23 D'ABRIL DEL 2023. 70 ANYS DEL CASAMENT DELS MEUS PARES.

 70 ANYS DES D’EL 23 D’ABRIL DE L’ANY 1953. CASAMENT DELS MEUS PARES.

Històricament pels catalans la Diada de Sant Jordi és una jornada que reivindica la tradició i la cultura catalana, per tal com se celebra amb el costum de regalar una rosa vermella a l’estimada, mentre ella li regala un llibre a ell, convertint-se així en el Dia de la Rosa i del Llibre, símbols de l’amor i la cultura.

Per aquesta raó els meus pares van voler escollir la Diada de Sant Jordi, de l’any 1953, per casar-se, segellant en aquest dia, el dia més bonic de l’any, el compromís d’iniciar la vida plegats. Reivindicant, també el seu compromís amb la llengua catalana, confeccionant les participacions i el menú de casament en català.

La cerimònia es va oficiar a la Basílica de Santa Maria de Vilafranca, que va estar acompanyada a l’orgue per mossèn Josep Maideu Auguet. En acabar, amb la família i amics, van encaminar-se al restaurant Parc Tívoli (avui ja desaparegut) per compartir tots plegats el dinar amb la corresponent sobretaula, que sembla va allargar-se bastant. Iniciant tot seguit el seu viatge de noces, en què no va faltar anar a Montserrat per tal de complir amb el refranyer: “Si vols estar ben casat, porta la dona a Montserrat”. Passant després per Barcelona, on van pujar a la muntanya del Tibidabo, allí els podem veure en la foto al costat de l’escultura de la imatge del Sagrat Cor, abans de la seva ubicació actual al cim del Temple Expiatori del Sagrat Cor. Continuant-lo tot seguit visitant diferents ciutats.  

Malauradament, aquests dies de felicitat van durar poc, concretament 85 dies és el que van viure junts fins al fatal accident de circulació que va patir el meu pare el dia 17 de juliol, en que va sortir de casa seva després de dinar, per no tornar-hi mai més.    

Va ser un cop molt dur i la meva mare, tot i que ara ja han transcorregut 70 anys, encara hi ha moments que tinc la impressió que no ho hagi volgut acceptar. Ja de gran, en alguna ocasió m’ha parlat de com es va sentir de sola i al mateix temps molt trista. Com també m’explica els pocs moments i anècdotes viscudes, com del dia en que es van conèixer durant un partit al camp de futbol del Vilafranca. Un dels seus primers balls, durant la Festa Major de l’any 1952 al Centre Artístic del Penedès, l’Agrícol. Dels llocs que van visitar en el viatge de noces, la felicitat del meu pare, les coses que planificaven tots dos junts. En una d'aquestes planificacions que, fa poc temps va dir-me, és que els hagués agradat tenir tres fills, dos nens i una nena, i fins i tot havien triat el nom de cada un, Lluís i Jordi els nens i Montserrat la nena. Quan m’explica aquestes intimitats, sembla com si fossin algunes de les confidències que té guardades per a ella i en dir-me-les, és com si estès traint el seu record. 

Sigui com sigui, la seva vida ha estat molt difícil, ja que l’any 1953 i amb tant sols 20 anys, va passar d’estar soltera, casada, vídua i mare, en aquest ordre. Tot i això, va poder tirar endavant la família a base de treball i esforç, però també de privacions i sacrificis.

CIRCUIT DE VILAFRANCA I TURISME AL PENEDÈS.

 Temes tractats en les reunions dels dies 12 de gener i 2 de febrer en les dependències del CONSORCI DE PROMOCIÓ TURÍSTICA DEL PENEDÈS.

El passat dijous 12 de gener, convocats per NÚRIA SALA RIUS, directora del Consorci de Promoció Turística del Penedès, va tenir lloc a les seves oficines una reunió “politicotècnica” relacionada amb l’antic CIRCUIT DE VILAFRANCA. Va estar presidida per RAMON RIERA BRUCH president del Consorci d’Enoturisme Penedès i a la qual estaven convocats els tècnics en turisme i regidors i/o alcaldes dels municipis de Castellví de la Marca, Santa Margarida i els Monjos, Sant Martí Sarroca i Vilafranca del Penedès. Acompanyats per Lluís Hill Plans, autor del llibre del CIRCUIT DE VILAFRANCA, per tractar la forma de reivindicar la seva memòria i donar-li visibilitat.

Lluís Hill va informar de la importància d’aquest CIRCUIT per ser el pioner en les CURSES INTERNACIONALS tant a l’estat espanyol, com a Europa, on es van celebrar tres premis internacionals i que ha arribat a CENTENARI.    

La raó d’aquest CIRCUIT va ser l’organització de la CURSA INTERNACIONAL del PRIMER GRAN PREMI PENYA RHIN, del qual JOAQUIM MOLINS FIGUERAS va ser-ne l’impulsor, convertint-lo en referent automobilístic d’Europa.

Va ser Enric Ràfols Martí la persona que va treballar perquè la Penya Rhin es decidís a portar les curses al Penedès, la seva tasca va ser decisiva en la creació del CIRCUIT DE VILAFRANCA.                                 

Per fer-ho factible Lluís Hill va exposar quatre punts:

PRIMER.- Donar d’alta a les pàgines web de turisme dels ajuntaments implicats una explicació de per què aquelles CURSES INTERNACIONALS dels anys 1921-1922-1923 fetes al Penedès es poden considerar el bressol de la Fórmula 1 a l’estat espanyol. Amb textos i fotografies de l’època. (El text ja ha estat enviat a cada municipi).

SEGON.- D’acord amb el suggeriment rebut des de Patrimoni Cultural de la Generalitat:                

“Sr. Lluís Hill Plans                                                                                                                       

Fem referència al vostre escrit de data 16 de febrer de 2022, en el qual sol·licitàveu la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), a favor del Circuit de Vilafranca del Penedès, entre els municipis de Vilafranca del Penedès, Castellví de la Marca i Santa Margarida i els Monjos.

Us fem arribar, en annex, l'informe valoratiu redactat pels tècnics del Departament Cultura, on es conclou que, tot i els valors històrics del circuit de Vilafranca del Penedès, aquests no s'ajusten a les característiques de les categories de BCIN que estableix la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català i, per tant, no es pot protegir amb la màxima esfera.

No obstant això, i tenint en compte els valors relacionats amb la memòria històrica d’aquest esdeveniment, es suggereix estudiar la possibilitat d’impulsar la seva difusió incrementant els panells informatius en diferents punts del circuit, o a través d’actes rememoratius d’aquest esdeveniment esportiu amb implicació social o municipal.

Quedo a la vostra disposició per a qualsevol aclariment o informació que us calgui.                    

La directora general del Patrimoni Cultural.                                                                                               Elsa Ibar Torras”                                                                                                                                         

D’aquí que es proposa col·locar al llarg del CIRCUIT panells informatius d’aquestes curses, i per tal de consensuar els millors llocs, es comenta d’organitzar una trobada amb els tècnics dels ajuntaments implicats i fer plegats el recorregut pel traçat del CIRCUIT i valorar els llocs adients pels panells, amb les explicacions i fotografies adequades. També fora interessant d’ampliar aquesta informació als aparcaments de les autocaravanes on, a més d’explicar el CIRCUIT, es puguin detallar llocs d’interès per visitar, comprar, menjar, etcètera.

TERCER.- Estudiar la possibilitat per fer una exposició permanent, oberta al públic amb plafons explicatius d’aquells esdeveniments. Plafons similars als 24 fets per l’Ajuntament de Castellví de la Marca i inaugurats el 16 d’octubre de 2021, data del CENTENARI de la primera CURSA. Aquests plafons els han anat cedint per ser exposats, al Casal de Vilafranca del Penedès, a la biblioteca Neus Català de Sant Martí Sarroca i al Molí del Foix de Santa Margarida i els Monjos.

QUART.- Tal com suggereix la Generalitat: “estudiar la possibilitat d’impulsar la seva difusió a través d’actes rememoratius d’aquest esdeveniment esportiu amb implicació social o municipal” per tal d’aconseguir organitzar cada any una trobada de cotxes d’època i clàssics on, a més de la concentració d’aquests vehicles, s’ofereixi l’atractiu, i fet diferencial, que significa poder recórrer una o més voltes pel traçat CENTENARI DEL CIRCUIT, una cosa que al PENEDÈS és l’únic lloc on ho podrien fer.

Referent a aquest QUART punt, vaig oferir l’assistència en una propera reunió del gerent del Clàssic Motor Club del Bages que per telèfon va estar d’acord a venir si hi havia consens entre els diferents municipis per tal d’oferir els seus serveis i fer possible una trobada de cotxes d’època i clàssics. Reunió que es va programar per el dijous 2 de febrer a les mateixes dependències.

REUNIÓ DEL 2-02-2023.

Aquesta reunió va comptar amb la presència d’en Roger Grandia, gerent del Clàssic Motor Club Bages. En prendre la paraula va informar que posava a disposició del Consorci de Promoció Turística del Penedès l’organització d’aquest esdeveniment, considerant que es podria intentar reunir dos tipus de vehicles: els antics i els clàssics. Van acordar tots els presents de portar a terme una trobada de cotxes antics i clàssics el diumenge 8 d’octubre, en la qual, a més, s’oferiria la realització d’una volta pel CIRCUIT, tots els permisos i el contacte amb el departament de trànsit dels Mossos d’Esquadra els gestionaria el Clàssic Motor Club del Bages.

Paral·lelament a aquestes reunions, s'adjunta aquest @mail rebut el dia 6 de febrer:

Amics del Volkswagen de Catalunya <info@avwc.org>

Bon dia Lluís, soc en Pere Martí membre de la junta directiva i de l'equip d'organització del 40e aniversari des Amics del VW de Catalunya.

Estem preparant la celebració del 40e aniversari a Vilafranca els dies 1 i 2 de juliol  del 2023.

L'Emília Torres ens va suggerir que una de les activitats fos la de rodar pel circuit de la Penya Rhin. La idea seria de proposar als participants de recórrer el circuit el dia 1 de juliol tarda.

