COGNOMS DELS MEUS 30 AVANTPASSATS

 

                         Els meus trenta avantpassats més propers. 

Tots els que estem vius en l’actualitat, hem tingut uns avantpassats, aquests són exponencials dons comencem tenint 2 pares, d’aquest passem a 4 avis, desprès 8 besavis, 16 rebesavis, 32 quadravis, 64 avis cinquens, 128 avis sisens, ..., i així aniríem fins a una xifra quasi infinita. Localitzar-los a tots és un treball impossible, tot i que es pot arribar a localitzar varies generacions.

He intentat esbrinar quins eren els meus avantpassats partint del dia que vaig néixer, la glaçada matinada del dissabte 13 de febrer de 1954. He localitzat, com a mínim el nom i cognoms, (transcrits com figuren als arxius), fins als REBESAVIS que són aquestes trenta persones. Si elles no haguessin existit, no s’haguessin conegut ni s’haguessin estimat, i de resultes d’aquesta estimació no haguessin tingut fills, no podria escriure aquest petit record cap a elles.

Algunes van viure fa més de 150 anys abans del meu naixement. Ha estat una recerca bastant feixuga, ja que quasi tots van ser treballadors sense propietats, sense títols, amb poc o cap estudi, i alguns van  patir represàlies a causa de  la guerra del 1936-1939. El meu pare va ser jutjat i condemnat a 15 anys de presó per un tribunal militar tan sols per un escrit que es va publicar a la pàgina 8 del diari “MADRID – órgano de transmisiones de guerra” el dia 30 d’octubre de 1937. El meu avi matern va patir una estada al camp de concentració a León. La besàvia, mare del meu avi matern, va haver de prendre el camí de l’exili cap a França, va acabar morint allà i sense cap possibilitat de tornar de nou a la seva llar. Quasi tots vivien principalment de fer de pagès i treballar pels altres.

Començo per dir qui soc:     

