66 ROSES PER SANT JORDI

                                                66 ROSES PER SANT JORDI

El de sant Jordi, patró de Catalunya, és per aquesta terra un dia màgic en molts aspectes, és el dia que es regala una rosa a la persona estimada i aquesta et regala un llibre.

Tradicionalment, és un dia que, al llarg dels anys, s’han celebrat molts matrimonis, prova de la correlació entre l’estimació i aquesta diada.

Un dia com avui de l’any 1953 va ser l’escollit pels meus pares per casar-se. Eren uns temps encara grisos i durs. Tan sols feia 14 i 8 anys que s’havien acabat les guerres civil i mundial. Pel que al meu pare li havien donat el “CERTIFICADO DE LIBERACIÓN DEFINITIVA”, el dia 4 de juny del 1951, encara no en feia dos anys. Tot i això, per a ell també era un dia alegre, ple de llum i que significava el futur, la llibertat i l’esperança. Malauradament, poc es podia arribar a imaginar que tan sols 85 dies més tard tindria l’accident de circulació que li va costar la vida.

Avui he acompanyat a la meva mare al cementiri, cada dia de sant Jordi des de fa 66 anys, ella va ha portar una rosa al nínxol com a senyal de record, ja que des que es van casar, mai van poder celebrar aquesta diada tots dos junts, com dos persones que s’estimen. L’he estat observant i després de col·locar la rosa ha estat una estona concentrada en els seus pensaments, com absorta, fins que s’ha girat tot dient-me: anem!.

Mentre fèiem el camí de tornada, en silenci, jo pensava que allí on són les despulles del meu pare, mai no hi han faltat flors fresques en dies assenyalats com sant Jordi, el del seu aniversari, el seu sant, el primer de novembre... Algun any, com ha estat aquest, jo l’he acompanyat, però la major part dels anys ha fet aquesta mateixa visita i el mateix ritual tota sola, un itinerari que comença amb un passeig per les paradetes de venda de roses o flors, en compra i, tot seguit, s’arriba fins al cementiri i col·loca la flor al nínxol, així ni més ni menys que durant 66 anys, de moment. No és el fet de portar-li flors, és el fet de pensar en aquesta persona que va ser el seu marit durant 85 dies i que mai no ha oblidat.