Plafó Circuit de Vilafranca del Penedès

Un plafó informatiu recorda que Vilafranca va acollir als anys 20 les primeres curses automobilístiques internacionals a l’Estat Espanyol

L’Ajuntament de Vilafranca ha instal·lat un plafó informatiu per tal de recordar el fet que Vilafranca va ser BRESSOL de la Fórmula 1 a Espanya els anys 1921, 1922 i 1923 amb motiu de les primeres curses automobilístiques amb caràcter internacional de l’Estat espanyol que s’hi van celebrar. Amb anterioritat tan sols se n’havia celebrat una d’aquestes característiques, a París. El monòlit, instal·lat per l’Ajuntament a iniciativa del vilafranquí Lluís Hill Plans, s’ha col·locat a la vorera de la carretera de Sant Jaume dels Domenys, tocant a l’avinguda de Tarragona i al costat de l’àrea per a l’estacionament d’autocaravanes. Hi consta la ressenya històrica en català en una de les cares i en l’altra en castellà, anglès i francès.

El circuit d’aquestes primeres curses automobilístiques transcorria pels municipis de Vilafranca del Penedès, Santa Margarida i els Monjos i la Múnia (Castellví de la Marca), amb una llargada de 14,790km. La carrera era a trenta-cinc voltes, amb un total de 517,650km.

Les tres curses van ser organitzades per la Penya Rhin, un club automobilístic i motociclista barceloní fundat el 1916 per un grup d’afeccionats als temes del motor, membres de l’alta burgesia que feien tertúlia a la cafeteria que els donaria nom. L’entitat es va dissoldre el 1954.

Un esdeveniment sense precedents

Les tres curses que es van celebrar durant aquests anys van superar totes les expectatives  del seu temps. Vilafranca tenia una població que no arribava  als 8.000 habitants i les cròniques parlen d’un total de 50.000 espectadors situats al llarg de tot el recorregut. També cal destacar l’acreditació de nombrosa premsa i mitjans de comunicació estatals i internacionals. Per poder donar resposta a la gran demanda d’aficionats es van habilitar trens especials des de Barcelona durant les tres edicions.

Normatives innovadores

La cursa de la Penya Rhin al circuit de Vilafranca del Penedès va suposar la configuració de diversos aspectes dels campionats automobilístics, alguns dels quals encara es mantenen avui en dia, com el fet que cada equip s’identifiqués  amb un color específic. En l’edició de 1923, per primera vegada, la sortida de tots els vehicles es va fer de manera conjunta.

Una bona part de les marques participants a les tres curses en el circuit de Vilafranca encara mantenen l’activitat automobilística als nostres dies.

Preu de la virginitat.

 Curiositats en Capítols Matrimonials.

El dia 12-08-1843, davant del notari de Vilafranca del Penedès, Francesc Ignasi Solà, es van redactar els següents Capítols Matrimonials realitzats per la parella JOAN VIA COLOME i TERESA VALLES BERTRAN, els dos fills de Torrelles de Foix.

El més sorprenent en aquests Capítols és el detall que ens indica que Joan Via  perdona a la seva futura esposa deu lliures del total que ella havia d'aportar als esponsalicis, i la sorpresa deriva del motiu: en reconeixement a la virginitat de la noia en accedir al matrimoni. No sé si aquesta redacció, possiblement una figura jurídica, era habitual en aquells temps però, com a mínim, resulta curiosa.

Aquí podem afegir que els Capítols indiquen igualment en quins terminis un i altre ha de realitzar l'aportació monetària al matrimoni, no s´indica que aportin cap altre bé i hem de pensar que possiblement no tenien ni terres ni propietats de cap mena, i pel que fa als diners, anem a saber si mai els van arribar a tenir per aportar-los.

Tot i això, hem de creure que la seva vida comuna de treball i família va ser profitosa, van tenir descendència i van ser els que van edificar la masia de Can VIA, al Pla de Manlleu. Avui l'edificació segueix dempeus i és propietat d'una branca dels seus descendents, és coneguda com a Can Fesol. Les seves pedres i la centenària alzina que hi ha al seu davant són testimoni d'aquells temps i de com l'empenta d'aquell jove matrimoni ha arribat fins els nostres dies.