Esbós del programa:

De 17:00h a 21:00h Espai reservat al carrer de la Munia (Polg. Ind. Domenys 1) des del carrer de la Ràpita al carrer la Gornal (a poder ser tancar-lo al tràfic). En aquest espai donarem la Sortida i l’arribada de la Ruta Turística del traçat de la PENYA RHIN (Vilafranca - Els Monjos – La Ràpita – La Munia - Vilafranca).                                                                                                                                         

Donarem la sortida de 8 en 8 cotxes, tenint en compte que es una ruta oberta al tràfic.

Ho veus factible, ens hi podries donar un cop de mà!

Salutacions cordials,

Pere Martí.

 

Ara, sense fer cap publicitat, trobem que hi ha aquesta associació interessada en l’atractiu del CIRCUIT. Per aquesta raó s’hauria de prioritzar la col·locació dels panells informatius al llarg del traçat del CIRCUIT abans del cap de setmana del 1 i 2 de juliol. En la conversa telefònica mantinguda amb Pere Martí, ens ha comentat que hi ha assistents de la comarca,  però que la majoria són de fora, així és que tindrien un reclam per tornar de nou i fer una bona publicitat d’aquest CIRCUIT i del Penedès.

Lluís Hill Plans

50 ANYS DE L'ANUNCI DE PREMSA DEL MEU FUTUR LABORAL

ANUNCI DE LA CONVOCATÒRIA DE CONCURS OPOSICIÓ AL "BANCO DE CRÉDITO BALEAR"

Al llarg de la vida hi ha fets puntuals que poden condicionar el nostre futur laboral, aquest anunci de premsa va marcar l’inici de la meva trajectòria professional al llarg de 45 anys.

Quan a mitjan juny del 1972 i havent acabat el C.O.U., no em sentia motivat a estudiar una carrera universitària, en canvi tenia ganes, quasi necessitat, de posar-me a treballar. Fins llavors feia anys que compaginava estudiar i treballar, ara tan sols volia treballar fet que, a més de beneficiar-me, fes que deixés de ser un “cost” per a la meva mare.

Aquell mes havia començat a buscar feina. Fins que, ara recordo aquell dissabte 24 de juny, (en aquells anys els dissabtes es treballava i el 24 no era festiu), en passar davant d’una impremta per “oferir els meus serveis”, el propietari va preguntar-me: “Tens bicicleta?”, davant la meva afirmació. Em diu: “dilluns a les 8 del matí estigues aquí a la porta”. TENIA FEINA!!!!, així de senzill. Estava tan content, que ni tan sols vaig preguntar pel tipus de feina, ni quan em pagaria, ni quins horaris tindria, res... (Aquella impremta en l'actualitat segueix activa i dirigida pels seus fills)

Dilluns em presento i m’explica que havien d’imprimir els programes de les Festes Majors de molts pobles del voltant i hauria de portar les proves d’impressió, tant als ajuntaments implicats, com a les empreses anunciants perquè els revisessin i donessin el seu vistiplau, previ a la confecció del programa. Llavors vaig comprendre el perquè de la bicicleta: havia d’anar als pobles i a les diferents empreses que s’anunciaven per mostrar com quedaven els seus texts i anuncis. Per sort, en aquells anys quasi no hi havia trànsit a les carreteres. Cal recordar que fa 50 anys no hi havia cap dels molts invents d’ús quotidià que ara tenim per poder enviar les imatges de les proves. Aquesta feina em va durar cinc setmanes, després vaig començar d’aprenent en un taller de cotxes.

En la recerca de treball hi havien empreses que oferien feina d’administratiu, però s’havien de tenir nocions de càlcul mercantil i comptabilitat. Així, el mes d’octubre em vaig matricular per assistir a classes nocturnes en una acadèmia, la qual cosa va ser un gran encert, ja que vaig aprendre els fonaments bàsics que em va permetre de presentar-me al concurs oposició que va anunciar-se el dia 9 de desembre de 1972, al setmanari “Penedès”, pel Banco de Crédito Balear que havia d’obrir una sucursal a Vilafranca, a principis de l’any següent. A finals de desembre ens presentarem el dia de l’oposició, en les oficines que el banc tenia ja operatives a El Vendrell, 26 aspirants per realitzar les proves, s’havien de cobrir dues places d’auxiliar administratiu, vaig aconseguir una de les places, tal com queda constància a la carta signada pel Departament de Personal amb data 30 de desembre de 1972.

Així el dia 3 de gener de 1973 vaig començar a treballar a l'oficina acabada d'inaugurar del  BANCO DE CRÉDITO BALEAR de Vilafranca del Penedès, inici de la que seria la meva llarga trajectòria laboral en la qual he treballat en quatre entitats financeres diferents, a més d’haver estat en oficines de 27 poblacions, fins a arribar a la meva jubilació definitiva el mes de març del 2017 i tot GRÀCIES A AQUEST ANUNCI DE PREMSA.