Lluís HILL PLANS

·         * 13-02-1954 Vilafranca del Penedès – Alt Penedès - Barcelona

PARES

Luis HILL ZARAGOZA

·         *  06-05-1917 Vilafranca del Penedès – Alt Penedès - Barcelona

·         + 18-07-1953 Vilafranca del Penedès – Alt Penedès - Barcelona

Juana PLANS TORNÉ

·         *  07-09-1932 Vilafranca del Penedès – Alt Penedès - Barcelona

AVIS

Avi patern: Pablo HILL RAVENTÓS

·         *  15-11-1884 Vilafranca del Penedès – Alt Penedès - Barcelona

·         +  01-12-1926 Vilafranca del Penedès – Alt Penedès - Barcelona

Àvia paterna: Rosa ZARAGOZA SÁNCHEZ

·         *  10-11-1889 Vilafranca del Penedès – Alt Penedès - Barcelona

·         +  07-11-1962 Vilafranca del Penedès – Alt Penedès - Barcelona

Avi matern: Juan PLANS RIBERA

·         *  02-09-1904 Vilafranca del Penedès – Alt Penedès - Barcelona

·         +  12-01-1966 Vilafranca del Penedès – Alt Penedès - Barcelona

Àvia materna: Juana TORNÉ VIA

·         *  30-09-1906 Masia Mascorrubí (Aiguaviva) - Baix Penedès - Tarragona

·         +  05-08-1998 Vilafranca del Penedès – Alt Penedès - Barcelona

BESAVIS

Pare avi patern Félix HILL FONT

·         * 28-06-1840 Vilafranca del Penedès – Alt Penedès – Barcelona

·         + 20-11-1909 Vilafranca del Penedès – Alt Penedès – Barcelona

Mare avi patern Maria RAVENTÓS RAVENTÓS

·         * 14-02-1850 Avinyonet – Alt Penedès – Barcelona

·         + 02-04-1911 Vilafranca del Penedès – Alt Penedès – Barcelona

Pare àvia paterna José ZARAGOZA TALARN

·         * 10-08-1862 Roquetes – Baix Ebre – Tarragona

·         + 21-01-1939 Vilafranca del Penedès – Alt Penedès – Barcelona

Mare àvia paterna Rosa SÁNCHEZ CASTELLÓ

·         * 22-12-1866 Roquetes – Baix Ebre – Tarragona

·         + 05-12-1922 Vilafranca del Penedès – Alt Penedès – Barcelona

Pare avi matern Juan PLANS MILÀ

·         * 30-09-1879 Molí d’en Coll (Olèrdola) – Alt Penedès – Barcelona

·         + 30-03-1909 Vilafranca del Penedès – Alt Penedès – Barcelona

Mare avi matern Rosa RIBERA TORT

·         * 12-07-1878 Vilafranca del Penedès – Alt Penedès – Barcelona

·         + 27-06-1952 Agonac – Dordoña – Aquitania – França

Pare àvia materna Juan TORNÉ GARRIGA

·         * 25-01-1869 El Torrent de Romanill (Montagut) – Alt Camp – Tarragona

·         + 17-01-1919 Masia Cal Fesol (Pla de Manlleu) – Alt Camp – Tarragona

Mare àvia materna Ángela VÍA SEGURA

·         * XX-XX-1873 Masia Cal Fesol (Pla de Manlleu) – Alt Camp – Tarragona

·         + 21-08-1953  Masia Cal Fesol (Pla de Manlleu) – Alt Camp – Tarragona

REBESAVIS

Pare besavi patern Félix HILL  MILÀ

·         * XX-XX-1814 Santa Maria dels Horts – Alt Penedès – Barcelona

·         + 26-01-1883  Vilafranca del Penedès – Alt Penedès – Barcelona

Mare besavi patern Francisca FONT ROVIRA

·         * XX-XX-1814 Moja – Alt Penedès – Barcelona

·         + 28-03-1869  Vilafranca del Penedès – Alt Penedès – Barcelona

Pare besàvia paterna Juan RAVENTÓS MILÀ

·         *  SENSE DADES

·         + SENSE DADES

Mare besàvia paterna Josefa RAVENTÓS RAURELL

·         * XX-XX-XXXX Avinyonet – Alt Penedès – Barcelona

·         + SENSE DADES

Pare besavi matern Vicente ZARAGOZA CLUA

·         * XX-XX-XXXX Tortosa – Baix Ebre – Tarragona

·         + SENSE DADES

Mare besavi matern Maria TALARN LLASAT

·         * XX-XX-XXXX Roquetes – Baix Ebre – Tarragona

·         + SENSE DADES

Pare besàvia materna Francisco SÁNCHEZ ADELL

·         * XX-XX-XXXX Roquetes – Baix Ebre – Tarragona

·         + SENSE DADES

Mare besàvia materna Rosa CASTELLÓ SÁNCHEZ

·         * XX-XX-XXXX Roquetes – Baix Ebre – Tarragona

·         + SENSE DADES

Pare besavi matern Antonio PLANS CASAJOANA

·         * 09-08-1846  Rocafort de Bages – Bages – Barcelona

·         + 12-03-1927 Vilafranca del Penedès – Alt Penedès – Barcelona

Mare besavi matern Josefa MILÀ SOLER

·         * XX-XX-1846 Olèrdola – Alt Penedès – Barcelona

·         + 23-12-1925 Vilafranca del Penedès – Alt Penedès – Barcelona

Pare besàvia materna Pablo RIBERA CARBONELL

·         * XX-XX-1846 Santa Margarida i els Monjos – Alt Penedès – Barcelona

·         + SENSE DADES

Mare besàvia materna Maria TORT MAS

·         * XX-XX-XXXX Sant Quintí de Mediona – Alt Penedès – Barcelona

·         + SENSE DADES

Pare besavi matern José TORNÉ FERRANDO

·         * XX-XX-1806 Pontons – Alt Penedès – Barcelona

·         + 23-10-1868 Torrent de Romanill (Montagut) – Alt Camp – Tarragona

Mare besavi matern Magina GARRIGA BIGAIRE

·         * 27-10-1825 Bonany (Querol) – Alt Penedès - Barcelona

·         + 03-05-1898 Marmellà – Baix Penedès - Tarragona

Pare besàvia materna Salvador VÍA VALLÉS

·         * XX-XX-XXXX Torrelles de Foix – Alt Penedès – Barcelona

·         + SENSE DADES

Mare besàvia materna Maria SEGURA MARTÍ

·         * XX-XX-1845 L’Albà (Aiguamurcia) – Alt Camp – Tarragona

·         + 01-06-1897  Masia Cal Fesol (Pla de Manlleu) – Alt Camp – Tarragona

Totes les poblacions dels meus avantpassats pertanyen a les províncies de Barcelona i Tarragona

Alguns dels pobles que surten, tots de la província de Tarragona, en l’actualitat estan abandonats, com són SELMA, MARMELLÀ, MONTAGUT. Els pobles de PLA DE MANLLEU i L’ALBÀ estant integrats a l’Ajuntament d’Aiguamúrcia.

