L'OBLIT ÉS DESAPROFITAR L'ESFORÇ DELS QUI ENS HAN PRECEDIT.

Cotxe RICART-PÉRZ el 1922 travessant el pont que actualment encara hi ha a la sortida de LA MÚNIA
 

L’OBLIT ÉS UN  PROBLEMA I PENEDIR-NOS DEL QUE HEM OBLIDAT TAMBÉ.

De resultes del treball d’investigació realitzat per esbrinar la història de les carreres de cotxes realitzades ara fa 100 anys per les carreteres del Penedès en el denominat CIRCUIT DE VILAFRANCA, que transcorria pels municipis de Vilafranca del Penedès, de Santa Margarida i els Monjos i de Castellví de la Marca (La Múnia), he pogut constatar com aquest havia quedat oblidat i enterrat per desídia de les autoritats locals, uns més que altres, i també responsabilitat de l’autoritat competent a nivell superior.

Catalunya com a país pot sentir-se orgullós de la seva gent, gent sempre inquieta que ha estat  capdavantera en molts aspectes culturals, econòmics, socials, esportius i també en creació d’infraestructures, en innovació, en inventiva, en exploracions, en descobriments..., però una part ha quedat “oblidada”, com si qui mana ja li anés bé el fet de ser desmemoriats per oblidar tot aquest ric llegat que abasta tots els camps. És important saber d’on venim, aquest coneixement ens crea sentiments d’identitat, de pertinença, d’orgull..., però sentir-nos identificats implica conèixer el que han fet els nostres avantpassats, no en tenim prou amb aprendre el que ens ensenyen, volem arribar a conèixer tot el que ens han amagat i no ens han ensenyat.

Per aquestes raons, havia sol·licitat a la Generalitat que declarés el traçat del CIRCUIT DE VILAFRANCA Bé Cultural d’Interès Nacional:

.-La petició l’havia realitzat amb motiu del centenari de les curses automobilístiques.

En la seva resposta la Direcció General de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat ha desestimat, amb data del passat 18 de març, la petició realitzada, amb caràcter personal, el passat mes de febrer per tal que fos declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) el CIRCUIT DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS, que encara en l’actualitat segueix el mateix traçat que l’any 1921 va acollir la primera cursa internacional automobilística de l’Estat i que transcorre pels municipis de Vilafranca, Santa Margarida i els Monjos i Castellví de la Marca.

El Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat m’ha tramès un extens informe de 13 pàgines que és el resultat de l’estudi de les dades recollides pels tècnics d’aquest servei el passat 8 de març a la zona avaluada. El cap de la secció Miquel Barba i l’arquitecta Anna Almacellas remarquen en el seu informe que atès que el traçat del circuit de les curses internacionals automobilístiques de 1921, 1922 i 1923 coincideix totalment amb les carreteres actuals i no ha estat mai inventariat, podria adequar-se per les seves característiques a la categoria de lloc històric prevista en la Llei del Patrimoni Cultural Català, ja que es tracta “d’un paratge natural on es produeix un agrupament de béns immobles que fan part d’una entitat coherent per raons històriques i culturals a la qual es vinculen esdeveniments o records del passat, o que contenen obres de l’home amb valors històrics o tècnics”.

L’informe remarca que les curses van implicar tan sols l’ocupació efímera de trams de carreteres existents, la qual no creava infraestructures o arquitectura permanent, de manera que no s’ajusta al concepte de Lloc Històric atès que no es produeix un agrupament de béns immobles o d’obres de l’home que creïn una entitat coherent per raons històriques, de manera que no compleix les característiques de BCIN perquè no queden allí restes d’elements arquitectònics que permetin recordar els fets. Tot i això, l’informe suggereix estudiar la possibilitat d’impulsar la seva difusió incrementant els panells informatius en diferents punts del circuit, o inclús a través d’actes rememoratius d’aquest esdeveniment esportiu amb una implicació social o municipal.

Aquestes mateixes conclusions són les que remarquen l’ofici de desestimació que acompanya l’informe i que la directora general de Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, m’ha fet arribar.

Presentació del llibre "CIRCUIT DE VILAFRANCA" a Vilafranca del Penedès. El 18-02-2022.