CINQUANTENARI DEL PRIMER CURS DE C.O.U. 1971-1972

                              

         CINQUANTENARI DEL PRIMER CURS DE C.O.U. 1971-1972

L'any 1971, d’acord amb la LLEI GENERAL D’EDUCACIÓ de l’any 1970, van haver-hi dos canvis en el pla d'estudis, el primer va ser l’eliminació de la revàlida que es feia desprès del sisè curs de batxillerat i el segon la substitució del curs PREUNIVERSITARI, més conegut per “PREU”, que s’estudiava a continuació i tot just abans d’accedir a la Universitat, implementant-se el Curs d’Orientació Universitària (COU), el qual, a part d'unes assignatures troncals, comuns per tothom, oferia la possibilitat d'escollir-ne altres d'optatives dins una àmplia oferta, per tal de intentar satisfer la demanda dels alumnes. Amb això es pretenia que en el moment d’accedir a la universitat hi hagués el màxim convenciment d’haver sabut escollir la carrera més adient, d’acord amb les aptituds i gustos de la cadascú.

Aquesta circumstància obligava a tots els centres educatius a comptar amb una plantilla molt més àmplia de professors per tal de poder presentar una proposta generosa de possibilitats, la qual cosa no podien assumir per motius econòmics. Així és que, per tal poder d'oferir una gamma més amplia de matèries, els col·legis privats de Tarragona: la Salle, el Seminari, l'Ensenyança, el Sagrat Cor, les Teresianes i Jesús i Maria, van unir esforços per oferir un ventall d'assignatures optatives molt àmplia, encara que hi haguessin pocs alumnes, matèries que s'impartirien a l'edifici del col·legi La Salle que aquell any havia inaugurat les seves noves instal·lacions, molt més amplies i modernes. 

El que era gran problema d’aquesta realitat és que havien de compartir classe nois i noies, tots junts, una qüestió que aleshores significava un trencament amb el estatus quo de l’època, considerant-la quasi revolucionària. Tant era així que una part de la societat no ho va voler acceptar, ja que molts pares ho trobaven poc adequat i va ser aquest el motiu que va fer que alguns centres no s’adherissin a la idea. Així doncs, el curs 1971-72 va ser el primer que es van impartir les assignatures de C.O.U. i es van fer classes mixtes a Tarragona. Per aquesta raó es coneix com: PRIMER COU UNIFICAT I MIXTE DE TARRAGONA.

La crisis social o el trencament  que això va suposar va ser TOTAL en molts més àmbits dels que podríem arribar a imaginar. La cosa no va quedar tan sols en el fet de compartir classes nois i noies, sinó que de sobta trobar-se 140 joves de 17 anys de mitjana, plens d’energia i amb ganes de “menjar-se el món”, coincidint amb el fet històric que tota la societat estava canviant per reinventar-se, així paraules com contaminació, globalització, multinacional, ..., que ara són freqüents, no ho eren en aquells moments. Juntament amb els aires d’obertura interior que cada cop més pressionaven en totes les direccions possibles, ens va convertir sense ser-ne conscients en l’avantguarda dels canvis que va experimentar la societat a partir d’aquell mateix any 1972.

El fet és que n’érem els protagonistes, EN PRIMERA PERSONA, però sense resultar-ne directament els responsables, i no enteníem els daltabaix que el nostre comportament i les nostres demandes significaven de cara als nostres majors d’edat. A més vam atrevir-nos a plantejar un viatge de final de curs a PARIS, no va haver-hi cap terratrèmol registrat als aparells però sí que aquest va existir en els diferents despatxos directius dels centres implicats. Nosaltres tan sols volíem fer un viatge de FI DE CURS, era l’acabament del temps ESCOLAR per transformar-nos en UNIVERSITARIS. No hi trobàvem cap cosa incorrecta, ni libidinosa, ni mereixedora de càstig. Nosaltres volíem veure món, fer allò de diferent que mai ningú abans havia fet, com a mínim a aquest nivell. Teníem necessitat de fer-ho i així ho vam reivindicar, explicar i fer-ho entendre. El cert és que devíem ser molt persuasius, ja que el mes de maig de 1972, tres autocars van encaminar-nos cap a PARIS. En realitat vam ser a ORLEANS, com representats de Tarragona a aquella ciutat durant les festes patronals en honor a JOANA D’ORLEANS. L’estada va durar 10 dies en els quals menjàvem als menjadors universitaris i dormíem en un pavelló esportiu habilitat per nosaltres. Degudament separats nois i noies, estretament vigilats per professors i alguns pares que ens acompanyaven.

Tots els dies d’estada van ser intensos i amb una programació feta per tal d’arribar a les nits cansats per evitar crear problemes de convivència. Teníem excursions per visitar els castells a la VALL DEL LOIRA. Tot un dia de visita al PALAU DE VERSALLES. També actes protocol·laris, que n’érem amfitrions, al municipi d’Orleans..... i temps lliure per conèixer la ciutat, interactuar amb joves de la nostra edat i també anar al cinema.

També un dels dies estava previst anar a PARIS per visitar, entre altres coses, el museu del LOUVRE, malauradament aquell dia estava tancat, la qual cosa no va ser impediment perquè fos un dels millors dies del curs, sobretot pels records que encara conservem i podem definir-los com únics i fantàstics. Aquell jorn de maig, un cop arribats, ens van deixar al mig de PARIS, amb temps lliure, sols, sense conèixer en absolut la ciutat, amb pocs coneixements de l’idioma, les carteres bastant buides de francs. Les càmeres de fotos, els que en tenien, duien un rodet de 36 negatius PER A TOTS ELS DIES, el que implicava una gestió curosa dels moments dels que volíem deixar constància. Tot i així, déu-n’hi-do el bon profit que se’n va aconseguir.

