COMPENSACIÓ PER EL COFINAMENT
En el setmanari número 1.966 de “La Fura”, informatiu de l’Alt i Baix Penedès i el Garraf, corresponent a la setmana del 19 al 25 de febrer de 2021, a la pàgina 15, hi ha el titular: “Saba vol 485.000 euros per les pèrdues del confinament”. A continuació detalla que l’empresa concessionària de la zona blava de Vilafranca, Saba, ha reclamat a l’Ajuntament 485.000 euros en compensació pel mes i 23 dies que l’administració local va suspendre l’aparcament al carrers de la vila durant el confinament del 2020. Aquest fet m’ha portat a pensar a vàries reflexions, sense trobar-hi resposta:
1ª. Si Saba ho reclama és que deu estar recolzada per un contracte que en el seu dia devien haver signat entre els representants de l’empresa i les persones que tenien la representació de la ciutadania, que els va escollir perquè vetllessin honestament pels seus interessos. Si és aquest el cas i van acceptar aquesta clàusula de compensació, era per “imperatiu legal”?, a més es d’esperar que també hi hagués la reciprocitat que, en el cas de que hi haguessin més ingressos dels esperats, aquests fossin aportats al consistori; si no fos així demostrarien que no eren mereixedors de la confiança que els va dipositar la ciutadania.
2ª. No sé a quants anys està formalitzat el contracte, però si per 53 dies (un mes i 23 dies), reclamen 485.000 euros, Déu n’hi do quin benefici obtenen per una gestió que significa, en certa manera, la pròpia supervivència de Vilafranca, ja que viu en gran manera de les compres minoristes que fan les persones de la comarca al comerç local. Quants comerços minoristes de Vilafranca facturen en 53 dies 485.000 euros? Aquesta gestió portada a terme pel consistori de forma responsable, i separada de la gestió municipal, donaria uns beneficis que podrien repercutir en el teixit local i comarcal.
3ª. No hem d’oblidar que el confinament va ser decretat pel Govern espanyol i a causa de l’estat d’emergència produït per la COVID-19, així que és l’administració local la que ha de compensar, si és que així està estipulat en el contracte amb Saba, o hauria de ser l’òrgan superior, que va ser el que va decretar aquest confinament. Com és que no es van contemplar situacions d’excepcionalitat com aquesta d’emergència sanitària en la qual el consistori no pot incidir?
4ª. I en cas de que hi hagués un terratrèmol, amb destrosses considerables als immobles i carrers de la població, Saba també reclamaria a l’administració local pels dies que no es poguessin utilitzar els aparcaments i la zona blava, ja que els haurien suposat unes pèrdues?
5ª. Com és possible que a tot el teixit productiu se’ls demana molta comprensió i més sacrificis sota el lema “ESTE VIRUS LO PARAMOS ENTRE TODOS” i a les grans empreses tot els és permès? Com és que elles en la seva projecció anyal poden mantenir assegurats uns ingressos que en cap cas quedaran sense assolir, ja que en cas contrari tenen clàusules de compensació i mecanismes legals que faran que les administracions (que som tots), els complementin, la qual cosa és un greuge comparatiu en relació a tots els treballadors tant si són assalariats com autònoms o petits empresaris?
6ª. En el cas de que una persona tingui una segona residència i aquesta estigui en una zona a la qual no es pugui desplaçar a causa del confinament, quan arribin els impostos s’hauran de pagar íntegrament, com si hi hagués anat al llarg de tot l’any, tot i que durant molts mesos no hi ha pogut anar, ni gaudir-ne. No els hi correspondria una rebaixa en els impostos en la mateixa proporció pel temps que no hi han anat?
7ª. Els mecanismes de compensació legals tenen una projecció de compensació unidireccional per afavorir a les classes extractives que són les que ostenten el poder, a canvi de no aportar res. La qüestió és fins quan això es podrà seguir mantenint, ja que aquest sistema, per poder mantenir la seva pròpia supervivència, impedeix el desenvolupament en creativitat, que és la base per la innovació, investigació i industrialització del país que tan diuen que estimen.
8ª. La ciutadania, tot i ser els que
creadors de valor afegit, mai tenen la possibilitat d’estar al mateix nivell
que les grans empreses espanyoles, elles tenen la seva estructura, que ha
arribat al nivell on està gràcies a la complicitat del B.O.E. aquest sempre
s’avé a redactar les clàusules que els afavoreixin.