                             

Ens trobem en aquest magnífic Teatre, ja CENTENARI, de la Societat La Principal “CASAL”, que ens acull en el dia d’avui, d’igual manera que el dissabte 8 de setembre del 1923 va acollir la representació de l’obra de teatre MARIA ROSA d’Àngel Guimerà, destinant íntegrament la seva recaptació al comitè local de la Penya Rhin per “ajudar a sufragar les quantioses despeses que reportarà l’organització de la cursa de voiturettes d’enguany”. És a dir que els responsables del CASAL de fa quasi cent anys, al permetre representar aquesta obra de teatre, van contribuir a patrocinar la carrera internacional de cotxes del 1923, i ara també han cedit el Teatre per la presentació d’aquest llibre dedicat al CIRCUIT. Així és que podríem dir que el Casal és, tal vegada a nivell mundial, la primera i única entitat no vinculada al món de l’automobilisme que porta gairebé UN SEGLE donant suport econòmic per fer realitat carreres internacionals de cotxes. He estat buscant si es va fer algun cartell informatiu d’aquesta obra i la seva finalitat i, fins on he arribat, no n’he trobat cap. En cas que s’hagués fet i en trobéssim algun, aquest tindria un valor immens pel que representa per a la història del Casal, dels premis internacionals d’automobilisme a Europa i del CIRCUIT. A més, penso que hauria d’estar en lloc preferent perquè gaudís amb llum pròpia com un RETRAT DE LA HISTÒRIA DEL CASAL. 

A l’entrada es podrà gaudir d’una magnífica exposició realitzada per donar visibilitat a les tres curses de fa cent anys per aquestes terres del Penedès. Per fer-la possible persones de l’ajuntament de Castellví de la Marca hi han posat ganes i molt de temps. Es va inaugurar el passat 16 d’octubre durant els actes de la Festa del Most, en coincidir aquesta data en la del centenari de la primera d’aquestes carreres internacionals que van tenir lloc al Penedès. Exposició de la qual podran gaudir fins al proper 20 de març.

Hem parlat del CIRCUIT, però evidentment la raó d’un CIRCUIT és fer possible que hi hagi curses i aquestes van ser organitzades per una PENYA d’amics, amants dels cotxes, la velocitat, les innovacions i que van saber canalitzar aquesta demanda social organitzant, sense cap suport oficial, unes curses que van ser enveja i referent de tot Europa. Aquesta PENYA es reunia en una cafeteria, avui ja desapareguda, de la plaça Catalunya que es deia RHIN, i d’aquí els hi va venir el seu nom. Van començar l’any 1916, en plena Primera Guerra Mundial, primer fent carreres entre ells i la cosa va anar a més, fins a arribar l’any 1921 de la mà de Joaquim Molins Figueras en organitzar premis internacionals. D’entre els socis hi havia Enric Ràfols Martí, d’arrels penedesenques, ell era  qui l’any 1908 ja havia organitzat la COPA CATALUNYA, la primera competició automobilística de l’estat espanyol, de la qual se’n van celebrar tres edicions. Buscar un enclavament per situar-hi el circuit, els va portar al Penedès, escollint el triangle de carreteres que uneix Vilafranca-Monjos-La Munia, de 14’790 quilòmetres. Aquí és on es va córrer la primera carrera internacional de cotxes de l’estat espanyol, que va ser la segona d’Europa després de la de París d’aquell mateix 1921.

Penso que avui a Vilafranca encara no som prou conscients del que van representar aquelles carreres de cotxes fa cent anys, tan sols unes dades per reflexionar. Durant els tres anys que es van celebrar les curses internacionals en aquest CIRCUIT van venir, per un sol dia i al llarg dels tres anys, més de 50.000 persones, a més de 2.000 cotxes, pensem que són xifres de fa cent anys. El 2019, any previ de la Covid-19, durant els tres dies de durada del VIJAZZ van venir unes 50.000 persones i a la Fira del Gall, durant tot el cap de setmana unes 35.000 persones. Tenint en compte que són esdeveniments consolidats, anunciats i publicitats en tots els mitjans de comunicació i amb molta antelació. Les curses, en canvi, es feien per primer cop i ningú podria saber si tindrien èxit o no. Les tribunes, desmuntables cada any, tenien una llargada de 135 metres i hi cabien més de 6.000 persones, Vilafranca tenia menys de 8.000 habitants. Aquestes tenien un apartat per acollir els corresponsals de premsa que havien arribat de Catalunya, Espanya, França, Itàlia, Anglaterra, Àustria, Bèlgica, Alemanya i fins i tot dels EEUU. Allí hi havia instal·lada línia telefònica i telègraf per poder enviar les cròniques quasi en temps real. Es van instal·lar per primer cop, a l’estat espanyol, altaveus perquè el públic pogués estar en tot moment informat de com evolucionava la carrera.   