Els registres de Roquetes (Tarragona) no es poden consultar perquè van ser cremats durant la guerra civil (1936-1939).

Relació dels cognoms per ordre alfabètic:

-       ADELL

-       BIGAIRE

-       CARBONELL

-       CASAJOANA

-       CASTELLÓ

-       CLUA

-       FERRANDO

-       FONT

-       GARRIGA

-       HILL

-       LLASAT

-       MARTÍ

-       MAS

-       MILÀ – MILÀ - MILÀ

-       PLANS

-       RAURELL

-       RAVENTÓS - RAVENTÓS

-       RIBERA

-       ROVIRA

-       SÁNCHEZ - SÁNCHEZ

-       SEGURA

-       SOLER

-       TALARN

-       TORNÉ

-       TORT

-       VALLÉS

-       VÍA

-       ZARAGOZA

50 anys del meu SERVEI MILITAR OBLIGATORI

 

      50 anys del meu SERVEI MILITAR OBLIGATORI

Per a les persones que no n’han sentit parlar, el SERVEI MILITAR OBLIGATORI, més conegut com la MILI, va iniciar-se a l’estat espanyol durant el segle XVIII i al llarg del segle XIX es va consolidar fins arribar a quedar SUSPÉS el 31 de desembre del 2001. Tot i que actualment està suspès, no està abolit i podria tornar de nou a ser OBLIGATORI si així l’estat ho cregués necessari.

Va ser amb l’arribada de l’absolutisme borbònic quan, veient la necessitat de disposar de soldats per l’exèrcit, van posar les bases per al reclutament militar, que després de diferents modificacions i a partir de l’ordenança de la LLEVA de 1837 el reclutament especificava el nombre de joves que cada província havia d’aportar, proporcional a la seva població, aquests eren sortejats i d’ells una cinquena part s’havia d’incorporar a files, d’on prové el nom de QUINTOS. Tot i que es permetia la possibilitat d’eximir els quintats pagant una quantitat o sent substituïts per “voluntaris”. Aquesta pràctica era una injustícia, ja que els rics podien pagar per no anar al servei i els pobres no podien deslliurar-se i en cas de guerra era possible que tornessin ferits o que no tornessin.  

Va ser així fins a la Llei Canalejas de 1921 que va establir l’obligatorietat del SERVEI MILITAR suprimint exempció del pagament en metàl·lic.

Un cop finalitzada la guerra civil, es reitera per Llei l’obligatorietat de què tots els joves han de complir aquest “deure amb la Pàtria” i l’any 1945 en l’article SETÈ del Fur dels espanyols s’especifica: «Constitueix títol d'honor per als espanyols servir la Pàtria amb les armes. Tots els espanyols estan obligats a prestar aquest servei quan siguin cridats d'acord amb la Llei».

Tanmateix, l'estat implicava les empreses en el control del compliment del servei militar, així tots els ocupadors havien de comprovar, abans d'admetre personal al seu servei, si es trobava en regla amb les obligacions militars, incorrent en responsabilitats en cas d'incompliment. Davant d’aquestes premisses era difícil escapolir-se d’anar al SERVEI MILITAR, doncs totes les administracions públiques vetllaven per tal que no hi hagués cap possibilitat de poder-se lliurar, fins al punt que a la premsa local i durant tres mesos,  apareixien cada any els recordatoris pertinents per a tots els joves nascuts durant el període d’incorporació, era l’obligació de presentar-se a l’ajuntament per inscriure’s a la Junta Municipal de Reclutamiento.

Així ho podem llegir a la premsa del moment:

“PENEDÈS 4-08-1973 Junta Municipal de Reclutamiento.

