DIGNITAT DE LES PERSONES ULTRATJADES
El Papa Francesc en la seva homilia de Cap d’Any, va denunciar la violència
masclista emprant aquestes paraules: “PROU,
FERIR UNA DONA ÉS ULTRATJAR DÉU”.
Amb aquesta afirmació posa de manifest i fa visible la manca de
posicionament per part dels líders mundials en la defensa dels atacs que des de
fa anys pateixen les dones. Així en aquest cas, el Papa Francesc, com a màxima
autoritat catòlica, pren aquest posicionament decididament a favor del respecte
del qual han de ser mereixedores totes les dones, sense importar el seu color,
raça, cultura, creença o posició social.
Però penso que també es troba a faltar un posicionament, molt més decidit,
clar i valent, en la defensa i denúncia dels atacs soferts per molta població
infantil per part de les persones que haurien de ser referents i guies en la
seva orientació moral. Aquí l’ultratge és molt més greu, perquè s’atempta
contra la fragilitat, innocència i indefensió de l’ésser viu amb més necessitat
d’amor que hi ha. Malauradament, no existeix una condemna contundent, sinó que
hi ha foscor i silenci, com si la vida d’aquells infants, convertits en
persones adultes, ja no tingués dignitat i no fos mereixedora de la doble justícia
que haurien d’impartir tant les autoritats civils com les eclesiàstiques per
tal de condemnar els causants i, sobretot, els encobridors dels actes exercits.
La reforma del Codi de Dret Canònic, que ha entrat en vigor el passat 8 de
desembre de 2021, inclou per primer cop la pederàstia com a delicte contra la
dignitat de les persones. És el primer pas per establir els drets dels infants
ultratjats, però serà suficient per respondre adequadament a les exigències de
justícia dels milers de casos que hi ha per tot el món?, o els causants
seguiran gaudint de la seva impunitat absoluta?, propiciada pel silenci i
indiferència social, així com per la falta de transparència i rigor en el
tractament de les denúncies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada