RECUPERAR LA MEMÒRIA AFECTIVA PER
LA REPRESSIÓ FRANQUISTA
Quan ets una persona que no has tingut
la sort d’haver conegut el teu pare, i a més no has tingut massa referències
d’ell, tens tendència a mitificar-lo una mica, i, com a mínim en el meu cas, la
necessitat de cercar qualsevol dada per tal d’esbrinar qui era, com era, què li
agradava, els seus estudis, lectures, ... i també si tot el que d’ell has
sentit és veritat o tan sols han estat comentaris amb més o menys encert de qui
els ha fet.
Començaré explicant que quan era
petit, tot i veure que casa era diferent de les demés ja que no hi havia el
pare, com a totes les altres, jo ho portava força bé: sabia que el pare havia
mort per un accident de circulació i, tot i la pena, ho tenia assumit. Va
passar que un dia que era a casa d’un company de col·legi -tot dos érem molt
petits però jo ho recordo encara ara- va aparèixer el seu pare per dir-li: “No
vull veure’t jugar més amb el fill de la vídua”. Jo, tot i no estar al seu costat, ho vaig
sentir, i desprès em va dir que marxés. Mai més vaig tornar a jugar a casa seva.
No vaig entendre res i tampoc ho
vaig comentar. Al cap d’uns anys, algú va dir-me que el meu pare havia estat a
la presó, a Barcelona. Allò sí que va ser un xoc impressionant per a mi, que
llavors devia tenir uns 8 o 9 anys. El meu pare a la presó!?, era com si
tingués un malson i infinitat de preguntes: Per què?, Quan?, Com és què mai
ningú m’ho havia dit?, ... i cap resposta. Quan li vaig preguntar a la mare,
ella va dir-me que sí que ho sabia, però que tan sols li havia dit que per uns
escrits que va fer durant la guerra. Jo vaig quedar encara amb més dubtes, ja
que m’havien explicat que a la presó hi anaven les persones dolentes. Com era
possible que per uns escrits el meu pare hi hagués anat. No entenia res. La
mama no en sabia res més ja que s’havien conegut i en molt poc temps s’havien casat
i desprès ell havia mort. No em va poder ajudar. En aquell temps encara que
sabessin coses tenies por d’explicar-les i encara més a un nen. De manera que
han hagut de passar molts anys però no he perdut el desig de conèixer la
realitat i esbrinar-la ara que disposo de temps per fer-ho. He anat reconstruint
aquesta part de la vida del meu pare i les causes per les quals va ser
denunciat, jutjat i condemnat per un Tribunal Militar, a presó. Ara ens haurem
de remuntar més de vuitanta anys enrere i tornar a l’any 1939, per fer-ho he
buscat en diferents indrets: Arxiu Comarcal, Vinseum, Tribunal Militar
Territorial Tercero; així he pogut localitzar tota la informació que segueix.
El dia 21 de gener de 1939 les
tropes “nacionals” van arribar a Vilafranca del Penedès. El dia 23, dos dies
després, a les ordres del tinent Tomàs Garicano Goñi, auditor del 2º cuerpo jurídico militar del Ejército de Ocupación, i
en nom del General Jefe del Cuerpo de Ejército
de Navarra, procedeix al nomenament de l’alcalde i els altres membres de la
comissió gestora de l’Ajuntament.
-
Aquets reunits en la sessió ordinària el dia 28 de
gener de 1939 van decidir:
...que queden cesantes todos los funcionarios y empleados municipales,
pero continuando en sus puestos, para que no queden desatendidos los
Servicios, al objeto de aquilatar su conducta con relación al Glorioso Movimiento Nacional, y seleccionar en definitiva
cuales sean los que deban continuar en sus empleos, concediendo a todos un término
de tres días para que puedan sol·licitar su reingreso los que deseen.
-
Reunits en sessió ordinària el dia 9 de febrer
de 1939, van ratificar l’acord adoptat per la comissió gestora del dia 28 de
gener sobre el cessament de funcionaris desafectes al Glorioso Movimiento Nacional.
