Oblidat circuit de Vilafranca del Penedès

                          L’OBLIDAT   CIRCUIT   DE   VILAFRANCA   DEL   PENEDÈS

Va ser durant l’any 2014 que em vaig assabentar de que a Vilafranca del Penedès, la meva població, s’havien celebrat unes curses de cotxes de caràcter internacional, en un circuit que no era fix, sinó que s’havia habilitat en uns camins de terra on diàriament circulaven persones i carros. Aquets es van eixamplar, consolidar i peraltar les corbes, per tal de poder obtenir el vist i plau dels organitzadors. Que un cop realitzades totes les corresponents millores, van procedir a l’anunci a tota la premsa estatal i internacional per al desenvolupament de les curses.

No van ser unes curses qualsevol, es van celebrar durant tres anys seguits el 1921, 1922 i 1923. Destaquem que va ser la primera d’aquestes característiques que es va desenvolupar a l’estat espanyol, i la SEGONA d’Europa desprès de la que s’havia celebrat a París aquell mateix any de 1921. En aquelles es van estructurar normes que encara s’utilitzen en l’actualitat.

Els anys 2015 i 2016, el setmanari 3 de vuit de Vilafranca em va publicar dues cartes on ja explicava aquest fets. També vaig voler donar d’alta l’entrada “CIRCUIT DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS” a viquipèdia i a enciclopèdia.cat.

Finalment i per instància vaig demanar a l’Ajuntament de Vilafranca que col·loqués un plafó al lloc que, en el seu moment, va ser la recta de tribunes de la carrera, en que es fa l’explicació d’aquests fets amb català, castellà, francès i angles. Amb algunes de les fotografies de l’època. Tant el diari digital vilafranquí eix diari en l’edició del 26-04-2017, com les edicions escrites del 3 de vuit, La Fura i El Cargol, van fer esment d’aquest fet. Tot i que la inauguració oficial per l'Ajuntament de Vilafranca resta encara pendent. En la resta de consistoris afectats tampoc hi ha hagut implicació en fer o posar alguna placa recordatori d'aquestes curses.

Fins arribar el 18-04-2019 que uns periodistes del diari digital www.motorpasion.com han fet un recorregut per aquest circuit, publicant tot seguit un article que porta de títol: “Ruta a la búsqueda del olvidado circuito de Vilafranca del Penedès”. La informació està documentada amb varies fotografies on es pot veure com el traçat pràcticament està intacte des de fa 98 anys. Tal vegada encara som a temps de fer un reconeixement a les persones que van fer possible que les nostre terres tinguéssim el privilegi d’acollir aquelles primeres curses de cotxes i fer-los un homenatge ja que el circuit el 1921 esdevindrà el primer circuit centenari de l’estat espanyol i un dels únics del món que es conserven d’aquesta època.

66 ROSES PER SANT JORDI

                                                66 ROSES PER SANT JORDI

El de sant Jordi, patró de Catalunya, és per aquesta terra un dia màgic en molts aspectes, és el dia que es regala una rosa a la persona estimada i aquesta et regala un llibre.

Tradicionalment, és un dia que, al llarg dels anys, s’han celebrat molts matrimonis, prova de la correlació entre l’estimació i aquesta diada.

Un dia com avui de l’any 1953 va ser l’escollit pels meus pares per casar-se. Eren uns temps encara grisos i durs. Tan sols feia 14 i 8 anys que s’havien acabat les guerres civil i mundial. Pel que al meu pare li havien donat el “CERTIFICADO DE LIBERACIÓN DEFINITIVA”, el dia 4 de juny del 1951, encara no en feia dos anys. Tot i això, per a ell també era un dia alegre, ple de llum i que significava el futur, la llibertat i l’esperança. Malauradament, poc es podia arribar a imaginar que tan sols 85 dies més tard tindria l’accident de circulació que li va costar la vida.

Avui he acompanyat a la meva mare al cementiri, cada dia de sant Jordi des de fa 66 anys, ella va ha portar una rosa al nínxol com a senyal de record, ja que des que es van casar, mai van poder celebrar aquesta diada tots dos junts, com dos persones que s’estimen. L’he estat observant i després de col·locar la rosa ha estat una estona concentrada en els seus pensaments, com absorta, fins que s’ha girat tot dient-me: anem!.

Mentre fèiem el camí de tornada, en silenci, jo pensava que allí on són les despulles del meu pare, mai no hi han faltat flors fresques en dies assenyalats com sant Jordi, el del seu aniversari, el seu sant, el primer de novembre... Algun any, com ha estat aquest, jo l’he acompanyat, però la major part dels anys ha fet aquesta mateixa visita i el mateix ritual tota sola, un itinerari que comença amb un passeig per les paradetes de venda de roses o flors, en compra i, tot seguit, s’arriba fins al cementiri i col·loca la flor al nínxol, així ni més ni menys que durant 66 anys, de moment. No és el fet de portar-li flors, és el fet de pensar en aquesta persona que va ser el seu marit durant 85 dies i que mai no ha oblidat.