LA BOLERA DE VILAFRANCA

                                                                      
  La Bolera de Vilafranca

Passen els anys, passen les persones i hi ha temes que sembla que acaben en l’oblit. Aquest és el cas d’un fet del que gairebé no se n’ha parlat mai, em refereixo a l’existència d’una bolera a Vilafranca, la primera que va obrir les seves portes a la nostra vila. Va ser aquesta una nova activitat, entre l’esport, el joc i el lleure que als anys cinquanta del segle passat va anar agafant empenta i popularitat. Aquesta primera bolera vilafranquina estava situada al carrer del Migdia, a mig carrer, just al davant de la part posterior del Casal. Va ser inaugurada el dijous 12 de març de l’any 1953 en un acte que, com era habitual en aquells temps, va comptar amb la benedicció del senyor degà, Mn. Tomàs Pujadas. I tot seguit es va procedir a celebrar la primera tirada d’honor en aquesta nova instal·lació.

Les imatges són un record entranyable del dia d'aquest esdeveniment que, malauradament, no va aconseguir consolidar una assistència sovintejada d'amics d'aquets joc. Sense públic suficient i sense l'èxit esperat, va acabar tancat portes pocs anys després de la seva inauguració.

Aquestes quatre fotografies, en que també apareix el meu pare, són una part de les que conserva la mare i que ara formen part de la història, un tant oblidada, de Vilafranca.

Crònica del 14 de març de 1953 del setmanari Panadés sobre la inauguració de la BOLERA.

                                       B O L E R A

El pasado jueves, dia 12 del corriente, a las dos menos cuarto de la tarde, fué inaugurada en Vilafranca una Bolera al estilo americano.

Inicióse dicho acto, con la bendición de sus magníficas instalaciones, sitas en la Calle del Mediodía n° 15 (detrás del Casal).

La bendición, fué efectuada por nuestro muy querido M. I. Sr. Deán del Panadés, con la asistencia de las primeras autoridades militares y civiles de nuestra Villa y representaciones de las principales Entidades locales. À continuación, por la Empresa, fué ofrecido un refrigerio a todos los asistentes.

Por la tarde, a las 6, con asistencia de representaciones de todos los Clubs deportivos locales y público en general, hubo un vino español, desarrollándose la velada en un ambiente de simpatía insuperable.

À continuación se jugaron unas partidas, iniciándose de esta forma, la puesta en marcha de estas estupendas instalaciones, que bajo el nombre de PIN CLUB, inicia en nuestra Villa una nueva modalidad deportiva.  

Vilafranca se congratula de contar con esta instalación, ya que ello pone al alcance del Panadés la posibilidad de la práctica de uno de los deportes más modernos y entusiastas de nuestros  días.

Es preciso remarcar nuestra simpatía hacia la Empresa del Pin Club por su loable esfuerzo en montar en nuestra Villa esta soberbia instalación, que nos pone deportivamente, a la cabeza de las demás capitales catalanes que ya cuentan con dichas instalaciones bolistas.

Esperamos y creemos que tal esfuerzo de la Empresa del Pin Club, sea felizmente continuado por el buen nombre deportivo de nuestra querida Vilafranca.

                                                                                                                                         J. ESTEVE

Cent Anys del meu pare 1917-2017

                          Al meu pare en el Centenari del seu naixement 1917-2017

Estimat i sempre recordat papa. Avui, dia 6 de maig, s’acompleixen cent anys del teu naixement: UN SEGLE. Per a mi canvia molt el fet d’interioritzar un segle en els llibres d’història al de constatar-lo amb tu, el meu pare, qui m’ha precedit. Penso que tan sols ens separa una generació però, tot i això, quantes diferències hi trobaríem!!. Les trobaríem en la societat i en el món que et va acollir i vas conèixer.

Quan tan sols tenies nou anys, una greu malaltia va deixar-te sense pare. Eres el segon de tres germans, i vas haver de treballar per poder seguir estudiant.

Desprès, de jove, vingueren temps d’incerteses polítiques i la guerra, amb les represàlies que va portar. Entre tantes altres el teu judici militar, amb condemna i presó. Van ser anys de foscor i quasi sense esperança. Malgrat tot, la teva energia i el teu convenciment no et van fer perdre la il·lusió en un futur millor.

Així, quan finalment havies superat totes aquestes dificultats i, a més, havies creat el teu negoci, vas casar-te. Desitjaves formar la teva família. I per aquest motiu quan la teva dona, la meva mare, va quedar-se embarassada, la situació va ser un gran esdeveniment per a tu. M’han explicat que se’t veia molt content, il·lusionat, feliç i, malgrat que tan sols eren les primeres setmanes, ja feies plans i comparties la teva alegria amb familiars, amics i coneguts. Segur que  havies imaginat i pensat moltes coses, excepte que un fatal accident de circulació, ens impedís estar junts.

Mai ens hem conegut: Tot i això, et dono les gràcies per haver-me donat la vida.