Tot seguit hi ha una relació amb 69 noms, entre ells el del meu pare, Luis
Hill Zaragoza.
Bé, de moment dono per fet que el
meu pare era funcionari de l’Ajuntament en els anys de la guerra, vaig pensar
jo, i buscant actes i documents a l’Arxiu Comarcal vaig trobar un escrit de
l’Ajuntament de Vilafranca del 13 de març de 1936, que correspon a la sessió de
l’Ajuntament del 9 de gener 1939, que conté la relació del personal de
Ajuntament que des de el 6 d’octubre de 1935 fins la data ha estat nomenat o
destituït. En aquesta relació hi ha el nom del meu pare, amb aquest detall:
LLUIS HILL ZARAGOZA: En sessió de l’Ajuntament data nou de gener
del 1936 va ésser nomenat porter auxiliar en propietat, resolent el concurs
instruït a l’efecte, començat el dia 5 de desembre del 1935: l’anunci
corresponent va ésser publicat en el Butlletí Oficial de la Generalitat de
Catalunya nº. 347 corresponent al dia 13 de desembre de l’esmentat any: el
propi Ajuntament, en sessió del dia 29 del mes esmentat gener 1936, en virtut
de la Circular de la Direcció General d’Administració Local, inserida en el
Butlletí Oficial de la Generalitat data 17 del citat mes de gener, va acordar
deixar nul i sense efecte el nomenament de referència.
Amb aquestes dades sé que la seva
feina com a empleat municipal era la de “PORTER AUXILIAR INTERÍ”, és a dir que
no tenia cap càrrec important dins les competències de l’Ajuntament. Tot i això
no he trobat cap altre dada de quan havia començat a treballar com a interí, no
crec que fos massa temps ja que l’any 1935 el meu pare havia fet els 18 anys.
La causa que fos destituït va ser que es va entrar en procés electoral i això
feia que no es pogués nomenar cap càrrec en propietat. (Segons consta al Llibre
d’Actes de l’Ajuntament amb data 9 de gener de 1936). El meu pare va continuar
com porter auxiliar interí fins que va ser cridat a quintes, el 23 de setembre 1937
i es va incorporar a la Caixa de Reclutes nº. 26 de Barcelona, d’on va ser
destinat al Grup de Transmissions de Villarrobledo.
Mentre va ser soldat del 16º Grupo de Transmisiones de Villarrobledo,
va escriure una carta que es va publicar
a la pàgina 8 del diari MADRID “Órgano
de Transmisiones de Guerra” exemplar
n. 18 de data 30 d’octubre de 1937. L’article el va titular: “La Economía y el Ejército en relación con
la actual Guerra de invasión”. Va ser l’únic article de la seva autoria que
va ser publicat.
Acabada la guerra, el dia 8 de
maig de 1939, la Falange Española
Tradicionalista y de las J.O.N.S.
fa arribar aquesta denúncia a la caserna de la Guardia Civil: “LUIS HILL ZARAGOZA: Individuo de izquierda.
Redactor del periódico “El Trevall” (Órgano Rojo). Se le oye proferir
improperios contra las derechas y manifiesta convenía mano dura con ellas. En
las sesiones de Ayuntamiento, cuando la época de Gil Robles estando en aquel
entonces este individuo empleado en el mismo y como perteneciente al partido
Federal, servia de espia comunicando lo que se hablaba en aquelles sesiones a
Josías Albertí el entonces Jefe del mencionado partido”.
Així el mateix dia 8 de maig de
1939 a les 10 del matí una dotació de la Guardia Civil el deté a casa seva i el
sotmet al que seria el seu primer interrogatori, davant del Brigada Jefe de
Línea i un Guardia Auxiliar. Allà ja li mostren l’exemplar del diari MADRID, del que reconeix ser l’autor de l’escrit
de la pàgina 8, declara a més que mai havia utilitzat armes ni en aquest destí
ni en cap més dels que va estar. També declara que havia fet un altre escrit com
col·laborador al setmanari vilafranquí FRUCTIDOR titulat “Les tres amigues” en que fa una crònica d’aquesta pel·lícula que
s’havia projectat al Casal. Al centre de documentació de VINSEUM vaig
localitzar l’exemplar, el n. 1517 del 27 de febrer de 1937 amb aquest escrit a
la pàgina 3.
