Al meu pare en
el Centenari del seu naixement 1917-2017
Estimat i sempre recordat papa. Avui, dia 6 de maig, s’acompleixen cent anys del teu
naixement: UN SEGLE. Per a mi canvia molt el fet d’interioritzar un segle en
els llibres d’història al de constatar-lo amb tu, el meu pare, qui m’ha
precedit. Penso que tan sols ens separa una generació però, tot i això, quantes
diferències hi trobaríem!!. Les trobaríem en la societat i en el món que et va
acollir i vas conèixer.
Quan tan sols tenies nou anys, una greu malaltia va deixar-te sense pare.
Eres el segon de tres germans, i vas haver de treballar per poder seguir estudiant.
Desprès, de jove, vingueren temps d’incerteses polítiques i la guerra, amb
les represàlies que va portar. Entre tantes altres el teu judici militar, amb
condemna i presó. Van ser anys de foscor i quasi sense esperança. Malgrat tot,
la teva energia i el teu convenciment no et van fer perdre la il·lusió en un
futur millor.
Així, quan finalment havies superat totes aquestes dificultats i, a més,
havies creat el teu negoci, vas casar-te. Desitjaves formar la teva família. I
per aquest motiu quan la teva dona, la meva mare, va quedar-se embarassada, la
situació va ser un gran esdeveniment per a tu. M’han explicat que se’t veia
molt content, il·lusionat, feliç i, malgrat que tan sols eren les primeres
setmanes, ja feies plans i comparties la teva alegria amb familiars, amics i
coneguts. Segur que havies imaginat i
pensat moltes coses, excepte que un fatal accident de circulació, ens impedís
estar junts.
Mai ens hem conegut: Tot i això, et dono les gràcies per haver-me donat la
vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada