L'ACABAMENT DE LES GUERRES - UNA UTOPIA

            LA QUIMERA SOBRE L’ACABAMENT DE LES GUERRES – QUINA UTOPIA

Sense necessitat de dedicar moltes hores, a cercar llibres a les biblioteques o fer lectures dels articles apareguts en mitjans de comunicació publicats els darrers cent anys, podem constatar que, tant  llavors com ara, sempre i en tot moment ha existit el desig sincer per acabar amb les guerres, que sempre comporten les matances de moltes persones que no tenen res a veure amb la realitat del lloc ni del moment que els toca viure.

Però tothom sap que la guerra és el gran negoci del poder i mentre aquesta realitat sigui així, malauradament mai hi haurà pau ni per a nosaltres ni per a la resta de les generacions futures.

Serveixi aquest preàmbul per fer-ho constatar desprès de llegir l’article L’ACABAMENT DE LES GUERRES publicat al setmanari ACCIÓ del 22 de setembre del 1928, detallant també el contingut dels dos articles del pacte Briand-Kellog, subscrit a París el 28 d’agost de l’any 1928. Per adonar-nos que 100 anys desprès segueixen les guerres i les matances per diferents llocs  del món, així podem concloure que NO HEM AVANÇAT i que els pactes són una mera formalitat escrita, sense voluntat ni ganes de ser aplicats ni tan sols pels signants .

                                         L’ACABAMENT DE LES GUERRES

POTSER si que el pacte Kellogg tindrà un dia o altre alguna eficàcia. Però creiem que les guerres no es poden acabar per mitjà de la simple operació, més o menys cerimoniosa, d'estampar un parell de dotzenes de signatures al peu d 'un pergamí.

Primer ens digueren, i ens ho vam creure i tot, que la Societat de Nacions garantiria la pau en absolut. Ara hem vist que l'afirmació no era certa, car ha calgut el Pacte Kellogg. Una de dues, doncs, o la Societat de Nacions no serveix, per res en relació al manteniment de la pau o el Pacte Kellogg és sobrer.

De veritat creiem que ni la Societat de Nacions ni el Pacte KelIogg ni totes dues coses juntes no són la més petita garantia de la pau. Si les armes romanen quietes durant una bona temporada, serà perquè quedaren oscades en la darrera guerra i perquè els braços que les haurien de fer servir guarden encara la lassitud de la terrible brega. Per tal de fer impossible la guerra cal fer alguna cosa més pràctica que societats i pactes. Cal, primer que tot, el desarmament -i no ens fa res de coincidir amb Rússia, suposant que el parer de Rússia sigui de bona fe.- Mentre els pressupostos de guerra dels Estats ascendeixin a les xifres extraordinàries d’ara, la guerra sotjarà al moment oportú per a esclatar, a desgrat dels pactes i els convenis.

Altrament, caldria que els propis Estats prenguessin a llur compte la tasca d'infondre al poble l’abominació de la guerra. Aquesta tasca hauria de consistir en no deixar arriar a les masses -i en aquesta feina sí que la censura seria lloable - cap mena de literatura d'esperit bèl·lic. Els textos dels llibres d’història que formen part del material escolar haurien d'ésser revisats i modificats de manera que l'estudiant jovençà no aprengués, com ara, que la història només és la recensió detallada de totes les guerres que han somogut un país. Les grans parades militars, amb trets, soroll de tambors i de cornetes, lluïssors de sabres i de fusells, flamejar de banderes i d'uniformes, haurien d'ésser suprimides. Els films, tan profusos, sobre la guerra caldria que fossin defesos sempre que no tinguessin una finalitat anti-bèl·lica.

Mentre els Estats només diguin, per mitja de pactes i de discursos de Ilurs ministres, que volen proscriure les guerres, serà qüestió de no creure'ls. Cal que ells mateixos emprenguin  una propaganda sincera contra la guerra i que ells mateixos es posin en la impossibilitat de batre’s.

El Pacte Briand-Kellogg va ser signat el 27 d'agost de 1928 a París. Els 15 països signants renunciaven a la guerra com a instrument de política nacional en les seves relacions mútues. 

El text principal és molt breu i només conté dos articles:

   -  Article I:  Les parts contractants declaren solemnement en nom dels seus respectius pobles que condemnen el recurs a la guerra per a la solució de controvèrsies internacionals i renuncien a ella com a instrument de política nacional en les seves relacions entre si.

   -  Article II:  Les altes parts contractants acorden que la solució o solució de totes les controvèrsies o conflictes, de qualsevol naturalesa o origen, que poguessin sorgir entre elles, no es procurarà mai sinó per mitjans pacífics.