Biblioteca Neus Català Pallejà de Sant Martí Sarroca.
Quan vaig iniciar la recerca
d’informació referent al CIRCUIT DE VILAFRANCA, en tot moment es parlava dels municipis
de Vilafranca – Els Monjos – La Munia. No surt enlloc que una part, encara que
minsa, discorria per altres municipis, com és aquest cas en que la carretera
B-212 que comunica La Munia amb Vilafranca, l’espai comprès entre la Riera de
La Rovira i el riu Foix, és municipi de Sant Martí Sarroca. Així doncs, també
pot reivindicar el fet d’haver acollit les primeres curses internacionals de
cotxes de l’estat espanyol.
A principis dels anys 20 del
segle passat Sant Martí Sarroca tenia 2.345 habitants, dedicats quasi en la
seva totalitat als treballs del camp i les industries auxiliars, així és que
poc podien pensar que per una part del seu terme sentirien tronar els motors
dels cotxes més potents del moment, pilotats pels millors i més famosos
conductors d’Europa.
He esmentat CIRCUIT DE
VILAFRANCA, però evidentment la raó d’un CIRCUIT és fer possible que hi hagi
curses i aquestes van ser organitzades per una PENYA d’amics, amants dels
cotxes, la velocitat, les innovacions i que van saber canalitzar aquesta
demanda social organitzant, sense cap suport oficial, unes curses que van ser
enveja i referent de tot Europa. Aquesta PENYA, estava formada per periodistes,
empresaris, enginyers, fabricants de cotxes, etc., tots ells amb gran visió de
futur. Es reunien a la cafeteria, avui ja desapareguda, de la plaça Catalunya
que es deia RHIN, i d’aquí els hi va venir el seu nom. Van constituir-se en
societat l’any 1916, en plena Primera Guerra Mundial, primer fent carreres
entre ells i la cosa va anar a més, fins a arribar l’any 1921, de la mà de
Joaquim Molins Figueras, en organitzar premis internacionals. Per aconseguir-ho
van adaptar la reglamentació francesa a la prova per obtenir el reconeixement
internacional. D’entre els socis hi havia Enric Ràfols Martí, d’arrels
penedesenques, ell va ser el que l’any 1908 havia organitzat la COPA CATALUNYA,
la primera competició automobilística de l’estat espanyol, de la qual se’n van
celebrar tres edicions. Buscar un enclavament per situar-hi el circuit, els va
portar al Penedès, escollint el triangle de carreteres que uneix
Vilafranca-Monjos-La Munia, de 14’79 quilòmetres. Aquí és on es va córrer la
primera carrera internacional de cotxes de l’estat espanyol, que va ser la
segona d’Europa després de la de París d’aquell mateix 1921. En aquestes curses
es van incorporar noves normatives, vinculades als campionats automobilístics,
algunes vigents avui en dia, com el fet que cada equip s’identifiqui amb un
color diferent, o bé que la sortida de tots els vehicles es fes de manera conjunta,
com es va produir per primer cop en la cursa de 1923.
Aquestes curses van ser molt
populars, tant era així que en la tercera cursa celebrada el 21 d’octubre de
l’any 1923, en coincidir aquesta data amb la del partit de futbol entre el C.F.
Barcelona i l’Europa, la Federació de futbol va ajornar-lo perquè el públic
puguis venir a presenciar la carrera del CIRCUIT DE VILAFRANCA. Em sembla que
avui encara no som prou conscients del que van representar aquelles carreres de
cotxes de fa cent anys pel Penedès, tan sols unes dades. Durant els tres anys
que es van celebrar les curses internacionals en aquest CIRCUIT van venir, per
un sol dia i al llarg dels tres anys, més de 50.000 persones, a més de 2.000
cotxes, pensem que són xifres de fa cent anys. Aquestes curses comportaven un
grau d’incertesa important, ja que es feien per primer cop i ningú podria saber
si tindrien èxit o no; tot i això amb molta il·lusió, talent i treball les van
portar endavant. Van projectar unes tribunes, desmuntables cada any, tenien una
llargada de 135 metres on hi cabien més de 6.000 persones, pensin que Vilafranca
només tenia 7.958 habitants. A més de les llotges, hi havia un espai per
acollir els corresponsals de premsa que havien arribat de Catalunya, Espanya,
França, Itàlia, Anglaterra, Àustria, Bèlgica, Alemanya i fins i tot dels EE.UU.
Allí hi havia instal·lada línia telefònica i telègraf, que els permetia poder
enviar les cròniques quasi en temps real. A la cursa de l’any 1923, es van
instal·lar, per primer cop a l’estat espanyol, altaveus perquè el públic pogués
estar en tot moment informat de com evolucionava la carrera.
