QUI MANA?
Recordo el que deia l’impressor del
taller on vaig treballar aquell estiu de l’any 1972. Feia una comparació entre
les persones i les ovelles i establia paral·lelismes entre la societat i el
ramat.
Deia que les persones eren l’equivalent
a les ovelles del ramat: totes actuen com si d’un ramat es tractes, sense
pensar massa ni tenir massa aspiracions: tan sols els preocupa poder menjar i tenir
seguretat.
Per damunt d’elles hi ha -em
deia- els dirigents polítics i els amos de les empreses on treballen, ells són els
que diuen què cal fer i com s’ha de fer. Tothom obeeix, com a xais, sense
replicar ni qüestionar res. Els equivalents d’aquests dirigents i amos en el
ramat serien els gossos, ells borden i el ramat, ben disciplinat i sense
replicar, va cap on el gos el fa anar.
Encara, per damunt dels dirigents
i els amos hi ha qui té el capital, que és qui en realitat mou els dirigents i
els amos perquè tinguin contentes les persones i aquestes no creïn problemes al
bon funcionament de la societat. Aquí, l’equivalent d’aquest capital en el
ramat d’ovelles, el que està per damunt del gos, seria el pastor, que és qui indica
al gos cap on ha d’anar el ramat per tal que mengi i es mantingui junt i unit, per
poder-lo controlar.
No obstant, i encara que sembli
que tot s’acabi aquí, no és així. Per damunt de tota la societat, per sobre
dels dirigents polítics i els amos de les empreses, hi ha qui té el poder
absolut. Aquest està per sobre dels polítics i del capital, es troba a les mans
de molt poques persones, les escollides. En el ramat d’ovelles aquest poder seria
l’amo del terreny que és qui indica al pastor l’indret on pot dur les ovelles per
tal que puguin menjar. Aquest amo ningú no sap qui és, encara que tots els pastors saben que existeix. És qui té el
poder i la capacitat de decidir quines mengen i en els llocs on ho poden fer.
Bé, aquestes paraules que em deia
l’impressor aquell estiu de l’any 1972 jo les vaig interpretar més com una
faula que com una reflexió. Dons vet aquí que ara penso que no estava tan
esbiaixat, ja que aquest poder invisible present en la faula i que ningú mai ha
vist, en els temps actuals se’ns fa cada cop més present i l’estem notant en
totes les decisions que s’estan prenen i que afecten directament a tot el
conjunt de la societat.
Crec que les persones que tenen el poder han existit
sempre i han pactat acords i trencat aliances quan així els ha interessat, dons estan en el vèrtex de la piràmide social on hi ha lloc per molt pocs, el seu mèrit és que s’han adaptat, avançat i evolucionat en el decurs del temps. Sent ells qui han marcat
el progrés i el futur de la societat amb l’única finalitat de no posar en
perill en cap moment el poder amb la seva capacitat, la capacitat de manar.