AVISO: SE RECUERDA A TODOS LOS MOZOS RESIDENTES EN ESTA LOCALIDAD CUALQUIERA QUE SEA SU NATURALEZA, CUYO NACIMIENTO ESTE COMPRENDIDO ENTRE EL 1 de Julio a 31 de diciembre, inclusive del año 1953 y 1 de enero a 31 de agosto, inclusive, del año 1954, LA OBLlGACION QUE TIENEN DE PRESENTARSE EN EL NEGOCIADO DE OFICINAS DE ESTE AYUNTAMIENTO, PARA HACER SU INSCRIPCION EN EL ALISTAMIENTO PARA EL REEMPLAZO DE 1974, CUALQUIER DIA LABORABLE DE 9 A 12 HORAS DE LA MAÑANA Y SIEMPRE ANTES DE DICIEMBRE DEL AÑO ACTUAL.

        Vilafranca del Penedès, 1 de Agosto de 1973.                                                                   El Alcalde Presidente. Luis Pallerola Cuyás.”

Posteriorment, un cop ja estaves inscrit, s’anunciava el dia del “sorteig” que es feia a l’ajuntament, allà podies veure en directe el lloc que t’havia estat assignat i a més el dia, hora i lloc on t’havies de presentar per recollir el famós “petate militar” que era la bossa, com un sac resistent de color caqui, on havies de ficar tota la teva roba, tant de civil com de militar, com també tots els teus estris personals, aquest era el teu espai íntim durant tot el temps que estaves al quarter, ja que hi tenies tota la teva essència personal i l’únic element que podies portar visible pel carrer durant els permisos, mentre anessis d’uniforme. Aquell mateix dia també se’t comunicava el moment que havies de marxar al lloc destinat.

“PENEDÈS 9-03-1975 Declaración de soldados. Mañana, domingo, a partir de las 11 horas, tendrá lugar en la Casa Consistorial, bajo la Presidencia de la Junta Local de Reclutamiento, el acto de clasificación provisional de los mozos del reemplazo de 1974.”

El sorteig va fer que fos l’únic “mozo del tercer reemplazo de 1974” de Vilafranca del Penedès que va anar destinat al Centre d’Instrucció de Reclutes (C.I.R.), número 2 de Alcalà de Henares.

El dilluns 14 de juliol en el primer tren, que sortia de Vilafranca, vaig marxar cap a Barcelona on les 8 del matí havia de presentar-me al centre d’intendència del quarter situat a la Ciutadella per fer acte de presència i recollir el “petate”. Després ja vaig quedar-me a Barcelona perquè no tenia combinació possible per arribar a les 6 del matí de l’endemà a l’estació de França i pujar en un tren especial per a tots els reclutes de la província que anàvem al mateix destí.

Així va ser i després d’un infernal viatge en un tren que tenia els vagons de fusta i amb la xafogor, d’aquell 15 de juliol de1975 vam sortir de l’Estació de França de Barcelona poc desprès de les 6 del matí, fins a arribar al nostre destí, Alcalá de Henares, passades les 9 de la nit. Viatge fet amb la incomoditat dels vagons de fusta, sota un sol implacable, amb molta calor i sense res ni per menjar ni per beure, a més, durant el trajecte el tren va aturar-se diverses vagades al mig del no-res durant estones sense que hi hagués ningú a qui es poder demanar alguna explicació. Arribant a l’estació d’Alcalá de Henares, hi havia un grup de persones uniformades que ens estaven esperant, eren els “soldats veterans”, als que acompanyaven uns quants més que duien al braç unes inicials V.M., “vigilància militar”, i així escortar-nos pels carrers de la ciutat fins als afores on estava el quarter d’instrucció de reclutes. A la mateixa andana ens van fer “formar” sense cap ordre establert, en fileres de quatre. El viatge fins a arribar al C.I.R. ens el van obligar a fer a “pas lleuger”. Un cop allà i ja dins el C.I.R., tots cansats, acollonits, morts de set i també de gana, ens van passar llista i ens van anar dient el número de recluta que tindríem, per anar-nos distribuint pel número de companyia assignada i el número de batalló. Fet aquest primer recompte ja ens van portar cadascú al seu edifici.

