PARAULES DE COMIAT A LA MEVA MARE, llegides a la capella del Tanatori de Vilafranca del Penedès el dimarts 24 de febrer de 2026
Bona tarda a tothom i moltes gràcies per estar aquí, en
l’acomiadament de la JUANITA, la meva mare.
Ella, com moltes de les persones que van néixer l’any 1932,
de molt petites va haver de canviar l’escola per l’aprenentatge d’un ofici. Li
agradava cosir i va anar a aprendre’n d’una modista i com ho feia molt bé,
l’any 1948, amb setze anys, ja estava en plantilla i assegurada, fins a l’any
1953 que es va casar.
Ella somiava amb una vida millor, però un fatal accident de
circulació del meu pare, 85 dies després de casar-se, va estroncar els seus
somnis per una altra realitat, ja que amb tan sols vint anys va passar de
soltera a casada, a vídua i a mare. Jo vaig néixer quan el meu pare feia set
mesos que estava enterrat. Va poder tirar endavant gràcies al suport dels seus
pares i la seva germana (GRÀCIES, TIETA) que li van fer costat. Després,
gràcies a l’ofici que havia après, va aconseguir feina en el ram tèxtil, hi va
treballar tota la vida.
És possible que aquesta experiència fes que tingués un
caràcter peculiar, com també un gran cor i sempre estava disposada a
col·laborar:
- Va ser membre actiu de l’associació de vídues.
- Va ser donant de sang durant més de 25 anys.
- Fins als 83 anys va col·laborar setmanalment amb CÀRITAS.
......
Al recordatori s’ha inclòs una fotografia dels meus pares,
una de les poques que tenen junts, durant el viatge de noces en el que van
pujar al Tibidabo. Ben segur llavors era molt feliç, carregada d’esperances i
il·lusions.
MAMA, DESCANSA EN PAU. SEMPRE ET TINDREM EN EL
RECORD.