Columna anunciadora publicada el 17-02-2017.

                    COLUMNA ANUNCIADORA A LA RAMBLA SANT FRANCESC

Sovint sembla interessant recordar aspectes o detalls de la petita història de la Vilafranca d’altre temps, són records que ens evoquen temps passats però que sovint poden ser encara presents en la memòria dels vilafranquins i penedesencs. El meu pare, Lluís Hill Zaragoza, el 22 de novembre de 1950, va adreçar una instància a l’Alcalde de Vilafranca en la qual sol·licitava autorització per a instal·lar una columna que anunciés el seu negoci. La Columna s’havia d’ubicar a la Rambla de Sant Francesc, confluència amb la Rambla de Nostra Senyora i al peu de la carretera Nacional 340. Recorden que en aquella època eren habituals alguns cartells anunciadors en places i passeigs de la vila com ens ho mostren nombroses fotografies de l’època. Eren tècniques publicitàries d’un temps sense televisió.

Des de l’alcaldia vilafranquina el tema es va informar favorablement amb data de 23 de novembre de 1950 i es va trametre a l’atenció de l’enginyer corresponent, a la “Jefatura de Obras Públicas de la Província de Barcelona”.

L’enginyer d’Obres Públiques va autoritzar la instal·lació de l’element publicitari amb data 21 de desembre del mateix any 1950, tot i que el tema no va tenir entrada a l’Ajuntament fins el 12 de gener de 1951. El 17 d’aquell mateix gener l’arquitecte municipal també va informar correctament sobre el tema, amb l’afegit que la columna anunciadora havia de tenir una utilitat pública, més enllà de l’estrictament comercial tot posant-hi un rellotge i una bústia per a les cartes. Enllestits aquests tràmits la petició va passar a comissió permanent de l’Ajuntament, que en la reunió de l’1 de febrer d’aquell mateix any 1951 va aprovar el projecte de contracte per a l’explotació de la columna anunciadora, tal com havia estat proposat per Foment, és a dir Obres Públiques de la Província de Barcelona.

Finalment en el ple de l’Ajuntament de Vilafranca del 22 de febrer es va autoritzar la construcció de la columna anunciadora. A l’acta es llegeix textualment: “Se acordó por unanimidad, aprovar y ratificar en todas sus partes, en cuanto fuere menester, los acuerdos adoptados por la Comisión Permanente en sesión de 1 de Febrero actual sobre concesión a Luis Hill Zaragoza de la explotación de una columna anunciadora sita en la vía pública, Rambla de San Francisco, frente de cuartel.”

La columna anunciadora, va romandre en aquest lloc privilegiat de les Rambles vilafranquines durant 20 anys que va durar la concessió, va fer el seu servei, va indicar l’hora al ser l’únic rellotge de la Rambla, va ser punt de trobada i referència per a moltes persones i volem creure que va acollir moltes cartes de soldadets que, a l’altre banda de la carretera, feien el servei militar lluny de casa i de les persones que estimaven.

LA COLUMNA ANUNCIADORA DE LA RAMBLA

Columna anunciadora on era a la Rambla.
Darrera es veu el Quiosc, també desaparegut.

Acta de l'Ajuntament de Vilafranca del 22-02-1951
en que autoritzen la columna anunciadora del meu pare.

MASCORRUBÍ

Fotografia actual, sota dibuix del mateix lloc.

El primer cop que vaig veure escrit aquest nom va ser en el Registre Civil de Santes Creus en que es fa constar, entre altres, que: “Juan Torné Garriga ... domiciliado en este distrito y masia Mascorrubí, ...  inscribe en el Registro Civil una niña y como padre de la misma declaró: Que dicha niña nació en la casa del declarante a las dos horas del día uno del actual”.

La nena era Juana Torné Via, la meva àvia, i la data a que es refereix és 1-10-1906. Val a dir que en el moment d’aquesta troballa, malauradament, ja era morta i en vida mai n’havia parlat d’aquest lloc, això fa pensar que devia ser molt petita quan la família van marxar per traslladar-se a viure a la masia de Can Fesol, i no en recordava res.