Visualitzem ara en perspectiva la situació, arribar tres autocars amb 130 joves que en la seva majoria mai no havien sortit a l’estranger, il·lusionats, vitals, alegres, mirant per tot arreu, neguitosos de voler fer moltes coses i, al mateix temps, sense tenir ni idea de quines coses volíem fer.... Això sí, abans de baixar dels corresponents autocars, vam rebre les indicacions del que NO podíem ni havíem de fer.... Tot però va anar força bé ja que a l’hora de marxar del lloc de trobada, tots ens vam presentar sense cap incident.

Ara, desprès de més de 50 anys, en retrobar-nos ens vam explicar alguna de les anècdotes viscudes: n’hi va haver, jo entre ells, vam anar a pujar a la TORRE EIFFEL, això sí, ho van fer per les escales, l’ascensor era massa car. Altres van anar a passejar per la PLACE PIGALLE. Altres van anar als magatzems LAFAYETTE, on van coincidir amb DALÍ, el català universal, immortalitzant-se en fotografies. Altres van arribar fins L’ARC DE TRIOMPHE. Es va passejar per els CHAMPS ÉLYSÉES, PLACE DE LA CONCORDE, es va travessar per algun dels molts ponts sobre el riu SENA.... Però tal vegada els que van viure l’aventura de més a prop, quasi com si fossin ells els protagonistes, van ser els que passejant per un dels carrers van trobar-se enmig d’una manifestació que protestava contra la GUERRA DE VIETNAM, així per un costat els venien els manifestants i per l’altre havia la policia francesa, que en aquells temps ja anaven vestits d’antiavalots....

També com fet extraordinari, va ser quan cap al final de la nostra estada, a l’anar al lloc on es trobaven aparcats els autocars, els hi havien fet pintades reivindicatives a favor del presos bascos i contra el règim de Franco.

Aquest mes ens hem retrobat una cinquantena, hem compartit taula, moltes anècdotes i bons records que són la constatació que no va ser un somni la realitat que vam viure plegats en aquell primer CURS MIXTE DE COU 1971-72.

Presentació del llibre "CIRCUIT DE VILAFRANCA" a Santa Margarida i els Monjos. El 7-10-2022

 Aquest lloc històric, que avui ens ha obert les seves portes és on té els Monjos els seus orígens, en aquest molí fariner construït a finals del segle X a la riba del riu Foix, d’on pren el nom. Ben comunicat, a l’estar situat a la mateixa Via Augusta, aquella via construïda pels romans que comunicava Roma amb Cadis, que va ser la precursora de la carretera nacional 340 i on prop d’ella haurà de passar el “corredor del Mediterrani”. Així el fet d’estar a la Via Augusta va significar que aquest barri prengués el relleu en importància demogràfica al nucli inicial de Santa Margarida, no tan ben situat. 

A principis dels anys 20 del segle passat Santa Margarida i els Monjos tenia una població de 1.690 habitants, que vivien del camp i de la incipient fàbrica de ciment instal·lada. No va ser fins a finals d’aquesta dècada que als seus carrers s’hi va instal·lar electricitat, i es van instaurar els serveis de correus i telègraf. Això no va obstaculitzar que vinguessin els millors pilots d’Europa conduint els cotxes més ràpids del moment, aconseguint velocitats impensables en aquells anys. A la cursa de l’any 1923, concretament a la setena volta els dos cotxes TALBOT participants, al seu pas pels Monjos van arribar a la velocitat de 150 quilòmetres per hora. Així figura a la premsa d’aquell dia: “Divo y Resta a 25 metros: ahora empieza la batalla; Divo ataca en la recta de Los Monjos: marchan durante dos kilómetros los dos a 150 por hora”. Això amb els cotxes de fa cent anys, sense cap mesura de seguretat i per carreteres sense asfaltar.

He esmentat CIRCUIT DE VILAFRANCA, però evidentment la raó d’un CIRCUIT és fer possible que hi hagi curses i aquestes van ser organitzades per una PENYA d’amics, amants dels cotxes, la velocitat, les innovacions i que van saber canalitzar aquesta demanda social organitzant, sense cap suport oficial, unes curses que van ser enveja i referent de tot Europa. Aquesta PENYA, estava formada per empresaris, enginyers, fabricants de cotxes, periodistes, etc., tots ells amb gran visió de futur. Es reunien a la cafeteria, avui ja desapareguda, de la plaça Catalunya que es deia RHIN, i d’aquí els hi va venir el seu nom. Van constituir-se en societat l’any 1916, en plena Primera Guerra Mundial, primer fent carreres entre ells i la cosa va anar a més, fins a arribar l’any 1921 de la mà de Joaquim Molins Figueras en organitzar premis internacionals. Per aconseguir-ho van adaptar la reglamentació francesa a la prova, fet que va significar que aquestes curses quedessin incloses al “CALENDARI OFICIAL DEL BUREAU INTERNACIONAL”. D’entre els socis hi havia Enric Ràfols Martí, d’arrels penedesenques, va ser ell qui l’any 1908 ja havia organitzat la COPA CATALUNYA, la primera competició automobilística de l’estat espanyol, de la qual se’n van celebrar tres edicions. Buscar un enclavament per situar-hi el circuit, els va portar al Penedès, escollint el triangle de carreteres que uneix Vilafranca-Monjos-La Munia, de 14’79 quilòmetres. Aquí és on es va córrer la primera carrera internacional de cotxes de l’estat espanyol, que va ser la segona d’Europa després de la de París d’aquell mateix 1921. En aquestes curses es van incorporar noves normatives, algunes vigents avui en dia, com el fet que cada marca de cotxes s’identifiqui amb un color específic, o bé que la sortida de tots els vehicles es fes de manera conjunta, com es va produir per primer cop en la cursa de 1923.

