L’OBLIT ÉS UN PROBLEMA I PENEDIR-NOS DEL QUE HEM OBLIDAT TAMBÉ.
De resultes del treball
d’investigació realitzat per esbrinar la història de les carreres de cotxes
realitzades ara fa 100 anys per les carreteres del Penedès en el denominat CIRCUIT
DE VILAFRANCA, que transcorria pels municipis de Vilafranca del Penedès, de
Santa Margarida i els Monjos i de Castellví de la Marca, he pogut constatar com
aquest havia quedat oblidat i enterrat per desídia de les autoritats locals,
uns més que altres, i també responsabilitat de l’autoritat competent a nivell
superior.
Catalunya com a país pot
sentir-se orgullós de la seva gent, gent sempre inquieta que ha estat capdavantera en molts aspectes culturals,
econòmics, socials, esportius i també en creació d’infraestructures, en
innovació, en inventiva, en exploracions, en descobriments..., però una part ha
quedat “oblidada”, com si qui mana ja li anés bé el fet de ser desmemoriats per
oblidar tot aquest ric llegat que abasta tots els camps. És important saber
d’on venim, aquest coneixement ens crea sentiments d’identitat, de pertinença,
d’orgull..., però sentir-nos identificats implica conèixer el que han fet els
nostres avantpassats, no en tenim prou amb aprendre el que ens ensenyen, volem
arribar a conèixer tot el que ens han amagat i no ens han ensenyat.
Per aquestes raons, havia
sol·licitat a la Generalitat que declarés el traçat del CIRCUIT DE VILAFRANCA
Bé Cultural d’Interès Nacional:
.-La petició l’havia realitzat
amb motiu del centenari de les curses automobilístiques.
En la seva resposta la Direcció
General de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat ha
desestimat, amb data del passat 18 de març, la petició realitzada, amb caràcter
personal, el passat mes de febrer per tal que fos declarat Bé Cultural
d’Interès Nacional (BCIN) el CIRCUIT DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS, que encara en
l’actualitat segueix el mateix traçat que l’any 1921 va acollir la primera
cursa internacional automobilística de l’Estat i que transcorre pels municipis
de Vilafranca, Santa Margarida i els Monjos i Castellví de la Marca.
El Servei de Patrimoni
Arquitectònic de la Generalitat m’ha tramès un extens informe de 13 pàgines que
és el resultat de l’estudi de les dades recollides pels tècnics d’aquest servei
el passat 8 de març a la zona avaluada. El cap de la secció Miquel Barba i
l’arquitecta Anna Almacellas remarquen en el seu informe que atès que el traçat
del circuit de les curses internacionals automobilístiques de 1921, 1922 i 1923
coincideix totalment amb les carreteres actuals i no ha estat mai inventariat,
podria adequar-se per les seves característiques a la categoria de lloc
històric prevista en la Llei del Patrimoni Cultural Català, ja que es tracta “d’un paratge natural on es produeix un
agrupament de béns immobles que fan part d’una entitat coherent per raons
històriques i culturals a la qual es vinculen esdeveniments o records del
passat, o que contenen obres de l’home amb valors històrics o tècnics”.
L’informe remarca que les curses
van implicar tan sols l’ocupació efímera de trams de carreteres existents, la
qual no creava infraestructures o arquitectura permanent, de manera que no
s’ajusta al concepte de Lloc Històric atès que no es produeix un agrupament de
béns immobles o d’obres de l’home que creïn una entitat coherent per raons
històriques, de manera que no compleix les característiques de BCIN perquè no
queden allí restes d’elements arquitectònics que permetin recordar els fets.
Tot i això, l’informe suggereix estudiar
la possibilitat d’impulsar la seva difusió incrementant els panells informatius
en diferents punts del circuit, o inclús a través d’actes rememoratius d’aquest
esdeveniment esportiu amb una implicació social o municipal.
Aquestes mateixes conclusions són
les que remarquen l’ofici de desestimació que acompanya l’informe i que la
directora general de Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, m’ha fet arribar.