Amb tot això consideren que: “es un sujeto de malos antecedentes y que por
medio de la prensa hizo propaganda en contra de la España Nacional y su
Ejército así como igualment en contra de nuestro invicto Caudillo Generalísimo
Franco y Naciones Amigas, por ello se acuerda definitivament la detención del
sujeto de referencia”. I procedeixen a lliurar-lo al jutge militar de
Vilafranca a les 18’30 hores del mateix dia, on resta detingut a la presó d’aquella
caserna. Iniciant un expedient nomenat “SUMARÍSIMO
DE URGENCIA”.
Entre la documentació també hi ha
una carta del dia 12 de maig, de la seva mare (la meva àvia paterna que ja era
vídua), adreçada al Jutjat Militar de Vilafranca sol·licitant la llibertat
provisional del seu fill, petició que no va ser atesa.
El dia 13 de maig es nomena a
José G. Erdozain Gaztelu, Oficial 3º Honorífico del Cuerpo Jurídico Militar, Juez
Militar de la Plaza de Villafranca del Panadés, per tal que iniciï les
diligències en aquest “sumarísimo de urgencia”
i reclamen informació a les autoritats de la vila sobre la conducta i actuació
del interessat, i se’ls demana que indiquin tres o quatre persones que puguin
aportar dades sobre la seva actuació.
Amb data 25 de maig el “Jefe de Información de la Falange Española
Tradicionalista y de las J.O.N.S.”,
respon l’ofici del 20 de maig del jutge militar en aquests termes:
“según antecedentes recogidos, resulta que es de significación rojo
separatista, afiliado a la F.A.I., lacayo de los “cabristas” redactor de un
periódico rojo durante la dominación roja. Como empleado municipal que era, se
enteraba de las sesiones secretes que tenia el Ayuntamiento durante el bienio
C.E.D.A. RADICAL que le transmitía a Josias Albertí su Jefe. Se sabe que
escribió algun artículo en un periódico de Madrid durante el dominio rojo. Personas que pueden informar son:...”, i
tot seguit uns noms.
El dia 26 de maig assenyalen amb
el número 8.153 el sumaríssim d’urgència d’aquesta auditoria.
“tengo la distinción de comunicarle que los informes adquiridos y
averiguaciones efectuadas, resulta que dicho sujeto es de filiación de
Izquierdas, no habiendo actuado con armas, ingresó en el ejército rojo al ser
llamada su quinta. Según me consta escribió en algún periodico un artículo
difamatorio contra nuestro Generalísimo y el Glorioso Movimiento Nacional”.
El dia 2 de juny són citades al
jutjat les quatre persones que podien informar en contra del meu pare, entre
elles hi ha una que diu: “Que conoce a
LUIS HILL ZARAGOZA por haber sido condiscípulos y le considera un elemento izquierdista
desde antes del Movimiento; que durante el periodo rojo estuvieron juntos al
frente y que había leído varios artículos suyos al periódico de la Unidad
hablando mal de los Nacionales y de su Movimiento e insultando a sus dirigentes
y que por llevar algunos documentos del Ayuntamiento rojo de ésta villa estuvo
durante un mes aproximadamente de Ayudante o Secretario del Comisario del Grupo
de Transmisiones a que pertenecía tarea que desempañaba con mucho entusiasmo y
haciendo constantes alardes de sus ideales antifascistas”.