Aquestes curses van ser molt populars, tant era així que la tercera cursa celebrada el 21 d’octubre de l’any 1923, en coincidir la seva data amb la del partit entre el C.F. Barcelona i l’Europa, la Federació de futbol el va ajornar perquè el públic puguis venir a presenciar la carrera del CIRCUIT DE VILAFRANCA. Unes dades del que van representar aquelles carreres pel Penedès: Durant els tres anys que es van celebrar van venir, per un sol dia i al llarg dels tres anys, més de 50.000 persones, a més de 2.000 cotxes, pensem que són xifres de fa cent anys. Aquestes curses comportaven un grau d’incertesa important, ja que es feien per primer cop i ningú podria saber si tindrien èxit o no; tot i això amb molta il·lusió i treball les van portar endavant. Es van projectar unes tribunes desmuntables que tenien una llargada de 135 metres on hi cabien més de 6.000 persones, Vilafranca tenia 7.958 habitants. Tenien un apartat per acollir els corresponsals de premsa arribats a més de Catalunya, Espanya, França, Itàlia, Anglaterra, Àustria, Bèlgica, Alemanya i fins i tot dels EE.UU. On s’havia instal·lat telèfon i telègraf per poder enviar les cròniques quasi en temps real. A la cursa de l’any 1923, es va instal·lar per primer cop, a l’estat espanyol, altaveus perquè el públic pogués estar en tot moment informat de com evolucionava la carrera.   

EL CIRCUIT DE VILAFRANCA que tenim al Penedès podem considerar-lo “EL BRESSOL DE LA FÓRMULA 1 A ESPANYA”.

És un circuit semi permanent o temporal, situat entre carreteres públiques, sent per les seves característiques el primer on es van celebrar TRES PREMIS INTERNACIONALS i que ha arribat a CENTENARI. Aquest va ser un projecte estratègic que va situar el Penedès en el centre mundial de l’automobilisme, que va atreure persones de tot el món, però que, malauradament, ha quedat oblidat.

D’entre els circuits més importants d’Europa inaugurats als anys vint tenim:

-              Circuit de VILAFRANCA DEL PENEDÈS, a Catalunya, de l’any 1921.

-              Circuit de MONZA, a Itàlia, de l’any 1922.                                            

-              Circuit de LE MANS, a França, de l’any 1923.

-              Circuit de LASARTE, al País Basc, de l’any 1924.

-              Circuit de SPA-FRACORCHAMPS, a Bèlgica, de l’any 1925.

-              Circuit de NÜRBURGRING, a Alemanya, de l’any 1927.

-              Circuit de MONTECARLO, a Mònaco, de l’any 1929.

De tots ells els únics que no tenen activitat són els de l’estat espanyol, casualitat o desídia?  Penso que aquest traçat s’hauria de preservar pel que va significar dins la història de les competicions automobilístiques internacionals a Europa, i per coneixement de les generacions futures. Actualment, el traçat del CIRCUIT no consta inclòs dins l’inventari del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura. Per aquesta raó el 16 de febrer de 2022 vaig sol·licitar a la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya que fos declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. En la seva resposta, de 13 pàgines, del 18 de març de 2022 manifesta que: “tot i els valors històrics del CIRCUIT DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS, aquests no s’ajusten a les característiques de les categories de BCIN que estableix la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català. No obstant això, i tenint en compte els valors relacionats amb la memòria històrica d’aquest esdeveniment, es suggereix estudiar la possibilitat d’impulsar la seva difusió incrementant els panells informatius en diferents punts del CIRCUIT, o a través d’actes rememoratius d’aquest esdeveniment esportiu amb implicació social o municipal”.

D’acord amb aquesta resposta i, en veure que estaven implicats 5 ajuntaments diferents i que abastaven dues províncies, el 16 de maig de 2022 vaig fer una instància al Departament de Cultura del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, en que informava del suggeriment fet per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, sol·licitant que organitzessin una trobada amb els Ajuntaments implicats per posar en valor el traçat del CIRCUIT per tal que es preservi, es faci difusió, a més de poder impulsar actes rememoratius d’aquest esdeveniment.

