EL PODER DELS POLÍTICS I LA CORRUPCIÓ DEL SISTEMA.
La notícia que aquesta setmana ha
estat l’estrella de tots els informatius és la que ens parla de l’acord en què
es va arribar l’any 2008 al Parlament de Catalunya, el de les “LLICÈNCIES PER EDAT”.
És curiós recordar com hem sentit
alguns polítics manifestar als quatre vents que ells no han tingut mai cap cas
de corrupció, tal vegada per corrupció entenen tan sols el fet concret de no
haver acceptat mai cap suborn; ara bé, jo penso que CORRUPCIÓ no és tan sols això, no ens hem de quedar en aquest fer
concret, ja que hi ha moltes formes i maneres de caure en la corrupció,
quedant, a més, lliure de tota sospita i gaudint d’haver mantingut sempre una
trajectòria d’honestedat irreprotxable.
Penso que pel sol fet de ser
polític et deus a la societat, i aquest és un deure vers a les persones que
t’han votat i, a més, a la resta de persones que no t’han votat, però, en canvi,
en vius d’ells gràcies als seus impostos. Així és que tens l’obligació moral de
fer les coses bé per a tothom. Davant d’això, és molt trist assabentar-nos que alguns
polítics, en exercici del seu càrrec, es preocupen de millorar la seva
percepció econòmica sense entrar a pensar si el que pretenen aprovar és o no és
“moralment” correcte; així, per
carregar-se de raó, cerquen la complicitat de totes les forces polítiques en un
afany de justificar-se i que les modificacions siguin acceptades i aprovades
per “unanimitat”.
D’aquest fet ens n’hem assabentat
ara. El que ens podríem preguntar és quantes d’aquestes lleis que van ser
aprovades per tots els representants del poble són encara vigents, lleis que
són una càrrega pel poble a canvi de cap millora pel poble.
Arribat a aquest punt és quan els
votants ens preguntem impotents: què s’ha de fer per canviar aquesta corrupció
institucional amb la qual ens trobem? Per tal com tan corrupte és el que
proposa, com el que ho aprova, com el que se’n beneficia, com el que calla, com
el que ho accepta... Tothom hi està implicat i això és el que dona vida al
sistema i fa que perduri sense permetre que hi hagi canvis ni modificacions.
Queden així els que han entrat i els que estan fora i entre les dues parts hi
ha un allunyament cada cop més i més ample. Fins quan es podrà mantenir i fer
veure que tot funciona? Aquesta classe de polítics és la dels que prioritzen
les línies d’actuació parlamentària per millorar el seu benestar econòmic. Són
els que aprofitant el seu poder modifiquen lleis amb les quals es poden lucrar
indirectament. Poden contractar afins seus en llocs ben remunerats tot saltant-se
les regles de contractació... La classe política no ha sofert cap crisi
econòmica en tots aquests anys i s’ha convertit en una elit extractiva.
Mentre els que quedem fora veiem
que estem en un cul-de-sac, sense veure cap llum, ja que la perversió del
sistema fa que no tinguem marge de maniobra per modificar res ja que per fer-ho
primer els hem de votar i un cop escollits esperar que ho proposin i, a més, que
ho aprovin, això sí, amb un marge d’àmplia majoria, la qual cosa és improbable.
Així els votants estem en un punt de desafecció i desconfiança vers dels
polítics que una vegada i una altre no compleixen el que ens diuen, hi ha sempre
les mateixes persones que ja no ens representen. Això no obstant, encara creiem
en la democràcia, però no en AQUEST
SISTEMA, el que ens agradaria és poder participar en fer unes noves regles
de govern pensades per impedir LA
CORRUPCIÓ.