Preguntant, vaig localitzar on era situada. També documentació que parla que va ser un “MAS” important ja documentat l’any 1309 en que hi habitava Bernard Belalberch.  Actualment està del tot abandonat i en un estat lamentable, tal com es pot apreciar a les fotografies. En els seus bons temps hi podrien haver viscut fins a quatre famílies i segons han explicat hi havia el “cup” on recollien els delmes que s’havien de donar al Monestir de Santes Creus.

A mida que m’aproximava a la seva ubicació, sentia un formigueig d’emoció en recórrer aquest indret del tot desconegut i tan significatiu, dons allà van anar a viure els besavis quan es van casar i van néixer SET dels seus NOU fills. En un període comprès de l’any 1892 fins abans del 1910, en que el naixement del vuitè fill ja consta inscrit a l’actual masia de Can Fesol.

Dibuix de com era la cuina i part del Mas.

Detall de l'estat actual de una de les cuines.

     

Circuit de Vilafranca del Penedès: "Bressol de la Formula 1 a Espanya"

Heus ací els textos de dues cartes publicades al setmanari local "3 de vuit":

El primer va ser publicat el 29-05-2015:

- Ben sovint hi ha coses que et fan adonar de com són les persones les que fan la història, els indrets on aquesta succeeix passen a formar-ne part, sovint malgrat el desinterès o apatia dels que en són els seus habitants. Aquesta reflexió és aplicable a molts àmbits i també a Vilafranca, a la nostra senyora vila.

Entre els anys 1921 i 1923, Vilafranca va esdevenir el centre mundial dels aficionats al món automobilístic, un món tecnològicament molt diferent de l’actual, però que feia camí per arribar al que és en l’actualitat. En va esdevenir el centre per obra i gràcia d’una colla d’entusiastes del motor que van escollir Vilafranca per a situar-hi un circuit on poder celebrar-hi curses automobilístiques i va ser aquí on es va celebrar la primera cursa internacional d'Espanya de vehicles de quatre rodes a motor, la que va ser la segona cursa d'Europa, després de la que s’havia celebrat a França.

A la seva columna "El barrinaire" en Josep Arasa i Ferrer a aquestes mateixes pàgines ho comentava de forma resumida el 20 de febrer del 2010. Tot i això ha estat l'aparició del llibre Penya Rhin de Ramón Giner i Filella el passat més d’abril el que ens ha permès comptar amb una amplia informació amb infinitat de detalls i fotografies del moment sobre aquestes curses.

En sortir de l’acte de presentació alguns assistents comentàvem el desconeixement que en teníem d'aquestes curses i de la repercussió que van tenir a nivell mundial. És trist que fins ara no en sabéssim gran cosa, però encara és més trist que no hi hagi cap mena de plafó informatiu que ho recordi i que tampoc no hi hagi cap carrer dedicat a aquest entusiastes que en aquells anys van internacionalitzar la nostre vila, malgrat que sovint eren "gent de fora".

Aquest segon va ser publicat el 11-12-2015:

- Si posem “Penya Rhin” al cercador d’internet, l'entrada de la Viquipèdia ens diu: "L'any 1921 és va disputar el Campionat d'Espanya d'automobilisme (segon d'Europa desprès del francès), organitzat per la Penya Rhin. Va començar a Vilafranca del Penedès els anys 1921, 1922 i 1923".

Eren carreres de ressò internacional i van comptar amb l’acreditació de corresponsals de tota Europa. 

Va ser aquí, a la cursa vilafranquina, on es van establir algunes de les normes encara vigents a l'actual Formula 1. Vilafranca, amb una població que no arribava als 9.000 habitants, va rebre fins a 25.000 espectadors amb ganes de no perdre's l’oportunitat de veure en directe aquestes curses; entre ells hi havia personatges de la reialesa, noblesa i de les més distingides famílies del moment, i això tres anys seguits.

