Transcripció
literal del text aparegut al setmanari ACCIÓ el 22 de desembre de 1923
Suspensió dels cursets de gramàtica i literatura catalana
La Comissió Delegada a
aquesta vila de la benemèrita Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana
ens comunica que han sigut suspesos els cursets de Gramàtica i Literatura
catalanes que havia organitzat secundant la iniciativa llençada per l'Ateneu
Barcelonés. I ens prega que copiem el següent ofici per a que els nombrosíssims
inscrits s’assabentin de la veritat deIs fets:
Comandancia Militar de
Villafranca del Panadés. Núm. 509
Como a continuación a
mi escrito de fecha 11 del que cursa, tengo que manifestarle que habiendo
puesto una comunicación al Excmo. Sr. Gobernador Civil de la Provincia en
telegrama de ayer me dice:
“No consienta se celebre cursillo gramática catalana a que se refiere
su telegrama de ayer”.
Por lo tanto, queda
terminantemente prohibido dar las conferencias que en su oficio me comunicaba.
Dios guarde a V.
muchos años.
Villafranca 14 de diciembre de 1923. El Comandante Militar.
Luis
Vázquez.
Sr. Presidente de la
Asociación Protectora de la Enseñanza Catalana.
Plaza
El dia que va aparèixer el contingut del que acabem de
llegir, EN UN SETMANARI que era el PORTAVEU DE L’ASSOCIACIÓ CATÒLICA, feia tan
sols tres mesos que el General PRIMO DE RIVERA havia realitzat un cop d’estat,
amb el vist i plau del rei Alfonso XIII, imposant una dictadura militar, segons
ell per resoldre als problemes d’ordre que patia Espanya, però en realitat la
dictadura es va decantar des del primer moment per “un nacionalisme espanyol
autoritari i bel·ligerant”.
Així a Catalunya, com veiem, es va prohibir l’ensenyament de
la gramàtica i la literatura catalanes, com si aquest fet fos la volta de canó
de totes les discrepàncies que al llarg de la història han tingut amb els
catalans i aquesta fos la solució als problemes socials existents, tant de convivència, com econòmics.
En aquests moments, CENT
ANYS desprès, ens trobem en unes situacions aparentment diferents en què el
cop d’estat no està dirigit per militars, sinó per jutges i polítics, però les
conseqüències per la llengua catalana segueixen sent idèntiques. Ara, a les
escoles catalanes no està prohibit el seu ensenyament, tot i que trobem
imposicions per impartir matèries en castellà, així cal recordar-nos en tot
moment quina és la llengua del poder. Ens cal preguntar-nos perquè tenen tant
de pànic en que s'ensenyi la llengua catalana, la seva gramàtica, la seva literatura, els seus
orígens, la seva història, ..., és cultura, és pensament i això a tots ens
serveix per fer-nos més rics i savis.
Els anys 90 vaig conèixer a Barcelona una persona jubilada
amant del llenguatge IBER, m’explicava que era l’idioma que parlaven el ibers.
Van ser el primer poble en utilitzar l’escriptura a la península Ibèrica, al
segle V aC, segles abans de l’arribada dels romans, que amb les seves legions i
posterior “romanització”, van fer desaparèixer aquesta forma d’escriure, de
parlar, de comunicar-se, d’estimar i de veure el món. Tant bé van arribar a
fer-ho que avui en dia el llenguatge iber encara roman indesxifrat, com també
els signes gràfics d’aquesta civilització que segueixen sent una gran
incògnita: els podem llegir, però no sabem què signifiquen.
En aquells temps, els romans van sotmetre aquell poble
culturalment avançat, imposant la llengua dels vencedors per recordar en tot
moment, per sempre més i a tota la població la seva posició subordinada al
poder militar que els havia guanyat aquest dret.
Veiem com el poder ha fet i segueix fent servir, històricament, les llengües com arma desprès de guanyar per la força un poble, volent així que quedi en posició subordinada. Sense qüestionar-se mai el mal que han fet al coneixement humà, ja que les llengües són molt més que un mitjà de comunicació, són la substància d’aquestes identitats culturals per explicar la seva percepció del món.
