 |
EL CATALÀ I ELS ANGLICISMES
En qualsevol publicació catalana,
premsa escrita, fullets promocionals, propaganda d’esdeveniments, etc., podem
trobar a les seves pàgines paraules en
anglès que cada vegada més ja tenim acceptades com normals, habituals en la
nostra quotidianitat. Gairebé ni tan sols en les qüestionem o, el que encara és
pitjor, ni tan sols ens arribem a preguntar com ho podríem escriure en català, ja que talment semblaria o faria
la impressió que hem esdevingut uns fòssils, retrògrads, incapaços
d’evolucionar i voler adaptar-nos als nous temps d’aquesta societat actual, més
moderna i oberta al progrés lingüístic.
Així s’ha normalitzat el fet
d’intercalar paraules soltes, o fins
i tot expressions i frases curtes en
textos, com la cosa més normal del món. Davant d’això em pregunto d’on ve el
fet d’omplir tantes capçaleres i pàgines de premsa, més els informatius televisius denunciant la persecució del
català, especialment a resultes de les sentències del 25%, un tema que trobem
també en incomptables tertúlies moderades per periodistes de renom que
condueixen debats interminables amb polítics, acadèmics, escriptors,
intel·lectuals, juristes, defensors de l’escola catalana.... Però a l’hora de
la veritat, del dia a dia, no som capaços de catalanitzar amb paraules
comprensibles les expressions anglòfones i que siguin entenedores per a tothom.
Fer-ho així contribuiria a fer que el català estès present en tots aquests
àmbits “moderns”, espais en els quals ha quedat relegat al paper d’acompanyant
del contingut, al costat de paraules que semblen ser l'essència del que
significa progrés.
Dit en un exemple més diari, ens
esforcem per intentar parlar i escriure sense castellanismes i quan se’ns
escapa alguna “castellanada” trobem qui ens corregeix. Per què no succeeix el
mateix amb les paraules anglòfones? Tal
vegada sembla que tinguem vergonya que ens tractin de poc “cultes”, quan en
realitat hauríem de defensar aquest llegat tan nostre que representa la llengua
i hauríem de ser pulcres quan escrivim o parlem en català, sense necessitat de
recórrer a paraules o expressions alienes. Si no ens preocupem de buscar
l’equivalent d'un mot en català cada vegada arribarem a utilitzar-ne més com a
resultat de no fer l’esforç de voler-ne crear. No volem esforçar-nos en ser
referent i no pas comparsa.
Així també cada cop és més
corrent veure els rètols de les botigues i els seus aparadors en la major part,
o totalitat, en anglès. Reflexiono tot preguntant-me que se n’ha fet de la
campanya “RETOLACIÓ EN CATALÀ”?, que
tant van fer i treballar moltes persones, ja fa uns anys, per donar visibilitat
al fet que tot es podia també escriure i expressar en català. Cas a part són
els hotels on a la recepció poden arribar a atendre en diversos idiomes, però
no sempre en català. De què serveix tenir una normativa vigent si aquesta no
l’apliquem en els àmbits en els quals tenim competències?. On són i què fan les
persones que haurien de defensar-ho?.
Respecte a la normativa existent, a Catalunya la Llei 1/1998 de
Política Lingüística i la Llei 22/2010 del Codi de Consum de Catalunya
estableixen que tant els rètols d’activitat (per exemple: joieria, restaurant,
mobles, viatges...) com les llistes de preus i de serveis, les senyalitzacions,
les indicacions, etc. (entrada i sortida, horaris, indicacions de
seccions,...), i tota la resta de senyalització fixa han d’estar com a mínim en
català. Dins d’aquesta obligatorietat hi són inclosos els rètols d’informació
del producte. Cal dir que l’obligatorietat no afecta el nom de l’establiment,
sinó només al text d’identificació de l’activitat quan s’utilitza sol i no està
emparat per la legislació de la propietat industrial.
Sobre aquest aspecte, el
president del grup Independent d’Andorra, Ferran Costa, va protagonitzar el
passat 14 de setembre un dels moments més rellevants del debat d’orientació
política quan, en plena interpel·lació al cap de govern andorrà, va fer una
defensa vehement del català: “Pensem que
cal aprofitar la situació de privilegi que suposa tenir Andorra com l’únic país
amb el català com a llengua oficial i, per tant, tenim un rol clau a desenvolupar més enllà de les nostres
fronteres, però primer ens hem d’aplicar la lliçó”. Així va retreure al
govern l’abús que fa dels anglicismes, sobretot en programes públics, com ara
l’Andorra Growth, l’Andorra Multisport Festival o l’Andorra Taste. “Penso que hem de ser més enginyosos i ser
capaços de trobar figures homòfones, és a dir, que sonen igualment en el nostre
idioma que en d’altres i que se’n faci entendre igualment”, va afegir.
Què està fent el Govern de la
Generalitat per defensar en aquest àmbits l’aplicació del 25 per cent en
CATALÀ?, o tal vegada és al revés? Heus ací alguns dels noms que trobem a la premsa
de manera habitual que sembla que no tenen definició al diccionari català, però
hem d’entendre:
- Pest
Reject, Teletiendaoutlet, Peleg-design, Takaratomy-arts, Glass of Talk, Kitch,
Donkey-products, Sulphur, Since, Slow Food, Thewinebs.cat, Sart-up, Primavera
Sound, Black Friday, Influencers, By invitation, Riders, By Albert Adrià, Merry
Christmas, Hub, Spin, Cool, Mobile World Congress, Street art, Barcelona wine
week, Human, Centric marketing, Slow Education Network, Motivation training, Love,
College, Restyling, Estrategia windat, Online, Closed, Open, Men, Women, Big
Band Clan, Classflow, Networking, Escape room, Tickets, Topticket, Tecnik, Next
generation, Consulting, Coaching, Certified destination, The uncover, Living,
Coffin chair, Halloween, Gamer, English time, Trendy, Lunch, It’s english time,
Follow us on, Starters, Speak, Coding Giants, Foodtrucks, Fastmoda, Back
office, Packaging, City horses, The grooves experience, Pendrive, .....
