diumenge, 23 d’octubre del 2016

Els Besavis Torné - Via

Matrimoni Torné-Via amb 8 dels fills. Falta l'Enriqueta.
Quan ens endinsem en la recerca dels nostres avantpassats, constatem que en arribar tan sols a la
tercera generació pràcticament no en sabem res, i si, a més, aquesta tercera generació era d’una família de camperols sense propietats, ens és d’una dificultat extrema poder-ne esbrinar quelcom. Tot i així, quan per perseverança localitzem alguna dada, aquesta ens omple de joia.
És el cas del besavis per part de la mare, és a dir els avis materns de la mare. En són un clar exponent del que acabo d’explicar.
El besavi JUAN TORNÉ GARRIGA (*Montagut 1869 +Pla de Manlleu 1919), va ser el fill tretzè i quan ell va venir al món el seu pare ja feia tres mesos que havia estat enterrat.
La besàvia ANGELA VIA SEGURA (*Selma 1874 +Pla de Manlleu 1953), era l’única dona de entre 5 germans.
En algun moment de la seva vida van coincidir, es van agradar i ja van estar la resta de la seva vida junts. En el nostre temps resulta curiós poder creure que mentre les famílies de posició econòmica pactaven els casaments, entre els estaments més humils volem creure que l’argument era l’amor, ni l’un ni l’altre hi tenien res a guanyar ni a perdre, els homes necessitaven una dona que portes la casa, escalfés el llit i els assegurés descendència i aquests eren tots els arguments. Es van casar el 9-01-1892 a l’Església de Sant Cristòfol de Selma. Van anar a viure a Mascorrubí. Una masia molt gran en que hi vivien fins a quatre famílies. Lloc situat en el terme de la Juncosa de Montmell i ja documentat al segle XIV. No en sabem en quines condicions hi van accedir, tot i que allà van néixer els seus set primers fills. Desprès van anar a viure a Can Via, actualment Can Fesol. Masia construïda per Joan Via Colomer, avi de l’Angeleta, on van venir al món els dos darrers fills del matrimoni.
Els seus noms van ser: Enric (*1893+1937), Josep *1897+1974), Mercè (*1899+1963), Llorenç (*1900+1926), Emilia (*1902+1981), Lola (*1904+1981), Joana (*1906+1998), Francisco (*1910+1954) i Enriqueta (*1915+1987).
Actualment, el nombre de descendents vius consanguinis d’aquesta branca és de 108 persones. Molts seguim vivint al Penedès, però altres s’han escampat per altres bandes de Catalunya, Illes Balears, Alemanya, Itàlia, i fins la república de Sud-Àfrica.
Resum fet per  Joan Solé Bordes i Lluís Hill Plans cosins de tercera generació.




dilluns, 10 d’octubre del 2016

Els Plans en el Penedès del segle XIX

Els cognoms familiar i les línies genealògiques poden ser sovint un bon dibuix de la història de casa nostra, com és el cas del cognom Plans. El primer en arribar a aquestes terres penedesenques, va ser Mossèn JAUME PLANS GENESTÓS, (*Rocafort de Bages 13-12-1814 +Olèrdola 25-10-1888). En ser nomenat rector de la parròquia d'Olèrdola el 30-11-1859. L'església era dalt del castell amb tots els problemes que això podia significar, per els feligresos, com era el fet d'haver de pujar fins el cim per assistir als oficis. Així l'any 1879 el bisbat de Barcelona va decidir construir l'actual temple, situat a la Plana Rodona d'Olèrdola i que va ser consagrat el 17-10-1884.

Havent ja pres possessió del seu càrrec, vers l'any 1864 va arribar el seu germà Antoni, la seva muller i sis fills, instal·lant-se al Molí d'en Coll, on van nàixer els dos petits: la Teresa i el Miquel.
Així doncs, tots els descendents venim d'aquest matrimoni format per: ANTONI PLANS GENESTOS (*Rocafort de Bages 1816 +Olèrdola 23-12-1886) i ANTÒNIA CASAJOANA FABRE (*Rocafort de Bages 1818 +Olèrdola 11-02-1886).

Els noms dels seus vuit fills van ser: ANTONI (*1846 +1927), JOAN (*1849 +1928), FRANCISCA (*1852 +1927), JOSEP (*1853 +1927), JAUME (*1856 +1897), JOAQUIMA (*1863 +1941), TERESA (*1865 +1903), MIQUEL (*1868 +1944). Aquests vuit PLANS es van emparentar amb famílies ben penedesenques de cognoms que relacionem per ordre alfabètic: Bertran, Coll, Coral, Fabre, Lloses, Mata, Marimon, Mestre, Milà, Nadal, Planas, Pomes, Pubill, Saumell, Soler, Vinyals.
Aquests aparellaments van donar una descendència de 45 fills. Després de set generacions el nombre de descendents consanguinis localitzats a 31-12-2015 superen els 230 que viuen o han viscut no sols en aquestes terres del Penedès, també a Espanya, França, Suïssa, Itàlia, Argentina i  EE.UU. Són les dades d'un resum realitzat per Jordi Plans Ferrer, Lluís Hill Plans i Josep Bosch Planas, cosins de quarta i cinquena generació. No obstant, aquesta labor continua oberta a tothom que hi pugui aportar qualsevol dada.


Per concloure, pensem que és una llàstima que les restes del Molí d'en Coll, molí fariner documentat des del  segle XV i habitat fins a començament del segle XX, es trobi en el lamentable estat de degradació actual, per l'abandonament, l'espoli i el vandalisme, sense que consti en la memòria del mapa del Patrimoni Cultural d'Olèrdola. És així que voldríem sol·licitar tant a la Generalitat de Catalunya com a les administracions locals, que el Molí d'en Coll fos catalogat com Patrimoni Immoble a preservar.