En la resposta del passat 29 de juny exposen: “Creiem fermament que qualsevol iniciativa d’aquest tipus s’ha d’impulsar i liderar des de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès després de valorar-la tècnicament i econòmica. El Consell Comarcal no té competències ni capacitat econòmica per posar en valor el traçat, preservar-lo, senyalitzar-lo o organitzar un acte esportiu amb cotxes d’època. En qualsevol cas, si l’Ajuntament de Vilafranca decideix impulsar alguna d’aquestes iniciatives, des del Consell Comarcal procurarem donar-hi suport en la mesura de les nostres possibilitats”.

Així que el dia 30 de juny vaig enviar una instància a l’ajuntament de Vilafranca en que els hi exposava aquesta ferma creença, manifestada pel Consell Comarcal i demanant lideratge per aquest projecte de posar en valor el traçat, preservar-lo i poder organitzar actes rememoratius d’aquest esdeveniment. En la reunió posterior mantinguda amb el Tinent d’Alcalde va valorar la proposta i, contactaran amb els altres ajuntaments per reunir-se, coordinar i donar resposta als suggeriments fets per la Directora general del Patrimoni Cultural de la Generalitat.

El llibre de Santa Margarida i els Monjos, a la pàgina 17 quan parla de Patrimoni i Identitat, hi ha una cita d’Hanna Arendt: “la nostra memòria i el nostre record necessiten cosses tangibles perquè no morin”. A veure si fem possible que no es mori el record del CIRCUIT DE VILAFRANCA.

50 ANYS DEL CLUB BASQUETBOL VILAFRANCA.

 50 ANYS DEL CLUB BASQUETBOL VILAFRANCA                                               

 Aquesta setmana se celebra el cinquantè aniversari del naixement del CLUB BASQUETBOL VILAFRANCA, aquests articles de premsa de l’època en són un petit recordatori d’aquest esdeveniment.

Setmanari TOTHOM el 7 d’octubre de 1972

Taula rodona: Basquetbol Vilafranca

El club Basquetbol Vilafranca va reunir una roda de premsa per informar de la seva primera temporada. En Max Miret, president, i el Sr. Porta, directiu, eren els qui informaren dels propòsits.

EDUCACIÓ ESPORTIVA

Els seus propòsits, tant de formació del Club com els principals mòbils a seguir va dir-nos eren fer possible que el Basquet rutlli. Interessant-se per l'aspecte formatiu: iniciar els infants i joves al joc del basquet. Això els interessa tant o més que guanyar campionats. Amb una frase molt expressiva van dir “que tot infant que vulgui jugar a basquet pugui fer-ho”, per això han obtingut la simpatia de la Federació i en aquest aspecte és en el que rebran ajuda tant en monitors com en la seva formació. Així es tindran en compte els equips comarcals iniciant competicions comarcals, i també s'anirà als col·legis per fer treballar en basquet els que vulguin i desitgin fer-ho.

L'ANY QUE VE 4 EQUIPS

Aquest any inicien amb dos equips, amb un pressupost de 80.000 pessetes, sense la ajuda de cap empresa comercial, esperant la ajuda de la Delegació i amb els problemes de l'inici. Tenen 150 socis que els emparen i que s'han anotat amb força pressa, i han d'agrair que el col·legi Sant Ramon els deixi les instal·lacions. Ells desitjarien en un futur poder tenir instal·lacions, o almenys usar les instal·lacions futures que es facin en el terme esportiu municipal. Com a mostra del seu afany per fer prosperar l'esport vilafranquí és molt expressiva la frase que van dir: pensem que l’any vinent tindrem ja quatre equips. En ella es manifesta l'esperit de voler treballar amb una ample base i no pas dedicant-se a una preparació d’elits esportives que sempre són minoritàries i tancades. 

Setmanari Penedès el 7 d’octubre de 1972

Mañana se inicia el Campeonato Provincial de Baloncesto en el que participa el nuevo equipo del Club Basquetbol Vilafranca. Dicho equipo jugarán sus encuentros en la pista del Colegio de San Ramón.

Setmanari TOTHOM 30 de desembre de 1972 (Foto de tota la plantilla)

Plantilla del Primer equip i del juvenil del Club Basquetbol Vilafranca. D’esquerra a dreta, a dalt: Mateu (entrenador) Miquel, Pujol, Junyent, Mateu, Milà, Blanch, Huguet, Miret, Sanz, Balanyà i Soler. A baix; els juvenils Cuscó, Milà II, Milà I, Font, Martí, Ocaña, Sendra, Hill, Farré.

EL CATALÀ I ELS ANGLICISMES

    

                                         EL CATALÀ I ELS ANGLICISMES

En qualsevol publicació catalana, premsa escrita, fullets promocionals, propaganda d’esdeveniments, etc., podem trobar a les seves pàgines paraules en anglès que cada vegada més ja tenim acceptades com normals, habituals en la nostra quotidianitat. Gairebé ni tan sols en les qüestionem o, el que encara és pitjor, ni tan sols ens arribem a preguntar com ho podríem escriure en català, ja que talment semblaria o faria la impressió que hem esdevingut uns fòssils, retrògrads, incapaços d’evolucionar i voler adaptar-nos als nous temps d’aquesta societat actual, més moderna i oberta al progrés lingüístic.

