"Catalanització de CATALUNYA".

 Article aparegut al setmanari ACCIÓ de Vilafranca del Penedès el dia 23 de maig de 1931. De la seva lectura es desprenen detalls que, malgrat el temps transcorregut, són ben actuals.

70 ANYS SENSE EL MEU PARE

 

LUIS HILL ZARAGOZA (1917-1953) EN RECORD DEL 70è. ANIVERSARI DE LA SEVA MORT.

El matí d’aquell divendres 17 de juliol de 1953, quan el meu pare va llevar-se, segur que en cap moment deuria passar-li pel cap que aquell havia de ser l’últim dia que ho faria des del seu llit, al costat de la seva dona i al seu pis. Per a ells era un dia com un altre, tot esperant el jorn en el qual podrien abraçar el seu fill que a poc a poc anava agafant forma al ventre de la seva mare. 

Al migdia i després d’haver dinat, el meu pare va anar cap al Casino a prendre cafè, com feia la major part dels dies. Devia caminar tot buscant l’ombra que trobava per resguardar-se del sol d’aquell dia. En arribar allà, casualitats de la vida, hi havia un conegut seu que duia una moto, una Guzzi 65cc. El pare li va demanar un moment i va  pujar-hi dirigint-se per la nacional 340 en direcció als Monjos.

Encara ara no se sap què va passar exactament, però quan es trobava a l’alçada del lloc conegut com “la Casa dels Capellans”, un cotxe va envestir-lo pel darrere i, de resultes del cop, va sortir llançat cap a terra, on va quedar estès i malferit. Les persones que vivien en aquella masia, prop de la carretera i que avui està igual com fa setanta anys, van sentir un fort cop i soroll de frens, en sortir van veure el cos d’un home a terra, immòbil i el van anar a socórrer tot avisant també l’ambulància que en arribar se’l va endur a l’hospital, on va quedar ingressat.

Mentre, la seva dona, que era a casa endreçant i arreglant la cuina, va rebre una trucada explicant el que havia succeït. Ella, embarassada de mi, va anar a casa d’una veïna perquè no sabia reaccionar, ni què fer. Fins que mossèn Maideu va anar a buscar-la per acompanyar-la fins a l’habitació de l’hospital. Allí ja hi havia alguns amics seus: l’Àngel, el Paco..., que a l’assabentar-se de l’accident van anar-hi de seguida. Ell estava conscient, fins al punt que quan va entrar una coneguda, la Carme Tetas, veient-la, la va felicitar pel seu Sant.

Van fer sortir la meva mare fora de l’habitació per explicar-li que estava “rebentat” per dins i el seu estat era de molt greu. Ella va insistir que el portessin a Barcelona, que segur que allí el podrien operar o almenys fer-li alguna altra cosa que no esperar i posar-li calmants. Recorda que hi va anar en Vives Adserà que havia patit un accident, el van dur a Barcelona i es va curar. Però no va haver-hi manera que el moguessin. Va estar allà fins que es va fer de nit. La meva mare i l’àvia van anar al pis per descansar i es va quedar a l’hospital el sogre, (el meu avi Joan), que va estar al seu costat fins a quarts de set del matí que va entrar mossèn Vinyeta, llavors ell va marxar a buscar la seva filla al pis. Malauradament, però, quan van arribar de nou al seu costat, el meu pare acabava de morir, el seu cos ja no va poder aguantar més l’estat en què es trobava.

Quan va poder, van marxar de nou al pis per recollir-li roba per vestir-lo. Escollint el vestit de casament, camisa, corbata, sabates, tot el que havia estrenat el dia 23 d’abril, feia tan sols 84 dies. Allà va ser la darrera vegada que la meva mare el va voler veure. Un cop vestit, l'ambulància va portar-lo al pis, on va restar fins a l’endemà que, cap al migdia i en un cotxe fúnebre amb dos cavalls, el van dur a l’església i desprès al cementiri, per donar-li sepultura. 

Fins aquí és el que m’ha explicat la meva mare de com ho va viure i que jo he intentat narrar. Resulta impossible saber que li va passar pel cap durant les darreres hores de vida. M’han dit que ell era conscient de la gravetat del seu estat, ..., però es devia adonar que s’anava morint? Va pensar en tot el que havia fet des que havia sortit de la presó? Estava pensant en tota la vida que encara tenia i tots els projectes que volia fer?... Evidentment, no ho sé.

Dels seus pensaments tan sols tinc una LLIBRETA que va escriure durant la seva estada a la presó MODEL de Barcelona. Allà hi han algunes reflexions dels seus estats d’ànim..., d’elles en dedueixo que tenia moltes ganes de viure i pensava en un futur molt millor.

Quedin com a mostra aquests dos petits fragments escrits amb lletra cal·ligràfica en les pàgines de la seva “LIBRETA MISCELÁNICA” que va iniciar a la “Modelo 22 de Mayo de 1940”.

