4- BESÀVIA ROSA RIBERA TORT

                                   - 4 - Besàvia ROSA RIBERA TORT

La meva besàvia Rosa Ribera Tort consta en la partida de naixement com a nascuda a Vilafranca del Penedès el 14-07-1878. Filla de Pablo Ribera Carbonell, natural de Santa Margarida i els Monjos, i de Maria Tort Mas, natural de Mediona. El domicili familiar era a Santa Margarida i els Monjos.

No s'ha pogut saber com es van arribar a conèixer, el cas és que van casar-se a la basílica de Santa Maria de Vilafranca el 22-12-1903 i van signar capítols matrimonials davant del notari de Vilafranca Isidro Luis Riera Galí, el 27-12-1903, allí podem constatar que els dos sabien llegir i escriure.

Van anar a viure al domicili del meu besavi, al carrer Ateneu on, a més de tenir-hi l'habitatge, hi exercia la seva professió, la de carreter, el que ara podríem anomenar “transportista”. Així, als baixos hi havia la quadra dels cavalls i el magatzem dels carros.

Van tenir dos fills, el meu avi matern Joan, el 1904 i una filla, la Josepa, el 1907. Aquesta darrera després de vint mesos de vida, el 25-09-1908 va morir a causa de la meningitis.

Malauradament, la besàvia Rosa va enviudar el 30-03-1909 i posteriorment es va casar de nou amb el seu cunyat Rosendo Plans Milà (*Olèrdola 1886 + Agonac (França) 9-06-1961). Aquest era el quart germà del meu besavi i treballava amb ell de carreter. Es van casar desprès d'obtenir de l'església unes dispenses per afinitat familiar. La celebració es va fer també a la basílica de Santa Maria, va ser el 31-12-1911. Segons m'han explicat, aquest matrimoni va celebrar-se la tarda del darrer dia de l'any 1911 per tal de lliurar el seu germà petit, Lluís, d'anar a fer el servei militar, per poder al·legar que havia de cuidar els seus pares en ser l'únic dels germans que encara estava solter.

Fruit d'aquest matrimoni van nàixer dues filles: la Rosenda, el 29-10-1912 i la Rosita, el 10-05-1921.

Com sigui que la Rosenda es va significar de manera molt participativa durant els anys de l'esclat de la guerra civil i en témer les repercussions que això podria arribar a tenir a causa del desenllaç del conflicte, a principis del 1939 van recollir les pertinences que els hi van cabre en un carro i van fugir cap a França. És possible que aquesta decisió tingués a veure que durant el decurs de la guerra el seu fill, Joan, havia estat empresonat i estava a la presó de León en unes condicions llastimoses.

Allí es van establir a la població de Agonac i van iniciar una nova vida. La filla gran, la Rosenda, es va casar amb un francès i van tenir dos fills, ella va morir el 28-11-2008. La filla petita, la Rosita, quan era a Agonac va conèixer un exiliat del País Valencià, es van casar i van marxar a viure a l'Argentina, concretament al Mar de Plata. Van tenir tres fills i ella va morir el 10-07-2004.

Pel que fa a Rosa Ribera Tort, la meva besàvia, va morir el 27-06-1952 i està enterrada a Agonac (França).

3 - BESAVI JOAN PLANS MILÀ

                                        -3-  Besavi  JOAN PLANS MILÀ

Per presentar el meu besavi Joan, pare del pare de la meva mare, començaré pel seu besoncle, el mossèn Jaume Plans Genestos (*Rocafort de Bages 13-12-1814, + Olèrdola 25-10-1888), ja que ell va ser el primer PLANS del que tenim constància que va viure en aquestes terres del Penedès, tota vegada que va ser nomenat rector de la parròquia de Sant Miquel d'Olèrdola el 30-11-1859.

Quan va arribar, l'església seguia estant a dalt, dins el castell, al seu lloc de sempre, tot i que la població feia temps s'havia desplaçat cap a la plana, com també la casa consistorial. La qual cosa no era gens pràctic que per la celebració dels oficis religiosos i, sobre tot els enterraments, ja que tothom havia de pujar fins on estava ubicada. Aquest és un fet que podem constatar per un escrit adreçat al bisbat per l’anterior rector, mossèn Josep Verdaguer, que l'any 1858 es dolia “de no haver pogut reunir parroquians per la processó del Sant Sepulcre”.

Així eren les coses en arribar mossèn Plans i per aquest fet va sol·licitar el trasllat de l'església al nucli de la Plana Rodona on vivien els parroquians i on ell mateix tenia la rectoria. Permís que va obtenir del bisbat, procedint a la construcció del nou temple, que va ser beneït per ell mateix el 17-10-1884.

No s'ha trobat documentació en la qual s'especifiqui el motiu pel que va venir el seu germà, Antoni Plans Genestós (1816-1886), casat amb Antònia Casajoana Febrer (1818-1886), tots dos nascuts a Rocafort i traspassats a Olèrdola. El que sabem és que van arribar a aquestes terres amb sis dels vuit fills que van tenir. Tal vegada la causa més probable va ser perquè hi havia feina de moliner al molí d'en Coll, on van  establir-se entre els anys 1863 i 1865. Aquesta dada la sabem per ser els anys de naixement entre els fills sisè i setè, tota vegada que la Joaquima va nàixer encara a Rocafort el 1863 i la Teresa ja consta nascuda a Olèrdola el 1865.

El seu fill, i pare del meu besavi, Antoni Plans Casajoana (*1846+1927), era el gran dels vuit fills, va seguir vivint al Molí d'en Coll fent de moliner, es va casar amb Josefa Milà Soler (*1845+1925) i mentre vivien allí van tenir 6 fills, sent el gran el meu besavi, Joan Plans Milà (*Olèrdola 30-09-1879 + Vilafranca del Penedès 30-03-1909). No hem localitzat documentació que indiqui el lloc del naixement, no obstant, sí que tenim un certificat de baptisme fet el 20-11-1906 del seu tercer germà Antoni Plans Milà, nascut l'any 1884, on s’especifica que: “nació el dia antes en la casa llamada Molino den Coll de dicha parróquia”. D'aquest fet es dedueix que ell, probablement, també havia nascut al Molí d'en Coll. Van estar vivint allà i va començar a fer de carreter, és a dir un transportista d'aquella època, fins que es van traslladar a viure a Vilafranca, concretament al carrer de l’Ateneu, a la casa on actualment encara viu una neta seva.

Es va casar a la Basílica de Santa Maria el 22-12-1903 amb Rosa Ribera Tort (*Vilafranca del Penedès 12-07-1878 + Agonac (França) 27-06-1972). També van signar capítols matrimonials el 27-12-1903, davant del notari de Vilafranca, Isidro Luis Riera Galí, en ells podem constatar que els dos sabien llegier i escriure. Un fet important per l'epoca que parlem. Fruit d'aquest matrimoni va ser el meu avi Joan nascut el 2-09-1904 i la seva germana, la Josepa, nascuda el 29-01-1907 i que malauradament va morir el 25-09-1908, de meningitis.

Sembla que el treball de carreter li anava molt bé, fins al punt que donava feina a algun dels seus germans. Però a causa de una tuberculosi pulmonar el 30-03-1909 va morir. De tots el besavis aquest és el que va morir més jove, amb tan sols 29 anys. Va ser enterrat al cementiri de Vilafranca.