ANUNCI DE LA CONVOCATÒRIA DE CONCURS OPOSICIÓ AL "BANCO DE CRÉDITO BALEAR"
Al llarg de la vida hi ha fets
puntuals que poden condicionar el nostre futur laboral, aquest anunci de premsa
va marcar l’inici de la meva trajectòria professional al llarg de 45 anys.
Quan a mitjan juny del 1972 i
havent acabat el C.O.U., no em sentia motivat a estudiar una carrera
universitària, en canvi tenia ganes, quasi necessitat, de posar-me a treballar.
Fins llavors feia anys que compaginava estudiar i treballar, ara tan sols volia
treballar fet que, a més de beneficiar-me, fes que deixés de ser un “cost” per a
la meva mare.
Aquell mes havia començat a
buscar feina. Fins que, ara recordo aquell dissabte 24 de juny, (en aquells
anys els dissabtes es treballava i el 24 no era festiu), en passar davant d’una
impremta per “oferir els meus serveis”, el propietari va preguntar-me: “Tens bicicleta?”, davant la meva
afirmació. Em diu: “dilluns a les 8 del
matí estigues aquí a la porta”. TENIA FEINA!!!!, així de senzill. Estava
tan content, que ni tan sols vaig preguntar pel tipus de feina, ni quan em
pagaria, ni quins horaris tindria, res... (Aquella impremta en l'actualitat segueix activa i dirigida pels seus fills)
Dilluns em presento i m’explica
que havien d’imprimir els programes de les Festes Majors de molts pobles del
voltant i hauria de portar les proves d’impressió, tant als ajuntaments
implicats, com a les empreses anunciants perquè els revisessin i donessin el
seu vistiplau, previ a la confecció del programa. Llavors vaig comprendre el
perquè de la bicicleta: havia d’anar als pobles i a les diferents empreses que
s’anunciaven per mostrar com quedaven els seus texts i anuncis. Per sort, en
aquells anys quasi no hi havia trànsit a les carreteres. Cal recordar que fa 50
anys no hi havia cap dels molts invents d’ús quotidià que ara tenim per poder
enviar les imatges de les proves. Aquesta feina em va durar cinc setmanes,
després vaig començar d’aprenent en un taller de cotxes.
En la recerca de treball hi
havien empreses que oferien feina d’administratiu, però s’havien de tenir
nocions de càlcul mercantil i comptabilitat. Així, el mes d’octubre em vaig
matricular per assistir a classes nocturnes en una acadèmia, la qual cosa va
ser un gran encert, ja que vaig aprendre els fonaments bàsics que em va
permetre de presentar-me al concurs oposició que va anunciar-se el dia 9 de
desembre de 1972, al setmanari “Penedès”, pel Banco de Crédito Balear que havia
d’obrir una sucursal a Vilafranca, a principis de l’any següent. A finals de
desembre ens presentarem el dia de l’oposició, en les oficines que el banc tenia ja operatives a El Vendrell, 26 aspirants per realitzar les
proves, s’havien de cobrir dues places d’auxiliar administratiu, vaig
aconseguir una de les places, tal com queda constància a la carta signada pel
Departament de Personal amb data 30 de desembre de 1972.
Així el dia 3 de gener de 1973
vaig començar a treballar a l'oficina acabada d'inaugurar del BANCO DE CRÉDITO BALEAR de Vilafranca del Penedès, inici de la que seria la
meva llarga trajectòria laboral en la qual he treballat en quatre entitats financeres
diferents, a més d’haver estat en oficines de 27 poblacions, fins a arribar a
la meva jubilació definitiva el mes de març del 2017 i tot GRÀCIES A AQUEST ANUNCI DE PREMSA.
