 |
| Matrimoni Torné-Via amb 8 dels fills. Falta l'Enriqueta. |
Quan ens endinsem en la recerca dels nostres avantpassats, constatem que en
arribar tan sols a la
tercera generació pràcticament no en sabem res, i si, a més,
aquesta tercera generació era d’una família de camperols sense propietats, ens és
d’una dificultat extrema poder-ne esbrinar quelcom. Tot i així, quan per
perseverança localitzem alguna dada, aquesta ens omple de joia.
És el cas del besavis per part de la mare, és a dir els avis materns de la
mare. En són un clar exponent del que acabo d’explicar.
El besavi JUAN TORNÉ GARRIGA (*Montagut 1869 +Pla de Manlleu 1919), va ser
el fill tretzè i quan ell va venir al món el seu pare ja feia tres mesos que havia
estat enterrat.
La besàvia ANGELA VIA SEGURA (*Selma 1874 +Pla de Manlleu 1953), era l’única
dona de entre 5 germans.
En algun moment de la seva vida van coincidir, es van agradar i ja van
estar la resta de la seva vida junts. En el nostre temps resulta curiós poder
creure que mentre les famílies de posició econòmica pactaven els casaments,
entre els estaments més humils volem creure que l’argument era l’amor, ni l’un
ni l’altre hi tenien res a guanyar ni a perdre, els homes necessitaven una dona
que portes la casa, escalfés el llit i els assegurés descendència i aquests
eren tots els arguments. Es van casar el 9-01-1892 a l’Església de Sant Cristòfol
de Selma. Van anar a viure a Mascorrubí. Una masia molt gran en que hi vivien
fins a quatre famílies. Lloc situat en el terme de la Juncosa de Montmell i ja
documentat al segle XIV. No en sabem en quines condicions hi van accedir, tot i
que allà van néixer els seus set primers fills. Desprès van anar a viure a Can
Via, actualment Can Fesol. Masia construïda per Joan Via Colomer, avi de
l’Angeleta, on van venir al món els dos darrers fills del matrimoni.
Els seus noms van ser: Enric (*1893+1937), Josep *1897+1974), Mercè
(*1899+1963), Llorenç (*1900+1926), Emilia (*1902+1981), Lola (*1904+1981),
Joana (*1906+1998), Francisco (*1910+1954) i Enriqueta (*1915+1987).
Actualment, el nombre de descendents vius consanguinis d’aquesta branca és
de 108 persones. Molts seguim vivint al Penedès, però altres s’han escampat per
altres bandes de Catalunya, Illes Balears, Alemanya, Itàlia, i fins la república
de Sud-Àfrica.
Resum fet per Joan Solé Bordes i
Lluís Hill Plans cosins de tercera generació.
