Presentació del llibre "CIRCUIT DE VILAFRANCA" a Vilafranca del Penedès. El 18-02-2022.

                             

Ens trobem en aquest magnífic Teatre, ja CENTENARI, de la Societat La Principal “CASAL”, que ens acull en el dia d’avui, d’igual manera que el dissabte 8 de setembre del 1923 va acollir la representació de l’obra de teatre MARIA ROSA d’Àngel Guimerà, destinant íntegrament la seva recaptació al comitè local de la Penya Rhin per “ajudar a sufragar les quantioses despeses que reportarà l’organització de la cursa de voiturettes d’enguany”. És a dir que els responsables del CASAL de fa quasi cent anys, al permetre representar aquesta obra de teatre, van contribuir a patrocinar la carrera internacional de cotxes del 1923, i ara també han cedit el Teatre per la presentació d’aquest llibre dedicat al CIRCUIT. Així és que podríem dir que el Casal és, tal vegada a nivell mundial, la primera i única entitat no vinculada al món de l’automobilisme que porta gairebé UN SEGLE donant suport econòmic per fer realitat carreres internacionals de cotxes. He estat buscant si es va fer algun cartell informatiu d’aquesta obra i la seva finalitat i, fins on he arribat, no n’he trobat cap. En cas que s’hagués fet i en trobéssim algun, aquest tindria un valor immens pel que representa per a la història del Casal, dels premis internacionals d’automobilisme a Europa i del CIRCUIT. A més, penso que hauria d’estar en lloc preferent perquè gaudís amb llum pròpia com un RETRAT DE LA HISTÒRIA DEL CASAL. 

A l’entrada es podrà gaudir d’una magnífica exposició realitzada per donar visibilitat a les tres curses de fa cent anys per aquestes terres del Penedès. Per fer-la possible persones de l’ajuntament de Castellví de la Marca hi han posat ganes i molt de temps. Es va inaugurar el passat 16 d’octubre durant els actes de la Festa del Most, en coincidir aquesta data en la del centenari de la primera d’aquestes carreres internacionals que van tenir lloc al Penedès. Exposició de la qual podran gaudir fins al proper 20 de març.

Hem parlat del CIRCUIT, però evidentment la raó d’un CIRCUIT és fer possible que hi hagi curses i aquestes van ser organitzades per una PENYA d’amics, amants dels cotxes, la velocitat, les innovacions i que van saber canalitzar aquesta demanda social organitzant, sense cap suport oficial, unes curses que van ser enveja i referent de tot Europa. Aquesta PENYA es reunia en una cafeteria, avui ja desapareguda, de la plaça Catalunya que es deia RHIN, i d’aquí els hi va venir el seu nom. Van començar l’any 1916, en plena Primera Guerra Mundial, primer fent carreres entre ells i la cosa va anar a més, fins a arribar l’any 1921 de la mà de Joaquim Molins Figueras en organitzar premis internacionals. D’entre els socis hi havia Enric Ràfols Martí, d’arrels penedesenques, ell era  qui l’any 1908 ja havia organitzat la COPA CATALUNYA, la primera competició automobilística de l’estat espanyol, de la qual se’n van celebrar tres edicions. Buscar un enclavament per situar-hi el circuit, els va portar al Penedès, escollint el triangle de carreteres que uneix Vilafranca-Monjos-La Munia, de 14’790 quilòmetres. Aquí és on es va córrer la primera carrera internacional de cotxes de l’estat espanyol, que va ser la segona d’Europa després de la de París d’aquell mateix 1921.

Penso que avui a Vilafranca encara no som prou conscients del que van representar aquelles carreres de cotxes fa cent anys, tan sols unes dades per reflexionar. Durant els tres anys que es van celebrar les curses internacionals en aquest CIRCUIT van venir, per un sol dia i al llarg dels tres anys, més de 50.000 persones, a més de 2.000 cotxes, pensem que són xifres de fa cent anys. El 2019, any previ de la Covid-19, durant els tres dies de durada del VIJAZZ van venir unes 50.000 persones i a la Fira del Gall, durant tot el cap de setmana unes 35.000 persones. Tenint en compte que són esdeveniments consolidats, anunciats i publicitats en tots els mitjans de comunicació i amb molta antelació. Les curses, en canvi, es feien per primer cop i ningú podria saber si tindrien èxit o no. Les tribunes, desmuntables cada any, tenien una llargada de 135 metres i hi cabien més de 6.000 persones, Vilafranca tenia menys de 8.000 habitants. Aquestes tenien un apartat per acollir els corresponsals de premsa que havien arribat de Catalunya, Espanya, França, Itàlia, Anglaterra, Àustria, Bèlgica, Alemanya i fins i tot dels EEUU. Allí hi havia instal·lada línia telefònica i telègraf per poder enviar les cròniques quasi en temps real. Es van instal·lar per primer cop, a l’estat espanyol, altaveus perquè el públic pogués estar en tot moment informat de com evolucionava la carrera.   

Al Penedès tenim el CIRCUIT DE VILAFRANCA, que és un circuit semi permanent o temporal, situat entre carreteres públiques i el podem considerar per les seves característiques el primer on es van celebrar TRES PREMIS INTERNACIONALS i que ha arribat a CENTENARI. Aquest va ser un projecte estratègic que va situar el Penedès en el centre mundial de l’automobilisme, que va atreure persones de tot el món, però que, malauradament, va quedar oblidat.

D’entre els circuits més importants d’Europa inaugurats als anys vint tenim:

-          Circuit de VILAFRANCA DEL PENEDÈS, a Catalunya, de l’any 1921.

-          Circuit de MONZA, a Itàlia, de l’any 1922.

-          Circuit de LE MANS, a França, de l’any 1923.

-          Circuit de LASARTE, al País Basc, de l’any 1924.

-          Circuit de SPA-FRACORCHAMPS, a Bèlgica, de l’any 1925.

-          Circuit de NÜRBURGRING, a Alemanya, de l’any 1927.

-          Circuit de MONTECARLO, a Mònaco, de l’any 1929.

De tots ells els únics que no tenen activitat són els de l’estat espanyol, casualitat o desídia?  Així és que penso que aquest traçat l’hauríem de preservar pel que va significar dins la història de les competicions automobilístiques internacionals a Europa, i per coneixement de les generacions futures. Per aquest motiu he demanat que es tingui en compte l’especial interès d’aquest espai i he fet una sol·licitud al Departament de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya perquè declari EL TRAÇAT DEL CIRCUIT DE VILAFRANCA –BÉ D’INTERÈS CULTURAL NACIONAL-.

Tots aquests aspectes són els que he intentat que quedessin reflectits en aquest llibre que vol ser un retrat de la Vilafranca i el Penedès d’aquells tres primers anys vint i també de la societat i el món de les competicions automobilístiques d’aquell moment.

Vull aprofitar per agrair la labor de tots els que han fet possible el llibre: el personal de la Biblioteca Torras i Bages, del centre de documentació Vinseum, de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès. Als tècnics dels ajuntaments de Castellví de la Marca i de Santa Margarida i els Monjos. Tots ells m’han permès accedir a la nombrosa informació i algunes de les imatges que en el llibre es reprodueixen. A tot l’equip humà de Gràfiques Voisin Mateu pel llibre i a en Joan Solé Bordes pel seu temps.