El dia 25 d’octubre de 1940 escriu:

“Son dieciocho los meses que llevo contemplando rejas y paredes altísimas por todas partes; cielo gris, lo único que sonrosa con matices de aurora la oscuridad y monotonía de este ambiente y haga que registre que exista alguna otra cosa más dentro de este mundo, son las cartas i visitas de personas que sean capaces de hacerte inspirar momentos agradables con corrientes llenas de simpatía;”

El dia 22 de gener del 1941 escriu:

“Nuestras vidas de jóvenes ha pasado por unas etapas de convulsiones tan intensas en pocos años, que encuentro muy natural que pocas diversiones aparte del cine puedan distraerte, solamente cuento 23 años, en Mayo cumpliré 24, y a veces me hago el ánimo de que verdaderamente soy viejo, por la velocidad que me han obligado a vivir las corrientes tumultuosas de la presente época; hay algunos de los que consideran que la vida y la experiencia son frutos del tiempo que admiten con sorna esta tesis, pero que equivocados están, la experiencia para mi radica en la persona que ha tenido ocasión de vivir más intensamente y con frecuentes emociones, lo que hace que a pesar que digan a los hombres de mi edad: jóvenes, en realidad no lo somos porqué nuestro interior ja ha vivido mucho contemplando bien de cerca las miserias y bajas pasiones de la humanidad, esto no quiere decir que me desespere, antes al contrario, espero con optimismo la aurora que irradie en nuestra frente la alegre luz de la dicha, devolviéndome la libertad que hoy no tengo”.

El meu pare va ser jutjat i condemnat per un Tribunal Militar a “quince años de reclusión temporal”, per haver publicat l’escrit titulat “La Economia y el Ejército en relación con la actual Guerra de invasión”, al diari MADRID “Órgano de Transmisiones de Guerra” el dia 30 d’octubre de 1937, mentre era soldat destinat al 16e. Grup de Transmissions de Villarrobledo.

Va entrar a presó el 8 de maig de 1939 (l’endemà d’haver complert 22 anys) i, si hagués complert tota la condemna, no hauria quedat lliure fins al 7 de maig de 1954 (el mateix dia que hauria fet 37 anys). Però va sortir en llibertat condicional el dia 1 de juny de 1941, quedant extingida la seva pena per indult el dia 30 de desembre de 1946. 

 

ELECCIONS MAIG 2023

                                

                                 ELECCIONS   MUNICIPALS   MAIG   2023

Després de les eleccions municipals i constituïts els òrgans de govern en cada municipi, amb els corresponents pactes entre les diferents formacions concurrents -alguns d’ells certament sorprenents, ja que per damunt de tot els grups polítics han prioritzat els seus interessos partidistes-econòmics-  els mitjans de comunicació ja els han valorat i analitzat a bastament.

Voldria comentar el que ha succeït a Ripoll on, amb una participació del 59,41%, un partit n’ha obtingut el 30,76%. Partit fundat el 2020 i no dels “de tota la vida”. Es pot constatar que ha estat votat per 1.401 persones, amb l’esperança que aporti un canvi enfront de mateix discurs dels partits de sempre.

Després del recompte, va haver-hi moviments entre la resta dels partits per fer un front comú i poder arrabassar-li l’alcaldia, evitant que arribés a governar i contravenint la voluntat dels veïns que van votar-los. El més sorprenent de tot va ser que entre ells no es van posar d’acord.

Ara als mitjans de comunicació s’ha pogut llegir que, abans de veure com governaran faran una moció de censura per deixar-los sense l’alcaldia. No oblidem que ha estat la formació més votada pel poble. Això recorda una mica l’alçament del 18 de juliol de 1936 contra el govern escollit democràticament en votació. No crec que aquest sigui un bon exemple a seguir ni menys encara que signifiqui que ho fan pels veïns del poble; ja que si aquests partits volen ser votats, tan sols els queda fer una proposta engrescadora i diferent per sortir escollits, deixant de banda el discurs ja caducat que prediquen i que tan sols els seus es creuen.

La millor forma d’arribar a ser escollits altra vegada és la d’oferir plantejaments nous als problemes existents en l’actualitat, però amb solucions no aplicades anteriorment. No és tan difícil que ho facin, tan sols han de ser honestos i fer les coses que són necessàries per a les persones que amb el seu treball permeten aquesta denominada “societat de benestar”, són les persones que els voten i els donen la seva confiança. Malauradament, la classe política té mala memòria del que promet ja que en cas de no complir no en reben les conseqüències.

Un exemple el podem trobar al programa SENSE FICCIÓ de TV-3 del dia 13-06-2023, dedicat al pantà de Rialb,  una obra que es va iniciar l’any 1992. En el minut 51,20” fins al minut 51,50”, tan sols durant 30 segons, va comptar amb la intervenció del que llavors era ministre d’Obres Públiques i Urbanisme d’Espanya (1991-1996), Josep Borrell Fontelles. Llavors deia: “que el Ministeri farà tot el que pugui per garantir que ningú pateixi les conseqüències d’aquesta obra i fer el possible perquè les persones que han de ser desplaçades puguin tenir les compensacions adequades.” 

Després d’aquestes declaracions, fetes la primavera del 1992 i transcorreguts 31 anys, s’ha vist com les 300 persones desplaçades per la construcció del pantà, que vivien a MIRALPEIX, TIURANA, CASTELLNOU DE BASSELLA, CLUA D’AGUILAR, AGUILAR DE BASSELLA, ho van perdre tot sota les aigües. Al contrari, el que aquell dia era ministre i davant les càmeres de televisió va posar la primera pedra per a la construcció del pantà, actualment exerceix com a alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat. 

Les persones estem desenganyades de patir decisions polítiques que no sabem a qui beneficien, mentre disminueix el nostre benestar. Durant molts anys veiem les mateixes cares en llocs cada cop més importants mentre nosaltres estem pitjor.

Però formen part d’aquesta societat, si la volem canviar ho haurem de fer dins del marc legal que tenim, exigint valors honestos a totes i cadascuna de les persones que ens representin.