Als reclutes ens van repartir en els 5 edificis aïllats de dues plantes i separats entre ells, que corresponien als 5 batallons i en cada batalló hi havia 4 companyies, que ocupaven cadascuna una part de l’edifici i totes separades per passadissos i escales entre elles. Finalment, ens van assignar un llit d’una llitera i una taquilla on deixar el famós petate. Quan vam acabar, en ser molt tard, ja no hi havia el menjador obert, com tampoc l’oficina d’intendència que ens havia de proporcionar la roba de llit, uniforme, botes, roba interior, etc. Per sort l’aigua que sortia de les aixetes dels banys era potable i almenys vam poder beure i refrescar-nos i tot seguit, tal com anàvem vestits ens vam adormir damunt dels catres fins el toc de diana, poc abans 6’30.

El primer dia va ser d’anades i tornades sense massa ordre i a toc de xiulet i crits, primer per formar, després anar al menjador, tot seguit recollir la roba militar, tornar per canviar-nos, formar de nou, passar llista. Es va fer l’hora de dinar, després fer el llit amb els llençols militars, tornar a formar, anar a la “revisió mèdica”, posar-nos les vacunes, tornar a formar, i així fins a les 18 hores que ens van dir que fins a l’hora de sopar estàvem lliures d’obligacions. Durant aquestes primeres hores, tots el que fèiem era intentar buscar complicitats, primer entre els que teníem més prop, al costat de la formació, al costat del llit..., desprès veure si trobaves algun conegut, o que fos català, parlar amb algun dels veterans per intentar saber “coses” (la majoria eren catalans) i trobar respostes a infinitat de preguntes que quasi ni sabies formular. Complicitats amb uns companys que no havies vist mai de la vida abans d’aquell dia i en el meu cas, mai més els he tornat a veure.

El segon dia ja et van assignar l’armament, el famós “CETME”, fusell d’assalt produït pel “Centre d’Estudis Tècnics de Materials Especials” que havies d’aprendre a desmuntar i muntar, netejar i que passava a formar part de tu mateix a partir d’aquell mateix moment. Ja la resta dels dies del campament era una rutina de fer marxes sota aquell sol de juliol, agost i mig setembre, durant hores pels camps desèrtics i plens de pols que al nostre pas s’aixecava com un núvol. També vam fer tres pràctiques de tir. Així van anant passant els dies fins a arribar el dia de jurar bandera, el 20 de setembre de 1975. A partir d’aquell moment i de la desfilada reglamentària passaves de ser RECLUTA a ser SOLDAT. Un cop fet aquest tràmit, havies d’entregar el CETME i se’t comunicaven el lloc del teu destí com a SOLDAT i el dia que t’havies d’incorporar. Després buidaves el que podies tenir a la taquilla entaforant-ho dins el petate i marxaves per gaudir els 10 dies  de permís, aquells que esperaves amb candeletes.

El meu destí va ser al quarter Cavalleria d’Alcalà de Henares on el dijous 2 d’octubre em vaig incorporar, allà va ser on vaig passar la resta dels dies fins a aconseguir el permís “indefinit” el dilluns dia 30 d’agost de 1976. Tornant finalment el divendres 15 d’octubre de 1976 per recollir la famosa “Cartilla Militar” en què especificava que havies complert amb els deures amb la pàtria.

Durant el període que vaig estar aquarterat es va viure, el dia 20 de novembre de 1975, la defunció del Franco amb el traspàs de poders al Rei. Concretament en el meu cas no va haver-hi cap trasbals ni cap trencament de la rutina diària.  

El temps que vaig passar al C.I.R. va ser quan, per primer cop a la meva vida, vaig tenir una arma de foc, el “CETME”. Vaig disparar els dies que necessàriament havia de fer instrucció, amb munició de veritat, però una vegada feta la jura de bandera el destí que van assignar-me dins el quarter era d’ordenança, amb la gran sort que no vaig tenir cap arma assignada, la qual cosa per a mi va ser una gran satisfacció. Sempre he cregut que les armes produeixen un mal pitjor que el que volen evitar, així que anar a aprendre a usar-les no té cap sentit.