Al Penedès tenim el CIRCUIT DE VILAFRANCA, que és un circuit semi permanent o temporal, situat entre carreteres públiques i el podem considerar per les seves característiques el primer on es van celebrar TRES PREMIS INTERNACIONALS i que ha arribat a CENTENARI. Aquest va ser un projecte estratègic que va situar el Penedès en el centre mundial de l’automobilisme, que va atreure persones de tot el món, però que, malauradament, va quedar oblidat.

D’entre els circuits més importants d’Europa inaugurats als anys vint tenim:

-          Circuit de VILAFRANCA DEL PENEDÈS, a Catalunya, de l’any 1921.

-          Circuit de MONZA, a Itàlia, de l’any 1922.

-          Circuit de LE MANS, a França, de l’any 1923.

-          Circuit de LASARTE, al País Basc, de l’any 1924.

-          Circuit de SPA-FRACORCHAMPS, a Bèlgica, de l’any 1925.

-          Circuit de NÜRBURGRING, a Alemanya, de l’any 1927.

-          Circuit de MONTECARLO, a Mònaco, de l’any 1929.

De tots ells els únics que no tenen activitat són els de l’estat espanyol, casualitat o desídia?  Així és que penso que aquest traçat l’hauríem de preservar pel que va significar dins la història de les competicions automobilístiques internacionals a Europa, i per coneixement de les generacions futures. Per aquest motiu he demanat que es tingui en compte l’especial interès d’aquest espai i he fet una sol·licitud al Departament de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya perquè declari EL TRAÇAT DEL CIRCUIT DE VILAFRANCA –BÉ D’INTERÈS CULTURAL NACIONAL-.

Tots aquests aspectes són els que he intentat que quedessin reflectits en aquest llibre que vol ser un retrat de la Vilafranca i el Penedès d’aquells tres primers anys vint i també de la societat i el món de les competicions automobilístiques d’aquell moment.

Vull aprofitar per agrair la labor de tots els que han fet possible el llibre: el personal de la Biblioteca Torras i Bages, del centre de documentació Vinseum, de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès. Als tècnics dels ajuntaments de Castellví de la Marca i de Santa Margarida i els Monjos. Tots ells m’han permès accedir a la nombrosa informació i algunes de les imatges que en el llibre es reprodueixen. A tot l’equip humà de Gràfiques Voisin Mateu pel llibre i a en Joan Solé Bordes pel seu temps.

POLÍTICS I CORRUPCIÓ

 EL PODER DELS POLÍTICS I LA CORRUPCIÓ DEL SISTEMA.

La notícia que aquesta setmana ha estat l’estrella de tots els informatius és la que ens parla de l’acord en què es va arribar l’any 2008 al Parlament de Catalunya, el de les “LLICÈNCIES PER EDAT”.

És curiós recordar com hem sentit alguns polítics manifestar als quatre vents que ells no han tingut mai cap cas de corrupció, tal vegada per corrupció entenen tan sols el fet concret de no haver acceptat mai cap suborn; ara bé, jo penso que CORRUPCIÓ no és tan sols això, no ens hem de quedar en aquest fer concret, ja que hi ha moltes formes i maneres de caure en la corrupció, quedant, a més, lliure de tota sospita i gaudint d’haver mantingut sempre una trajectòria d’honestedat irreprotxable.

Penso que pel sol fet de ser polític et deus a la societat, i aquest és un deure vers a les persones que t’han votat i, a més, a la resta de persones que no t’han votat, però, en canvi, en vius d’ells gràcies als seus impostos. Així és que tens l’obligació moral de fer les coses bé per a tothom. Davant d’això, és molt trist assabentar-nos que alguns polítics, en exercici del seu càrrec, es preocupen de millorar la seva percepció econòmica sense entrar a pensar si el que pretenen aprovar és o no és “moralment” correcte; així, per carregar-se de raó, cerquen la complicitat de totes les forces polítiques en un afany de justificar-se i que les modificacions siguin acceptades i aprovades per “unanimitat”.

D’aquest fet ens n’hem assabentat ara. El que ens podríem preguntar és quantes d’aquestes lleis que van ser aprovades per tots els representants del poble són encara vigents, lleis que són una càrrega pel poble a canvi de cap millora pel poble.

