Preu de la virginitat.

 Curiositats en Capítols Matrimonials.

El dia 12-08-1843, davant del notari de Vilafranca del Penedès, Francesc Ignasi Solà, es van redactar els següents Capítols Matrimonials realitzats per la parella JOAN VIA COLOME i TERESA VALLES BERTRAN, els dos fills de Torrelles de Foix.

El més sorprenent en aquests Capítols és el detall que ens indica que Joan Via  perdona a la seva futura esposa deu lliures del total que ella havia d'aportar als esponsalicis, i la sorpresa deriva del motiu: en reconeixement a la virginitat de la noia en accedir al matrimoni. No sé si aquesta redacció, possiblement una figura jurídica, era habitual en aquells temps però, com a mínim, resulta curiosa.

Aquí podem afegir que els Capítols indiquen igualment en quins terminis un i altre ha de realitzar l'aportació monetària al matrimoni, no s´indica que aportin cap altre bé i hem de pensar que possiblement no tenien ni terres ni propietats de cap mena, i pel que fa als diners, anem a saber si mai els van arribar a tenir per aportar-los.

Tot i això, hem de creure que la seva vida comuna de treball i família va ser profitosa, van tenir descendència i van ser els que van edificar la masia de Can VIA, al Pla de Manlleu. Avui l'edificació segueix dempeus i és propietat d'una branca dels seus descendents, és coneguda com a Can Fesol. Les seves pedres i la centenària alzina que hi ha al seu davant són testimoni d'aquells temps i de com l'empenta d'aquell jove matrimoni ha arribat fins els nostres dies.

Columna anunciadora publicada el 17-02-2017.

                    COLUMNA ANUNCIADORA A LA RAMBLA SANT FRANCESC

Sovint sembla interessant recordar aspectes o detalls de la petita història de la Vilafranca d’altre temps, són records que ens evoquen temps passats però que sovint poden ser encara presents en la memòria dels vilafranquins i penedesencs. El meu pare, Lluís Hill Zaragoza, el 22 de novembre de 1950, va adreçar una instància a l’Alcalde de Vilafranca en la qual sol·licitava autorització per a instal·lar una columna que anunciés el seu negoci. La Columna s’havia d’ubicar a la Rambla de Sant Francesc, confluència amb la Rambla de Nostra Senyora i al peu de la carretera Nacional 340. Recorden que en aquella època eren habituals alguns cartells anunciadors en places i passeigs de la vila com ens ho mostren nombroses fotografies de l’època. Eren tècniques publicitàries d’un temps sense televisió.

Des de l’alcaldia vilafranquina el tema es va informar favorablement amb data de 23 de novembre de 1950 i es va trametre a l’atenció de l’enginyer corresponent, a la “Jefatura de Obras Públicas de la Província de Barcelona”.

L’enginyer d’Obres Públiques va autoritzar la instal·lació de l’element publicitari amb data 21 de desembre del mateix any 1950, tot i que el tema no va tenir entrada a l’Ajuntament fins el 12 de gener de 1951. El 17 d’aquell mateix gener l’arquitecte municipal també va informar correctament sobre el tema, amb l’afegit que la columna anunciadora havia de tenir una utilitat pública, més enllà de l’estrictament comercial tot posant-hi un rellotge i una bústia per a les cartes. Enllestits aquests tràmits la petició va passar a comissió permanent de l’Ajuntament, que en la reunió de l’1 de febrer d’aquell mateix any 1951 va aprovar el projecte de contracte per a l’explotació de la columna anunciadora, tal com havia estat proposat per Foment, és a dir Obres Públiques de la Província de Barcelona.

Finalment en el ple de l’Ajuntament de Vilafranca del 22 de febrer es va autoritzar la construcció de la columna anunciadora. A l’acta es llegeix textualment: “Se acordó por unanimidad, aprovar y ratificar en todas sus partes, en cuanto fuere menester, los acuerdos adoptados por la Comisión Permanente en sesión de 1 de Febrero actual sobre concesión a Luis Hill Zaragoza de la explotación de una columna anunciadora sita en la vía pública, Rambla de San Francisco, frente de cuartel.”

La columna anunciadora, va romandre en aquest lloc privilegiat de les Rambles vilafranquines durant 20 anys que va durar la concessió, va fer el seu servei, va indicar l’hora al ser l’únic rellotge de la Rambla, va ser punt de trobada i referència per a moltes persones i volem creure que va acollir moltes cartes de soldadets que, a l’altre banda de la carretera, feien el servei militar lluny de casa i de les persones que estimaven.