Fins aquí i d’una manera molt esquemàtica i concisa, he fet un repàs del temps que vaig haver de dedicar a la pàtria, temps que considero del tot desaprofitat perquè, a més de no aportar-me res a part de pèrdua de temps i certa frustració, tampoc em va permetre poder treballar, però em va produir despeses importants, pels viatges cap a veure la família o en alimentació fora del quarter. Però era una època en què la societat del moment havia interioritzat aquest període com una etapa que s’havia de passar i a la qual t’havies d’adaptar callant, fent el que se’t deia sense protestar i procurant passar el més desapercebut possible. Per sort, el 31 de desembre del 2001, va deixar de ser obligatori, no obstant no es va arribar a abolir definitivament i malauradament, en qualsevol moment per una raó tant poc convincent com podria ser “l’interès general”, la podrien tornar a implementar.

«La guerra és l’art de destruir homes, la política és l’art d’enganyar-los».                                        Jean-Baptiste le Rond d’Alembert. (1717-1783) matemàtic i filòsof francès.

L’estat pot cridar a files a joves sans per servir a la pàtria, però en cap moment ens expliquen què vol dir “servir a la pàtria”, ja que aquest monopoli militar estatal serveix per crear-se amics o enemics, depenent de les circumstàncies del moment polític de l’entorn, podent servir, també, per explotar recursos de països militarment més febles.

Què passaria si cap jove en edat militar volgués anar a “servir a la pàtria”, perquè va en contra dels seus principis ètics i fonamentals dels drets humans, on perquè la seva moral li impedeix prendre cap arma en contra d’un altre humà?

Com a exemple, un dels molts que hi ha hagut en els fronts de totes les guerres i en tots els països, voldria recordar el nom de EDDY SLOVIK, el soldat nord-americà que durant la II Guerra Mundial va abandonar la seva posició de combat, desertant, a més tampoc volia tornar de nou al front. Així que, per tal de donar exemple, va ser jutjat per un Tribunal Militar que en menys de dues hores el va condemnar a morir afusellat, amb sentència ferma de l’11 de novembre de 1944, i va ser executat pels seus propis companys el 31 de gener de 1945. 

El missatge va ser molt clar: l’alternativa és matar o morir, en mans dels altres o per trets dels teus propis companys. I, per cert, què els hi devia passar pel cap els membres escollits del piquet d’execució que els hi van manar de disparar a matar contra un dels seus, desarmat, lligat i amb el rostre cobert?

Els principis ètics de la nostra societat ens diuen que la dignitat humana no està marcada pels poderosos sinó que és una qualitat innata que ens marca com éssers vius, de manera que com a tals tenim el principi de “NO MATAR”, vet aquí quin contrasentit moral més gran que tota persona hauria de tenir present i poder-se  preguntar:

“QUINA ÉS MÉS CULPABLE, LA QUE MATA O LA QUE MANA MATAR?” 

 

1948 - CARRERA DEL “CICLISMO DEPORTIVO VILAFRANCA”

 L’afició per les curses de bicicletes a Vilafranca ve de molt antic, fins al punt que s’hi va construir  “EL VELÒDROM” inaugurat l’any 1935, fet que constata aquesta afició pel ciclisme. 

Aquestes instal·lacions van ser reconegudes i utilitzades en diferents esdeveniments; així durant la segona etapa de la Volta Catalunya de l’any 1942 que acabava al VELÒDROM, va coincidir amb una tempesta molt forta, fet que va motivar que tots els corredors entressin junts a la meta i que no s’assignés cap guanyador. També va ser en aquest indret on va entrenar Guillermo Timoner Obrador (1926-2023), sis cops campió del món en pista rere moto -una modalitat ara ja desapareguda- i vint-i-cinc vegades campió d’Espanya de mig fons. El velòdrom, però va acabar desapareixent l’any 1965 per edificar-hi un bloc de pisos.  

Com a constància d’aquesta afició apleguem les notes de premsa de l’any 1948 quan el CICLISMO CLUB VILAFRANCA va organitzar XI CAMPEONATO SOCIAL FONDO POR CARRETERA gran premi CICLOS JOUNOU. Faig esment, en particular, d’aquesta cursa concreta per la fotografia que reproduïm on es veu l’instant de l’arribada del guanyador, juntament amb la moto conduïda pel meu pare. La línia de meta era situada a la Rambla Sant Francesc de Vilafranca, davant de la botiga del patrocinador, CICLOS JOUNOU, tot i que l’establiment no es veu a la fotografia.  