El dia 3 de juny va a un segon
interrogatori davant del jutge i el secretari militar, allí diu que l’agost del
1936 s’havia afiliat a la C.N.T. sense tenir cap càrrec, que mai havia estat a
la F.A.I. ni s’hi relacionava. Que sí és cert que havia escrit l’article al
diari MADRID, com també havia escrit un altre article al setmanari FRUCTIDOR de
Vilafranca que era de temes culturals. Que mai més ha escrit cap més altre
article i no és cert que ell hagués estat corresponsal del diari TREVALL de
Barcelona. Que durant el bienni Radical-Cedista tan sols era empleat de
l’Ajuntament i no s’assabentava de les sessions secretes que hi havia. Que es
va incorporar a l’exercit quan va ser cridat per quinta, destinat al grup
d’instrucció de Transmissions nº. 1 de Villarrobledo i desprès al Grup de
Transmissions del “XIII Cuerpo del Ejército”, sense tenir mai cap graduació.
El dia 9 de juny de nou té lloc
un tercer interrogatori, altra vegada davant el jutge i el secretari militar que
li fan reiteració del que li han preguntat i quatre preguntes més i respon:
1.- Que mai va estar afiliat a
cap partit polític, que l’agost del 1936 es va afiliar a la CNT.
2.- Que tan sols va escriure un
article al setmanari MADRID i un altre al FRUCTIDOR. 3.- Que tot i ser treballador
de l’Ajuntament, mai va saber res de les reunions secretes.
4.- Que mai va ser secretari
del comissari polític, tan sols era oficinista del Grup de Transmissions; i que
dos mesos abans d’acabar la guerra va ser arrestat per un brigada per difondre
notícies de Radio Nacional.
Aquest mateix dia 9 hi ha tres
persones que declaren que coneixien el meu pare d’abans de la guerra i sols afirmen
ignorar si pertanyia a algun partit.
El dia 10 de juny el Jutge
Instructor redacta un “AUTO RESUMEN” i signa el trasllat a la presó Model de
Barcelona.
El dia 21 de juny, examinada tota la documentació rebuda, els
membre del “Consejo” acorden per “unanimitat” que hi ha causa suficient per una
vista de Consell de Guerra, que se celebrarà a les 9 hores del dia 22 de juny, el
document porta la signatura del “Presidente
del Consejo”. Es trasllada tota aquesta documentació al fiscal i al defensor
per al seu estudi. Tenen menys de 24 hores per estudiar tots els expedients de
15 persones.
El dia 22 de juny se celebra el
Consell de Guerra Permanent n. 2 de Barcelona, al Palau de Justícia, per veure
i fallar les causes contra 15 persones, entre elles el meu pare. El fiscal “después de hacer un detenido estudio de las
actuacions sumariales termina solicitando”:
-
2 penes de mort.
-
2 de 30 anys per reclusió perpetua.
-
5 de 20 anys de reclusió menor.
-
1 de 12 anys i un dia de reclusió temporal.
-
1 de 12 anys de reclusió major. (És la del meu
pare).
-
4 retira l’acusació.
La sentència és del mateix dia 22
de juny, desprès d’haver deliberat a porta tancada, quedant aquestes penes com definitives
segons detall, i que són signades per tots els membres del Consell de Guerra (5
signatures):
-
2 penes de mort.
-
2 de reclusió perpetua.
-
5 de 15 anys de reclusió temporal. (Entre ells
el meu pare).
-
2 de 12 anys i un dia de reclusió temporal.
- 4 absolts, dels quals a tres els imposen
sancions econòmiques governatives i el quart s’haurà d’integrar a un Batalló de
Treballadors.
El dia 30 de juny, vista la
sentència “dictada con sujección al
Decreto nº. 55 de 1º de Noviembre de
1936”. Està signat per EL AUDITOR DE GUERRA.
El dia 17 de juliol de 1939, a
Barcelona el secretari de la presó Model reuneix a tots els processats al
locutori i els comunica les resolucions imposades, fent-los signar el full
conforme estant assabentats de les sentències que hauran de complir. Al llarg
de les transcripcions podem observar que el llenguatge utilitzat per part dels
vencedors cap als perdedors, sempre és de menyspreu: INDIVIDUO, SUJETO DE MALOS ANTECEDENTES, LACAYO, ESPÍA.
