LA
QUIMERA SOBRE L’ACABAMENT DE LES GUERRES – QUINA UTOPIA
Sense necessitat de dedicar moltes hores, a cercar llibres a
les biblioteques o fer lectures dels articles apareguts en mitjans de
comunicació publicats els darrers cent anys, podem constatar que, tant llavors com ara, sempre i en tot moment ha
existit el desig sincer per acabar amb les guerres, que sempre comporten les
matances de moltes persones que no tenen res a veure amb la realitat del lloc
ni del moment que els toca viure.
Però tothom sap que la guerra és el gran negoci del poder i
mentre aquesta realitat sigui així, malauradament mai hi haurà pau ni per a
nosaltres ni per a la resta de les generacions futures.
Serveixi aquest preàmbul per fer-ho constatar desprès de
llegir l’article L’ACABAMENT DE LES GUERRES publicat al setmanari ACCIÓ
del 22 de setembre del 1928, detallant també el contingut dels dos articles del
pacte Briand-Kellog, subscrit a París el 28 d’agost de l’any 1928. Per
adonar-nos que 100 anys desprès segueixen les guerres i les matances per
diferents llocs del món, així podem
concloure que NO HEM AVANÇAT i que els pactes són una mera
formalitat escrita, sense voluntat ni ganes de ser aplicats ni tan sols pels
signants .
L’ACABAMENT DE LES GUERRES
POTSER si que el pacte Kellogg tindrà un dia o altre alguna
eficàcia. Però creiem que les guerres no es poden acabar per mitjà de la simple
operació, més o menys cerimoniosa, d'estampar un parell de dotzenes de
signatures al peu d 'un pergamí.
Primer ens digueren, i ens ho vam creure i tot, que la
Societat de Nacions garantiria la pau en absolut. Ara hem vist que l'afirmació
no era certa, car ha calgut el Pacte Kellogg. Una de dues, doncs, o la Societat
de Nacions no serveix, per res en relació al manteniment de la pau o el Pacte
Kellogg és sobrer.
De veritat creiem que ni la Societat de Nacions ni el Pacte
KelIogg ni totes dues coses juntes no són la més petita garantia de la pau. Si
les armes romanen quietes durant una bona temporada, serà perquè quedaren
oscades en la darrera guerra i perquè els braços que les haurien de fer servir
guarden encara la lassitud de la terrible brega. Per tal de fer impossible la
guerra cal fer alguna cosa més pràctica que societats i pactes. Cal, primer que
tot, el desarmament -i no ens fa res de coincidir amb Rússia, suposant que el
parer de Rússia sigui de bona fe.- Mentre els pressupostos de guerra dels
Estats ascendeixin a les xifres extraordinàries d’ara, la guerra sotjarà al
moment oportú per a esclatar, a desgrat dels pactes i els convenis.
Altrament, caldria que els propis Estats prenguessin a llur
compte la tasca d'infondre al poble l’abominació de la guerra. Aquesta tasca
hauria de consistir en no deixar arriar a les masses -i en aquesta feina sí que
la censura seria lloable - cap mena de literatura d'esperit bèl·lic. Els textos
dels llibres d’història que formen part del material escolar haurien d'ésser
revisats i modificats de manera que l'estudiant jovençà no aprengués, com ara,
que la història només és la recensió detallada de totes les guerres que han
somogut un país. Les grans parades militars, amb trets, soroll de tambors i de
cornetes, lluïssors de sabres i de fusells, flamejar de banderes i d'uniformes,
haurien d'ésser suprimides. Els films, tan profusos, sobre la guerra caldria
que fossin defesos sempre que no tinguessin una finalitat anti-bèl·lica.
Mentre els Estats només diguin, per mitja de pactes i de
discursos de Ilurs ministres, que volen proscriure les guerres, serà qüestió de
no creure'ls. Cal que ells mateixos emprenguin
una propaganda sincera contra la guerra i que ells mateixos es posin en
la impossibilitat de batre’s.
El Pacte Briand-Kellogg va ser signat el 27 d'agost de 1928 a París. Els 15 països signants renunciaven a la guerra com a instrument de política nacional en les seves relacions mútues.
El text principal és molt breu i només conté dos articles:
- Article I: Les parts contractants declaren solemnement en nom dels seus respectius pobles que condemnen el recurs a la guerra per a la solució de controvèrsies internacionals i renuncien a ella com a instrument de política nacional en les seves relacions entre si.
- Article II: Les altes parts contractants acorden que la solució o solució de totes les controvèrsies o conflictes, de qualsevol naturalesa o origen, que poguessin sorgir entre elles, no es procurarà mai sinó per mitjans pacífics.