Arribat a aquest punt és quan els votants ens preguntem impotents: què s’ha de fer per canviar aquesta corrupció institucional amb la qual ens trobem? Per tal com tan corrupte és el que proposa, com el que ho aprova, com el que se’n beneficia, com el que calla, com el que ho accepta... Tothom hi està implicat i això és el que dona vida al sistema i fa que perduri sense permetre que hi hagi canvis ni modificacions. Queden així els que han entrat i els que estan fora i entre les dues parts hi ha un allunyament cada cop més i més ample. Fins quan es podrà mantenir i fer veure que tot funciona? Aquesta classe de polítics és la dels que prioritzen les línies d’actuació parlamentària per millorar el seu benestar econòmic. Són els que aprofitant el seu poder modifiquen lleis amb les quals es poden lucrar indirectament. Poden contractar afins seus en llocs ben remunerats tot saltant-se les regles de contractació... La classe política no ha sofert cap crisi econòmica en tots aquests anys i s’ha convertit en una elit extractiva.

Mentre els que quedem fora veiem que estem en un cul-de-sac, sense veure cap llum, ja que la perversió del sistema fa que no tinguem marge de maniobra per modificar res ja que per fer-ho primer els hem de votar i un cop escollits esperar que ho proposin i, a més, que ho aprovin, això sí, amb un marge d’àmplia majoria, la qual cosa és improbable. Així els votants estem en un punt de desafecció i desconfiança vers dels polítics que una vegada i una altre no compleixen el que ens diuen, hi ha sempre les mateixes persones que ja no ens representen. Això no obstant, encara creiem en la democràcia, però no en AQUEST SISTEMA, el que ens agradaria és poder participar en fer unes noves regles de govern pensades per impedir LA CORRUPCIÓ.

DIGNITAT PERSONES ULTRATJADES

 

                                           DIGNITAT DE LES PERSONES ULTRATJADES

El Papa Francesc en la seva homilia de Cap d’Any, va denunciar la violència masclista emprant aquestes paraules: “PROU, FERIR UNA DONA ÉS ULTRATJAR DÉU”.

Amb aquesta afirmació posa de manifest i fa visible la manca de posicionament per part dels líders mundials en la defensa dels atacs que des de fa anys pateixen les dones. Així en aquest cas, el Papa Francesc, com a màxima autoritat catòlica, pren aquest posicionament decididament a favor del respecte del qual han de ser mereixedores totes les dones, sense importar el seu color, raça, cultura, creença o posició social.

Però penso que també es troba a faltar un posicionament, molt més decidit, clar i valent, en la defensa i denúncia dels atacs soferts per molta població infantil per part de les persones que haurien de ser referents i guies en la seva orientació moral. Aquí l’ultratge és molt més greu, perquè s’atempta contra la fragilitat, innocència i indefensió de l’ésser viu amb més necessitat d’amor que hi ha. Malauradament, no existeix una condemna contundent, sinó que hi ha foscor i silenci, com si la vida d’aquells infants, convertits en persones adultes, ja no tingués dignitat i no fos mereixedora de la doble justícia que haurien d’impartir tant les autoritats civils com les eclesiàstiques per tal de condemnar els causants i, sobretot, els encobridors dels actes exercits.

La reforma del Codi de Dret Canònic, que ha entrat en vigor el passat 8 de desembre de 2021, inclou per primer cop la pederàstia com a delicte contra la dignitat de les persones. És el primer pas per establir els drets dels infants ultratjats, però serà suficient per respondre adequadament a les exigències de justícia dels milers de casos que hi ha per tot el món?, o els causants seguiran gaudint de la seva impunitat absoluta?, propiciada pel silenci i indiferència social, així com per la falta de transparència i rigor en el tractament de les denúncies. 

ORTOGRAFIA DEL CATALÀ A RENFE

                                       ORTOGRAFIA  DEL  CATALÀ  A  RENFE

En el darrer viatge a Barcelona en RENFE, vaig veure en el vagó en el què anava aquest rètol, que em va fer reflexionar sobre com de poc important és per als responsables de RENFE el català, que ni tan sols es molesten en fer que els indicadors que han de ser de cara al públic, abans de col·locar-los es revisi l’ortografia per si hi ha cap falta. A més, és de curs elemental saber que TOTES, absolutament TOTES les vocals “A” EN CATALÀ en cas de portar accent aquest SEMPRE és obert. 

