Tot i que
tan sols ens coneixem des de l’any 2015, puc constatar i valorar la seva gran
capacitat de treball, que és un lluitador inesgotable i a més amb un esperit de
superació fora de tot dubte, les quals coses fa que sigui una persona
carismàtica, apreciada i molt coneguda.
És Llicenciat
en Filosofia i Lletres, especialitat en Filologia Romànica per la
Universitat de Barcelona (1978) i Llicenciat en Filologia Catalana per
la Universitat de Barcelona (1982).
Professionalment
ha exercit de professor de llengua i literatura durant més de quaranta anys al col·legi
Sant Elies de Vilafranca, fins a la seva jubilació.
El seu
esperit inquiet l’ha convertit en un estudiós de la història Vilafranca i del
Penedès contemporani. L’any 1976 funda la revista OLERDULAE. L’any 1977
participa en l’acte fundacional de l’INSTITUT D’ESTUDIS PENEDESENCS, del
que en serà vocal, sots president i president. El 2002 funda la revista del
Penedès que continua coordinant actualment.
Ha
publicat més d’una trentena de llibres de molt diversa temàtica penedesenca,
tocant des de gastronomia “El llibre de les catànies i les coques de
Vilafranca. Postres i llepolies del Penedès”, com la mobilitat “150
anys del ferrocarril de Tarragona a Martorell (1865-2015)”, o sobre
la més típica “Aquella Festa Major Vilafranquina”. També és membre
fundador de “Gogistes Penedesencs”. Del seu compromís amb les
particularitats del parlar del Penedès ha nascut el llibre “La llengua del Penedès: del vocabulari i la toponímia al
folklore i la literatura. XXVI Jornades d’Estudis Penedesencs”.
Ha estat
el pregoner de les Festes de diferents barris com de diverses poblacions del
Penedès, conferenciant institucional en la Diada de l’ONZE DE SETEMBRE, presentador
de molts llibres publicats a l’Alt Penedès, membre històric d’Òmnium a l’Alt Penedès,
col·laborador de la revista PILAR DE VUIT... i una llarga llista
d’activitats relacionades a la recerca i la cultura.
Així el 9
de maig del 2015, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana
i l’Institut Ramon Muntaner li concedeix el PREMI RECERCAR a la
trajectòria en reconeixement als gairebé quaranta anys de labor d’estudis
locals i comarcals (1976-2015).
A LA
SOCIETAT LA PRINCIPAL “El CASAL” DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS:
- ÉS
COL·LABORADOR i cronista de “LA REVISTA DEL CASAL”.
-
L’any 2004, amb motiu del CENTENARI de l’entitat, va
escriure el llibre de la “Societat d’Esbarjo, Cultura i Esports, la
Principal. Llibre del Centenari 1904-2004.” recollint la trajectòria històrica
de l’entitat.
-
L’any 2007 juntament amb en Ramon Arnabat Mata, escriu el llibre
“LA GENERACIÓ DE LA REVISTA DEL CASAL DE LA PRINCIPAL” que
recorda i posa en valor la generació d’intel·lectuals que a principis dels anys
30 creaven la primera revista de l’entitat.
-
El 2022, i amb motiu del primer centenari del saló-teatre del
Casal de Vilafranca (1921-2021) juntament amb Pilar Soler Garcia i Manel Güell
Barceló va elaborar el llibre “EL POBLE QUE ESTIMAVA LA FUSTA. CENT
ANYS DEL SALÓ-TEATRE DEL CASAL DE VILAFRANCA”, amb l’objectiu d’homenatjar
el teatre, la Societat, la història de la cultura penedesenca i la memòria de
cent anys de moviment i vida a Vilafranca.
-
“L’AGRUPACIÓ DE LA CULTURA DE LA DONA” és la primera publicació de la col·lecció de recerca, un recull de
l'activitat cultural, formativa i de lleure enfocada a les dones, iniciativa
sorgida entre els anys 20 i 30 d'un centenar de dones que rebien el suport de
la Societat La Principal. En aquesta publicació, Joan Solé Bordes analitza els
orígens de l'agrupació de la Cultura de la Dona, les seves activitats, la seva
organització, l'evolució i algunes de les seves integrants.
Estic segur que podríem afegir-hi molt més, serveixi aquest petit resum per constatar com en JOAN SOLÉ BORDES ha estat important per més d’una generació de penedesencs que han vist com l’enorme llegat històric ha quedat preservat del seu oblit i a disposició de les generacions futures.
GRÀCIES JOAN I MOLTES FELICITATS.
Vilafranca del Penedès 22 de desembre de 2023.
La meva
vinculació amb el JOAN SOLÉ BORDES ve a resultes de compartir els
besavis JOAN TORNÉ GARRIGA (1869-1919) casat amb ANGELA VIA SEGURA
(1873-1953).
El 26 de
gener del 1869 naixia a l’indret conegut com “El Porxo de Romanill” a
les terres de la masia de Can Llenes, de la parròquia de Montagut,
municipi de Querol, en JOAN TORNÉ GARRIGA, era el fill número
tretze, just quan feia tres mesos que el seu pare havia traspassat. Allà hi van
viure fins l’any 1880 quan, amb la seva mare, va anar a Can Guineu,
masia del poble de Marmellar. A l’any 1892 va casar-se, a l’església de Sant
Cristòfol de Selma, amb l’ANGELA VIA SEGURA. Ella era la gran de set
germans, que havia nascut el 1873 a la masia familiar de “CAN VIA” de Pla de
Manlleu, comarca de l’Alt Camp i parròquia de Selma. Van anar a viure i
treballar a Mascorrobí, masia prop d’Aiguaviva, del municipi de
la Juncosa del Montmell, comarca del Baix Penedès. I situada prop de Can
Via. Van romandre allà fins l’any 1908-1909?, en que van instal·lar-se a la
masia familiar de Can Via, que va passar a dir-se CAN FESOL, fins que va
traspassar l’any 1919 envoltat per la seva dona i els nou fills nascuts del
matrimoni. Així trobem tota una vida de lluita, treball i superació. Tal vegada
aquesta petita explicació sigui la millor presentació del seu besnét JOAN, un
lluitador inesgotable, amb gran capacitat de treball i amb un esperit de
superació fora de tot dubte.