Així s’ha normalitzat el fet d’intercalar paraules soltes, o fins i tot expressions i frases curtes en textos, com la cosa més normal del món. Davant d’això em pregunto d’on ve el fet d’omplir tantes capçaleres i pàgines de premsa, més els informatius televisius denunciant la persecució del català, especialment a resultes de les sentències del 25%, un tema que trobem també en incomptables tertúlies moderades per periodistes de renom que condueixen debats interminables amb polítics, acadèmics, escriptors, intel·lectuals, juristes, defensors de l’escola catalana.... Però a l’hora de la veritat, del dia a dia, no som capaços de catalanitzar amb paraules comprensibles les expressions anglòfones i que siguin entenedores per a tothom. Fer-ho així contribuiria a fer que el català estès present en tots aquests àmbits “moderns”, espais en els quals ha quedat relegat al paper d’acompanyant del contingut, al costat de paraules que semblen ser l'essència del que significa progrés.

Dit en un exemple més diari, ens esforcem per intentar parlar i escriure sense castellanismes i quan se’ns escapa alguna “castellanada” trobem qui ens corregeix. Per què no succeeix el mateix amb les paraules  anglòfones? Tal vegada sembla que tinguem vergonya que ens tractin de poc “cultes”, quan en realitat hauríem de defensar aquest llegat tan nostre que representa la llengua i hauríem de ser pulcres quan escrivim o parlem en català, sense necessitat de recórrer a paraules o expressions alienes. Si no ens preocupem de buscar l’equivalent d'un mot en català cada vegada arribarem a utilitzar-ne més com a resultat de no fer l’esforç de voler-ne crear. No volem esforçar-nos en ser referent i no pas comparsa.

Així també cada cop és més corrent veure els rètols de les botigues i els seus aparadors en la major part, o totalitat, en anglès. Reflexiono tot preguntant-me que se n’ha fet de la campanya “RETOLACIÓ EN CATALÀ”?, que tant van fer i treballar moltes persones, ja fa uns anys, per donar visibilitat al fet que tot es podia també escriure i expressar en català. Cas a part són els hotels on a la recepció poden arribar a atendre en diversos idiomes, però no sempre en català. De què serveix tenir una normativa vigent si aquesta no l’apliquem en els àmbits en els quals tenim competències?. On són i què fan les persones que haurien de defensar-ho?.

Respecte a la normativa existent, a Catalunya la Llei 1/1998 de Política Lingüística i la Llei 22/2010 del Codi de Consum de Catalunya estableixen que tant els rètols d’activitat (per exemple: joieria, restaurant, mobles, viatges...) com les llistes de preus i de serveis, les senyalitzacions, les indicacions, etc. (entrada i sortida, horaris, indicacions de seccions,...), i tota la resta de senyalització fixa han d’estar com a mínim en català. Dins d’aquesta obligatorietat hi són inclosos els rètols d’informació del producte. Cal dir que l’obligatorietat no afecta el nom de l’establiment, sinó només al text d’identificació de l’activitat quan s’utilitza sol i no està emparat per la legislació de la propietat industrial.

Sobre aquest aspecte, el president del grup Independent d’Andorra, Ferran Costa, va protagonitzar el passat 14 de setembre un dels moments més rellevants del debat d’orientació política quan, en plena interpel·lació al cap de govern andorrà, va fer una defensa vehement del català: “Pensem que cal aprofitar la situació de privilegi que suposa tenir Andorra com l’únic país amb el català com a llengua oficial i, per tant, tenim un rol clau a desenvolupar més enllà de les nostres fronteres, però primer ens hem d’aplicar la lliçó”. Així va retreure al govern l’abús que fa dels anglicismes, sobretot en programes públics, com ara l’Andorra Growth, l’Andorra Multisport Festival o l’Andorra Taste. “Penso que hem de ser més enginyosos i ser capaços de trobar figures homòfones, és a dir, que sonen igualment en el nostre idioma que en d’altres i que se’n faci entendre igualment”, va afegir.

Què està fent el Govern de la Generalitat per defensar en aquest àmbits l’aplicació del 25 per cent en CATALÀ?, o tal vegada és al revés? Heus ací alguns dels noms que trobem a la premsa de manera habitual que sembla que no tenen definició al diccionari català, però hem d’entendre:

-              Pest Reject, Teletiendaoutlet, Peleg-design, Takaratomy-arts, Glass of Talk, Kitch, Donkey-products, Sulphur, Since, Slow Food, Thewinebs.cat, Sart-up, Primavera Sound, Black Friday, Influencers, By invitation, Riders, By Albert Adrià, Merry Christmas, Hub, Spin, Cool, Mobile World Congress, Street art, Barcelona wine week, Human, Centric marketing, Slow Education Network, Motivation training, Love, College, Restyling, Estrategia windat, Online, Closed, Open, Men, Women, Big Band Clan, Classflow, Networking, Escape room, Tickets, Topticket, Tecnik, Next generation, Consulting, Coaching, Certified destination, The uncover, Living, Coffin chair, Halloween, Gamer, English time, Trendy, Lunch, It’s english time, Follow us on, Starters, Speak, Coding Giants, Foodtrucks, Fastmoda, Back office, Packaging, City horses, The grooves experience, Pendrive, .....