EL CIRCUIT DE VILAFRANCA que tenim al Penedès podem considerar-lo: “EL
BRESSOL DE LA FÓRMULA 1 A ESPANYA”.
És un circuit semi permanent o
temporal, situat en carreteres públiques, és per les seves característiques el
primer on es van celebrar TRES PREMIS INTERNACIONALS i que ha
arribat a CENTENARI. Aquest va ser un projecte estratègic que va situar el
Penedès en el centre mundial de l’automobilisme, que va atreure persones de tot
el món, però que, malauradament, ha quedat oblidat.
D’entre els circuits més
importants d’Europa inaugurats als anys 20 tenim:
- Circuit
de VILAFRANCA DEL PENEDÈS, a Catalunya, de l’any 1921.
- Circuit
de MONZA, a Itàlia, de l’any 1922.
- Circuit
de LE MANS, a França, de l’any 1923.
- Circuit
de LASARTE, al País Basc, de l’any 1924.
- Circuit
de SPA-FRACORCHAMPS, a Bèlgica, de l’any 1925.
- Circuit
de NÜRBURGRING, a Alemanya, de l’any 1927.
- Circuit
de MONTECARLO, a Mònaco, de l’any 1929.
De tots ells els únics que no
tenen activitat són els de l’estat espanyol, casualitat o desídia? Crec que aquest traçat l’hauríem de preservar
pel que va significar dins la història de les competicions automobilístiques
internacionals a Europa, i per coneixement de les generacions futures.
Actualment, el traçat del CIRCUIT no consta inclòs en l’inventari del Patrimoni
Arquitectònic del Departament de Cultura. Per aquesta raó el 16 de febrer de
2022 vaig sol·licitar, amb instància a la Direcció General del Patrimoni
Cultural de la Generalitat de Catalunya, que fos declarat Bé Cultural d’Interès
Nacional. En la seva resposta, de 13 pàgines, del 18 de març de 2022, exposen
que: “tot
i els valors històrics del CIRCUIT DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS, aquests no
s’ajusten a les característiques de les categories de BCIN que estableix la
Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català. No obstant això,
i tenint en compte els valors relacionats amb la memòria històrica d’aquest
esdeveniment, es suggereix estudiar la possibilitat d’impulsar la seva difusió
incrementant els panells informatius en diferents punts del CIRCUIT, o a través
d’actes rememoratius d’aquest esdeveniment esportiu amb implicació social o
municipal”.
Així és que d’acord amb aquesta
resposta i en veure que hi estaven implicats cinc ajuntaments diferents i que
abastaven dues províncies, el 16 de maig de 2022 vaig fer una instància al
Departament de Cultura del Consell Comarcal de l’Alt Penedès en la qual
informava de la resposta rebuda per part de la Direcció General del Patrimoni
Cultural de la Generalitat de Catalunya, de manera que demanava que
organitzessin una trobada amb els Ajuntaments implicats per posar en valor el traçat
del CIRCUIT per tal que es preservés i es fes difusió, a més d’impulsar actes
rememoratius d’aquest esdeveniment.
En la resposta rebuda el passat
29 de juny exposen: “Creiem fermament que qualsevol iniciativa d’aquest tipus s’ha
d’impulsar i liderar des de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès després de
valorar-la tècnicament i econòmica. El Consell Comarcal no té competències ni
capacitat econòmica per posar en valor el traçat, preservar-lo, senyalitzar-lo
o organitzar un acte esportiu amb cotxes d’època. En qualsevol cas, si
l’Ajuntament de Vilafranca decideix impulsar alguna d’aquestes iniciatives, des
del Consell Comarcal procurarem donar-hi suport en la mesura de les nostres
possibilitats”.
A la vista d’aquesta resposta, el
dia 30 de juny vaig enviar una instància a l’Ajuntament de Vilafranca en la
qual els exposava aquesta ferma creença manifestada pel Consell Comarcal i els
demanava el seu lideratge en aquest projecte de posar en valor el traçat,
preservant-lo i podent organitzar actes rememoratius d’aquest esdeveniment. No
s’ha rebut, de moment, cap resposta.
En aquesta sala poden gaudir de
la magnífica exposició, realitzada i cedida per l’Ajuntament de Castellví de la
Marca per aquest acte, en la qual es dona visibilitat a les tres curses de fa
cent anys per aquestes terres del Penedès. La van inaugurar el passat 16
d’octubre del 2021 durant els actes de la 63a Festa del Most, en coincidir
aquesta data amb la del centenari de la primera d’aquestes carreres
internacionals que van tenir lloc al Penedès. Exposició de la qual podran
gaudir fins el proper diumenge dia 24 de juliol.