Anunci publicat al setmanari PANADÉS del 5-06-1948:

Ciclos Jounou, la importante casa ciclista de nuestra villa, es nuevamente patrocinadora del Campeonato social fondo carretera anunciado para el martes, día 29, (San Pedro) con el circuito Vilafranca, Monjos, San Marsal, Almúnia, Monjos, Vilafranca, Las Cabañas, Guardiola, Fontrubí, San Martin Sarroca, Vilafranca. Total, unos 55km.

Nota publicada al setmanari PANADÉS del 12-06-1948:

Reina gran espectación entre los ciclistas para el Campeonato social fondo carretera patrocinado por la casa Ciclos Jounou se organiza para la festividad de San Pedro, con el recorrido ya anunciado y premios iguales al pasado año, destacando la Copa Ciclos Jounou al campeón.

Nota inserta al setmanari PANADÉS del 3-07-1948:

El martes, con 28 participantes, Ciclismo Deportivo Vilafranca, celebró el XI Campeonato carretera, patrocinado por Ciclos Jounou, destacando la pareja de los dos primeros clasificados que, se fugaron a los 10 km. de la salida sin ser alcanzados.                                

 La clasificación fué:

1. Planas (Las Cabañas) 58 km 1 h. 47 m. 30 s.

2. Juan Marin (Villanueva) id.

3. Viyuela (Sitges) 1 h. 50 m. 30 s.

4. Gener (Vendrell) id.

5. Fernández (Gelida) id.

6. Vendrell (San Pablo O.) id.

7. Vidal (Viloví) id.

8. Olivé (S. Quintín M.) 1 h. 53 m. 30 s.

9. Arribas (Monjos) id.

10. Gabriel (Tarragona) id.

11. J. Ribas (Tarragona) 1 h. 55 m.

12. Àlcarraz (Villanueva) 1 h. 55 m. 30 s.

13. J. Sans (Vilafranca) 1 h. 56 m.

14. Luis (Sitges) 2 h.

15. Reinaldo (San Pablo O.) 2 h. 1 m.

16. Gual (Vendrell) 2 h. 4 m. 30 s. 

Hasta 24 clasificados.

 

PENYA MOTORISTA de VILAFRANCA DEL PENEDÈS

EXCURSIÓ A MONTSERRAT DE LA PENYA MOTORISTA dia 4 de JULIOL de 1948. 

La primera notícia que he trobat que fa referència a la creació d’una PENYA MOTORISTA a Vilafranca és aquest article aparegut a la pàgina 2 del  setmanari LES QUATRE BARRES del dia 2 de febrer de 1922 on es llegeix:

                       Penya motorista   –   INAUGURACIÓ                                                           

“Per inaugurar la Penya Motorista H-P, que alguns amants del Sport han fundat en nostra vila a l’escalf de la cursa “Penya Rhin” i de la campanya iniciada per nostre amic el diputat provincial D. Enric Ràfols, a la tarda del dia 22 últim arribaren a Vilafranca el diputat provincial don Josep Massó i Llorens, l’expert motorista D. Josep Casamitjana i D. J. Vidal Ribas, als quals acompanyava l’esmentat senyor.”

Desconec quants eren els seus components i les activitats dutes a terme per aquesta Penya Motorista al llarg dels 102 anys, guerra i postguerra pel mig, que arriben als nostres dies, a casa nostra. Aquí tan sols vull fer esment de l’excursió i visita que van organitzar pel dia 4 de juliol de 1948 al Monestir de Montserrat. Començant per la convocatòria apareguda a la pàgina 4, dedicada als “DEPORTES”, del setmanari PANADÉS el dia 26 de juny de 1948:

Motorismo                                                                                                                                                “La Peña Motorista de Vilafranca ha fijado el día 4 de julio para celebrar una excursión y visita al Monasterio de Montserrat. La salida será puntual frente al Bar-Sport a las 7 y media de la mañana. Pueden asistir también simpatizantes.”

Una de les persones que va participar d’aquest esdeveniment, era el meu pare, molt aficionat al motorisme, perquè en quedés un record va fer diferents fotografies de tots els integrants i moments d’aquesta excursió, imatges que adjunto. Sigui aquesta entrada un homenatge de reconeixement per totes aquelles persones, ja llavors amants de les motos i de les excursions en moto de fa més de CENT ANYS.