L'any 2015, el setmanari 3 de vuit, va publicar-me dues cartes en que manifestava les deficiències del servei de rodalies Renfe.
150 anys de tren a la nostra Senyora VILA (1)
Ves per on, com són les coses que, a vegades, en comptes d’avançar
sembla que anem endarrere. Així ho vaig pensar en llegir al volum vilafranquí
“L’Abans 1862-1965” en l’apartat on es comenta l’arribada del ferrocarril que
amb anterioritat al 1865 era poca la població que es podia desplaçar i viatjar
fora de la comarca "tant pel preu que podia costar el lloguer d'una
tartana com pels perills que suposava viatjar pels camins polsosos i pedregosos
que comunicaven la nostra geografia. Cal pensar que des de les vies de
comunicació que desenvoluparen els romans, no s'havia fet cap avenç tecnològic
en el terreny de la comunicació fins a la posada en marxa del
ferrocarril". Com remarca aquest volum el ferrocarril va suposar un canvi
substancial des del punt de vista social tota vegada que “el fet de poder
arribar a Barcelona en un període de temps inferior als noranta minuts, per un
preu assequible a una gran part de la població, era increïble només un any
abans".
Tot i que Vilafranca sempre ha estat capital de comarca i nucli de
comunicacions, “L’Abans 1862-1965” remarca que, més de la influència del
ferrocarril en el transport de mercaderies i de viatgers, va aportar “una
renovació cultural als pobles de l'interior, com ara és el cas de la nostra
vila, fet que els diferencia plenament dels pobles costaners on des de sempre
la comunicació per via marítima els ha portat una influència exterior molt més
acusada. Així, les noves idees i els nous avenços culturals i tecnològics del
darrer segle XIX feien escala a Vilafranca, fet impensable pocs anys abans de
l'arribada del ferrocarril".
Potser la dada més curiosa, esmentada igualment en el llibre dels 150
anys del ferrocarril recentment editat és que aquell 1865 dos trens feien en
cada sentit el trajecte diari de Barcelona a Tarragona, “sortien de la vila cap
a Barcelona a les 7'42 i a les 17'47, i cap a Tarragona a les 6'57 i a les
17'42". Una dada curiosa d’analitzar un segle i mig després per constatar
que l’agost del 2015 per arribar a Barcelona necessitem des de Vilafranca una
mitjana de 60 minuts. Un segle i mig per aconseguir una reducció de 30 minuts
suposa una millora tan d'acord amb els avenços tecnològics que fa esgarrifar.
Per suposat, l'enllaç directe fins a Tarragona s'ha perdut en la fosca dels
temps, fins el punt que ja no el recorden ni els més vells de la comarca.
Una Vilafranca que té aspiracions a mantenir la capitalitat de la
Vegueria del Penedès, com a mínim la capitalitat històrica, potser ja seria
hora que es comencés a plantejar algunes coses. Qui sap si el primer objectiu
que s'hauria de marcar el nou consistori no hauria de ser el d’exigir unes
comunicacions en consonància amb els temps actuals, per exemple unes condicions
de freqüència i rapidesa, cap a les una i altra capital, que ara per ara no
podem ni somniar.
Podem tenir les vies soterrades, podem comptar amb una llosa
extremadament ben urbanitzada però a sota no hi tenim el servei adequat. De
manera que soterrament i llosa no fan servei per reactivar els negocis, ni els
intercanvis culturals, ni promouen l’increment de les visites turístiques,
entre altres aspectes. Justament economia, cultura i turisme que són elements
clau per fer pujar el valor afegit d’aquella que va ser una Senyora VILA.
Publicada el
15-08-2015.
Tren i Senyora VILA (2)
El tema del servei
ferroviari a casa nostra continua presentant nombroses contradiccions, així
–d’acord amb l'estudi informatiu presentat el 23-09-2015, i quantificat en
30MM-, ADIF no creu que fer una inversió d’aquestes característiques pugui
quedar justificada pel benefici que suposaria fer la connexió entre l'alta
velocitat i la xarxa ferroviària convencional al Penedès.
En el detall de
l'estudi –que es pot consultar a l'adreça: www.fomento.gob.es i en concret a la
pàgina 8 del "Anejo 3. Estudio de viabilidad", s’indica que: "en
dia laborable del mes d'octubre de 2014, a l'estació de Vilafranca, el flux
diari va ser de 2.443 viatgers direcció Manresa i en van baixar altres 2.206
d'aquella procedència. L'oferta actual és de 38 trens per sentit, els viatgers
que en fan ús inverteixen en condicions normals més de 60 minuts per arribar a
Barcelona, quasi el mateix de fa cent anys. El Departament de Política territorial
i obres públiques de la Generalitat de Catalunya va donar a conèixer l’estudi
"La mobilitat a les comarques EMQ 2006" on s’indicava a la pàgina 176
que cada dia es produïen 14.560 desplaçaments que tenien com a destinació el
Barcelonès. Valorant aquestes dades tot sembla indicar que amb una oferta més
atractiva, ni que fos tan sols en el temps de durada del viatge, el nombre de
passatgers s'incrementaria substancialment, un bon servei ha de tenir un gran
potencial de creixement en el nombre de viatgers, però si ADIF sempre ofereix
el mateix servei difícilment trobarà raons que justifiquin noves inversions.
L'Alt Penedès és
una comarca perifèrica, potser consistoris com el vilafranquí haurien de fer
palesa aquesta particularitat per exigir unes inversions que fa molts anys que
no s’estan fent i que suposen per a nosaltres un greuge comparatiu en relació
amb altres comarques. També fora interessant poder veure si l'estudi de
viabilitat econòmica realitzat a la nostra comarca es basa en els mateixos paràmetres
que en altres indrets de la geografia hispana han justificat alguns trams de
l'alta velocitat.
Publicada el 13-11-2015
