VULNERABILITAT PACTE 17 DE MAIG 2026

 

VULNERABILITAT DEL PACTE DEL 17 DE MAIG DE 2026

Recordo que al llarg dels anys he sentit dir, per diferents persones, en diferents llocs i en períodes de temps diferents, que el bon negoci sempre es fa en el moment de vendre, doncs en aquell moment has de saber cohesionar el teu producte en el temps i la necessitat de la persona que te’l vol comprar, per així treure’n el millor preu o la millor contrapartida per a tu.

El diumenge 17 de maig es va escenificar a Sant Sadurní d’Anoia un acord entre el president d’E.R.C., Oriol Junqueras, i el president de la Generalitat de Catalunya, del P.S.C., Salvador Illa, en que aquell li cedia els seus vots per aprovar el primer pressupost del seu govern, a canvi de l’execució de la “LÍNIA ORBITAL FERROVIÀRIA” (LOF).

Aquest projecte s’ha presentat com un gran avenç en el sistema de Rodalies de Catalunya que té per objectiu transformar el sistema radial actual en un NOU MODEL de xarxa metropolitana, connectant l’anomenada segona corona de Barcelona sense necessitat de passar “obligatòriament” per aquesta ciutat. Així ens queixem del sistema radial de l’estat espanyol que tot ha de passar per la capital, nosaltres hem fet el mateix.

Tal vegada i llegit d’aquesta manera sembla un pacte “entre iguals” en què les dues parts aporten el que podríem denominar un “VALOR AFEGIT”. Ofereixo vots per al pressupost a canvi de l’execució de la LOF. Malauradament, res del que sembla és el que hauria de ser, ja que aquesta LOF havia nascut fa ja 170 anys, com així ho trobem escrit a la pàgina 17 del llibre “150 ANYS DEL FERROCARRIL TARRAGONA A MARTORELL 1865-2015” “Entre els anys 1865 i 2006, és a dir en un segle i mig, coneixem fins a vuit projectes per a una línia Igualada, Vilafranca, Sitges, Vilanova, d’aquests cinc són del segle XIX”. “El darrer projecte és l’anomenada Línia Orbital Ferroviària i porta data de juliol del 2006; en el seu moment va ser presentat com un dels grans projectes de la Generalitat, un projecte que afectaria vint-i-dos municipis de l’anomenada segona corona de Barcelona”.

També el llibre més recent “VILAFRANCA DEL PENEDÈS Història de l’estació ferroviària i el seu entorn” en torna a parlar, així a la pàgina 168 “Es tracta d’un projecte del segle XIX conegut i estudiat, però desconeixem si altres comarques compten amb aquest tipus de treballs sobre línies que pretenen comunicar poblacions i comarques tot superant el centralisme barceloní. La projectada línia orbital pot començar en un punt entre Vilafranca i els Monjos, amb una corba i un túnel prou llarg que sortiria a Canyelles, al qual seguirà un altre túnel fins a arribar a l’hospital de Sant Camil de Sant Pere de Ribes, i des d’allí una nova connexió s’adreçaria a Vilafranca i la Geltrú per la dreta i a Sitges per l’esquerra”. A la pàgina 170 “ ...l’any 1996 el Pla Territorial Metropolità ja preveia una línia ferroviària entre Vilafranca i Vilanova, però no deia res de les altres comarques. ...la Generalitat preveu una línia ferroviària de mercaderies pel Penedès i que l’any 2026 vagi de Vilafranca a Vilanova. A mitjans del 2022 un partit polític registra una proposta per crear un tren orbital que connecti el Penedès, el Vallés i el Maresme, una proposta que té el seus antecedents en la proposta de Josep Puig i Llagostera al segle XIX i que al segle XXI encara està esperant, tot i tenir ja la reserva de sol feta per la Generalitat, una previsió que possiblement molts dels afectats desconeixen”.

Més recentment hem de comentar que aquest projecte ja va ser aprovat l’any 2010 quan era president de la Generalitat el socialista José Montilla.

Desprès d’aquestes constatacions i vista l’escenificació feta a Sant Sadurní d’Anoia on el president d’ERC ha ofert els seus vots per tal que es pugui aprovar el pressupost, no em queda clar què és el que ha ofert a canvi el president de la Generalitat del PSC que beneficií al conjunt de la ciutadania. Sobretot si tenim en present que aquesta oferta, tal com està redactada no és res més que FUM, ja que no té la reserva de finançament ni molt menys data de finalització de les obres, dons tot està condicionat al Govern Central.

No crec que tingui prou perspectiva per opinar de manera contundent sobre  aquest acord, sobre si és bo, adequat, oportú, imprescindible, ..., però el que sí puc fer és reflexionar i opinar com a persona que utilitza els serveis que aquest govern m’ha posat perquè em serveixin i m’ajudin a viure millor.

Thomas Paine l’any 1774 va escriure l’obra “SENTIT COMÚ”, allà podem llegir “quan patim o som sotmesos per un govern a les mateixes misèries que podríem esperar trobar en un país sense govern, les nostres calamitats augmenten pensant que nosaltres mateixos proveïm els mitjans que ens fan patir”.

L’objectiu de tenir govern és estar segurs que tindrem els serveis necessaris i imprescindibles quan ens calguin:

·         Una escola que proporcioni una educació integral de la persona.

·         Una sistema sanitari de qualitat.

·         Unes infraestructures i serveis adequats a l’entorn.

·         Una seguretat sense perdre la nostra llibertat.

Malauradament, estic constatant que cap d’aquests quatre paràmetres ha millorat en els darrers anys, ans al contrari veiem com els professors, els metges i les persones que volen anar a estudiar o al seu lloc de treball, cada dia ho tenen pitjor. També hem pogut copsar com molta d’aquella llibertat que havíem gaudit l’hem perdut sense tenir més seguretat.

Per acabar del llibre BABEL, pàgina 16:

“La manifestació més espantosa d’aquesta frustració és la distància que no deixa d’augmentar entre els que voten i els que arriben al poder gràcies als vots dels primers. Els votants cada vegada creuen menys en les promeses de les persones que elegeixen per governar; havent-se desentès amb amargor de les antigues promeses incomplertes, els votants difícilment esperaran que un nou govern compleixi el que ha promès. Cada vegada més, els votants es limiten a fer el seu paper quan toca, guiats pels hàbits adquirits més que no pas per l’esperança que el seu vot faci que les coses millorin. En el millor dels casos acudeixen a les urnes per triar un mal menor”.

Per a la majoria dels votants, la perspectiva de canviar perquè s’avanci cap a la bona direcció és una utopia, ja que no creiem que es pugui fer res per canviar-ho, a més constatem amb frustració com aquestes mateixes persones s’han desentès de les promeses que van fer quan es van presentar i continuen presentant-se com els únics que poden revertir aquesta direcció actual que diuen que els preocupa tant, sense que el sistema faci res per responsabilitzar-los. Això ens fa  sentir VULNERABLES i també desorientats davant aquesta estructura social que està corcada, és corrupta i està afeblida pel que fa a principis. Tot plegat ens genera un sentiment d’inseguretat i de por, ja que no som capaços de veure en ells els principis que vam heretar dels nostres avantpassats. I així fins a arribar a la conclusió que la política, “o millor dit, tots els que hi viuen de la política”, és la causa d’un món que no funciona.