 

1921 CIRCUIT DE VILAFRANCA. PRIMERA CURSA INTERNACIONAL.

 2021 Centenari del Circuit de Vilafranca - els Monjos - La Munia. 

En temps de l’Imperi Romà es construïren en diverses poblacions circs on se celebraven curses de quadrigues. El més proper a Vilafranca era el de Tarragona que tenia unes dimensions aproximades de 360 metres de llargada per 75 d’amplada i capacitat per a 20.000 persones. Desprès de la caiguda de l’Imperi aquesta pràctica va quedar en desús fins a principis del segle XX, coincidint amb l’arribada dels automòbils.

Tot i que des de bon començament van haver-hi curses, no va ser, però, fins a l’acabament de la Primera Guerra Mundial que s’estengueren i es regularen aquestes competicions. Així l’any 1921, a París, es va organitzar la primera cursa internacional d’automòbils a Europa. Aquest mateix any 1921, la Penya Rhin de Barcelona també va organitzar la 1ª CARRERA INTERNACIONAL de cotxes. Va ser la segona a Europa i la primera celebrada a l’Estat espanyol, i es va córrer al CIRCUIT DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS. 

Les carreteres per on havia de passar la cursa eren només uns camins de carro, estrets i enfangats. Així que els enginyers del Ministerio de Obras Públicas i els de la Mancomunitat de Catalunya van treballar de valent per convertir-les en pista de carreres. Es van construir tribunes de dos pisos amb capacitat per a 6.000 persones -Vilafranca tenia 7.958 habitants- i es parla de més de 50.000 espectadors al llarg del circuït i l'arribada de 2.000 cotxes.

Dels 15 cotxes inscrits en aquesta primera cursa en van prendre la sortida 10, acabant-la tres, tots francesos: dos Bugatti, primer i segon lloc i un La Perle. La velocitat mitjana del guanyador va ser de 85’32 Km/hora. Fita molt important per a l’època. Els cotxes espanyols van abandonar per accidents o avaries.

La sortida es feia individualment amb intervals de 30 segons i cada cotxe tenia un cronometrador. També, per primer cop, cada marca anava pintada d’un color diferent permetent distingir-los a distància pels espectadors. Els pilots arribaven al circuit conduint els seus vehicles i feien la cursa amb el mecànic dins el cotxe.

 

Foto apareguda a la revista Stadium el 22-10-1921 del moment de l'arribada del cotxe guanyador, el Bugatti conduit per De Vizcaya, passant per la recta de tribunes.

Així és que gràcies a la Penya Rhin el nom de Vilafranca del Penedès l’any 1921 va esdevenir internacional. El traçat d’aquest circuit no permanent, de 14’790 kilòmetres, passava pels municipis de Vilafranca, els Monjos i la Munia (Castellví de la Marca), i podria haver esdevingut tan important com el famós CIRCUIT DE LE MANS de 13’626 kilòmetres, on se celebren les 24 hores des de l’any 1923.

La diferència bàsica és en creure en el que tens, invertir-hi i saber-ho promocionar.

Text aparegut al setmanari 3 de vuit de Vilafranca del Penedès el 29-10-2021.

 

Presentació del llibre: "CIRCUIT DE VILAFRANCA" a Castellví de la Marca. El 16-10-2021.

 

PRESENTACIÓ LLIBRE – SOBRE – SEGELL - DEL CENTENARI DEL CIRCUIT.

El dissabte dia 16 d’octubre va fer cent anys de la PRIMERA CURSA AUTOMOBILISTA INTERNACIONAL que es va celebrar a l’estat espanyol, l’equivalent a l’actual Fórmula 1, que van tenir un gran ressò mundial. Aquesta es va celebrar per les terres del Penedès i transcorria pels municipis de Vilafranca del Penedès – Santa Margarida i els Monjos – Castellví de la Marca.  

Per commemorar-ho l’ajuntament de Castellví de la Marca, en coincidir en les 63a. Festes del Most que es van celebrar en aquest municipi, va programar uns actes per recordar-ho. Així hi havia una exposició: “La petjada que va deixar de Penya Rhin a la Fórmula 1”. També es va presentar el llibre “CIRCUIT DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS. Cent anys d’oblit” de Lluís Hill Plans. Un sobre i un segell commemoratiu. 

A continuació hi va haver una taula rodona en la qual van participar a més de l’autor, en Joan Solé Bordes expresident de l’Institut d’Estudis Penedesencs, Oriol Llach periodista de TV-3 i Ramón Magrinyà propietari d’un dels cotxes que van córrer en aquest circuit.