Amb aquesta sentència, ja ferma, el meu pare no sortiria de la presó fins el 7 de maig de 1954 i llavors ja tindria 37 anys , després d’haver estat detingut als 22 anys. Des de que el van detenir fins que va tenir la sentència en ferm, van passat 45 dies, en aquest temps van instruir l’expedient, van testificar els testimonis, el fiscal ho va estudiat i va sol·licitar penes, la defensa ho va llegit, van deliberar i finalment el jutge va dictar sentència. Tot en un temps rècord.
Afortunadament per a ell, tan
sols va està reclòs a la presó Model de Barcelona fins l’1 de juny de 1941 quan
va sortir en llibertat condicional vigilada, tenia 24 anys sense feina, assenyalat
i amb poques perspectives de futur.
A la Llei 11/2017 de 4 de juliol
s’indica la reparació jurídica de les víctimes del franquisme. Per tal de fer-la
factible es pot sol·licitar a la Generalitat de Catalunya un certificat on es
declara la nul·litat dels judicis fets per els tribunals de l’Auditoria de
Guerra de l’Exercit d’Ocupació que van actuar a Catalunya entre l’abril de 1938
i el desembre de 1978. En aquest certificat es declaren il·legals els tribunals
de l’Auditoria de Guerra. Penso que l’adjectiu que s’hauria d’haver utilitzat hauria
d’haver estat el de IL·LEGÍTIM, tota
vegada que aquests tribunals no eren il·legals,
en el seu marc legal, sinó que eren il·legítims per haver pres el control
del govern per la força de les armes.
No obstant, tot el que és
reparació jurídica no deixa de ser un full de paper escrit, i en la majoria
dels casos la persona interessada ja no l’haurà pogut veure mai. Aquí també hi
ha un altra “reparació impossible”, que jo anomenaria afectiva: la reparació de
les moltes famílies que van haver d’estar molts anys sense la seva persona
estimada, això en el millor dels casos, quan no havia estat condemnat a la pena
de mort. En el meu cas, com ja he explicat, tot i que el meu pare feia ja uns
anys que havia mort, per a alguns jo no era res més que el “fill de la vídua”,
a causa de la procedència del meu pare. Així també hi han moltes famílies que
han estat assenyalades durant molts anys, patint en silenci la pena, la
vergonya i el menyspreu. També m’han sorgit preguntes impossibles, per què va
ser denunciat? Quina persona o persones ho van fer? Per quin motiu? Què hi van
guanyar? A canvi de què ho van fer .......
Amb la seva actuació les autoritats
del moment van utilitzar les lleis per tal d’aplicar un escarment a totes les
persones que podien pensar, o que en certa manera podrien qüestionar la seva presa de poder i considerar-la
una sublevació. Les actuacions de les autoritats de fa 80 anys i les actuals
segueixen un paral·lelisme idèntic, diferent en les formes, però no en el
resultat que pretenen. Utilitzar la llei per imposar càstigs exemplars i fer un
escarment a tothom que pensi que pot separar-se del fil argumental del PODER. En
aquell moment aquest PODER va utilitzar els militars, actualment el PODER
utilitza les grans corporacions que controlen el capital. En cap moment volen
deixar de tenir el control absolut de la societat, controlant els mitjans de
comunicació per crear corrents d’opinió favorables als seus interessos, com també
fabricant els representants polítics a la seva mida, perquè legitimin les seves
polítiques. En el cas que no n’hi hagi cap que els agradi, senzillament el
fabricaran, volen algú que doni la cara a les eleccions per seguir mantenint-se
en l’anonimat, el PODER farà que es regulin i modifiquin lleis que els
afavoreixin en tot moment. Aquest fet, malauradament, no tan sols passa a casa
nostra, sinó que s’ha estès per tot arreu com si de una plaga es tractés.