En el llibre “L'Abans” dedicat a l'Alt Penedès de l'any 2000, a les seves 642 pàgines sols podem trobar dues línies dedicades a la Penya Rhin. En els llibres “Vilafranca, capital del Penedès”, del 2003, i mes recentment la “Història de Vilafranca del Penedès” del 2008, no hi ha cap referencia ni al circuit ni de les curses que van fer que la nostra vila fos capdavantera en aquests espectacles esportius en tot l'àmbit mundial.

"Diuen que un poble no té identitat i no té memòria històrica és un poble vuit, sense contingut". Paraules copiades literalment del preàmbul d’un dels llibres que acabo d'esmentar. Per ser coherents amb la frase ens caldria fer justícia a aquests 95 anys d'oblit de uns fets que formen part de la nostra història, com a mínim col·locar un plafó on s'expliqui aquests esdeveniments, hauria de situar-se al mateix indret on hi havia les tribunes del circuit que, per cert, tenien una capacitat per a més de 6.000 persones.

Sobre el 9 de novembre del 2014

El meu pare vestit de soldat vers l'any 1938

Anar a votar el 9 de novembre va ser un tema de raons personals. La primera de les meves va ser que el president de la Generalitat ens va convidar a anar-hi, però aquesta crec que no va ser la raó principal. Hi vaig anar perquè el "Presidente" de l’Estat central va fer tot el que va poder per impedir-ho, però aquesta tampoc va ser la meva raó principal per anar-hi, tot i que amb aquesta “desobediència” evidenciava la meva disconformitat amb la seva prohibició.

Vaig anar-hi, perquè pensava en el meu pare, i com li hauria agradat poder participar-hi, i aquesta tampoc va ser la meva raó principal, malgrat el record de tants com ell que s’haurien sentit orgullosos i satisfets amb nostre gest. Vaig anar-hi pensant en la cara que posaria el jutge militar que el va condemnar a 15 anys de presó, i ara el fill d’un condemnat exercia el seu dret en una consulta prohibida “pels seus", no obstant penso que aquesta tampoc va ser la raó principal. Vaig anar-hi, perquè amb el meu gest volia deixar constància de com n'estic de fart de fer veure que tot està correcte, que tot el que han fet era perquè ens ho mereixíem, i aquesta tampoc va ser la meva raó principal.

Còpia del consell de guerra.

Vaig anar-hi, i vaig recordar tots els morts, tots els exiliats, tots els condemnats, tots els que van patir, totes les persones anònimes que van cometre el delicte d’estimar una forma de ser que volien poder materialitzar en un país, i aquesta tampoc va ser la meva raó principal. Vaig anar-hi pensant en les generacions que avui encara no han arribat: que un dia puguin saber que l'any 2014 els que eren a Catalunya van fer tot el que va estar al seu abast perquè els nouvinguts poguessin tenir el país que nosaltres no hem tingut, un país que ja no volem seguir somiant perquè el volem tenir ja. I aquesta SÍ que va ser la raó principal que aquest 9 de novembre em va fer anar a les urnes a dipositar un SI i SI per tots ells.

En aquest moments, els que manen al govern central i altres polítics no han entès res de res, a aquesta consulta no ens hi van fer anar ni unes sigles, ni un programa polític, ni el desig de ser o estar millor o pitjor, ens hi va fer anar un sentiment, i aquest no entén de lleis, ni d’ordres de tribunals, tan sols entén del que dicta el cor i aquest té raons molt més poderoses que els governs amb totes les seves lleis i tribunals.
El més correcte seria ara que tots els polítics es definissin, que sense cap mena de protagonisme davant el Parlament ens diguessin individualment quina és la seva postura, una manifestació clara, honesta i inequívoca que permeti un treball d'equip amb una única finalitat: UN PAÍS MILLOR. El treball pas a pas amb aquest objectiu final no seria així una glòria personal sinó la consecució del que desitgem des de ja fa més de 300 anys.

No ens falleu per engrunes que no ens porten enlloc, feu pinya tal com si féssiu un castell, en aquest  l'objectiu es que l'enxaneta faci l'aleta un instant, el nostre objectiu es fer un país nou, per sempre.

No hi haurà una altra oportunitat: ARA O MAI.