Els Plans en el Penedès del segle XIX

Els cognoms familiar i les línies genealògiques poden ser sovint un bon dibuix de la història de casa nostra, com és el cas del cognom Plans. El primer en arribar a aquestes terres penedesenques, va ser Mossèn JAUME PLANS GENESTÓS, (*Rocafort de Bages 13-12-1814 +Olèrdola 25-10-1888). En ser nomenat rector de la parròquia d'Olèrdola el 30-11-1859. L'església era dalt del castell amb tots els problemes que això podia significar, per els feligresos, com era el fet d'haver de pujar fins el cim per assistir als oficis. Així l'any 1879 el bisbat de Barcelona va decidir construir l'actual temple, situat a la Plana Rodona d'Olèrdola i que va ser consagrat el 17-10-1884.

Havent ja pres possessió del seu càrrec, vers l'any 1864 va arribar el seu germà Antoni, la seva muller i sis fills, instal·lant-se al Molí d'en Coll, on van nàixer els dos petits: la Teresa i el Miquel.

Així doncs, tots els descendents venim d'aquest matrimoni format per: ANTONI PLANS GENESTOS (*Rocafort de Bages 1816 +Olèrdola 23-12-1886) i ANTÒNIA CASAJOANA FABRE (*Rocafort de Bages 1818 +Olèrdola 11-02-1886).

Els noms dels seus vuit fills van ser: ANTONI (*1846 +1927), JOAN (*1849 +1928), FRANCISCA (*1852 +1927), JOSEP (*1853 +1927), JAUME (*1856 +1897), JOAQUIMA (*1863 +1941), TERESA (*1865 +1903), MIQUEL (*1868 +1944). Aquests vuit PLANS es van emparentar amb famílies ben penedesenques de cognoms que relacionem per ordre alfabètic: Bertran, Coll, Coral, Fabre, Lloses, Mata, Marimon, Mestre, Milà, Nadal, Planas, Pomes, Pubill, Saumell, Soler, Vinyals.

Aquests aparellaments van donar una descendència de 45 fills. Després de set generacions el nombre de descendents consanguinis localitzats a 31-12-2015 superen els 230 que viuen o han viscut no sols en aquestes terres del Penedès, també a Espanya, França, Suïssa, Itàlia, Argentina i  EE.UU. Són les dades d'un resum realitzat per Jordi Plans Ferrer, Lluís Hill Plans i Josep Bosch Planas, cosins de quarta i cinquena generació. No obstant, aquesta labor continua oberta a tothom que hi pugui aportar qualsevol dada.

Per concloure, pensem que és una llàstima que les restes del Molí d'en Coll, molí fariner documentat des del  segle XV i habitat fins a començament del segle XX, es trobi en el lamentable estat de degradació actual, per l'abandonament, l'espoli i el vandalisme, sense que consti en la memòria del mapa del Patrimoni Cultural d'Olèrdola. És així que voldríem sol·licitar tant a la Generalitat de Catalunya com a les administracions locals, que el Molí d'en Coll fos catalogat com Patrimoni Immoble a preservar.