COGNOM
HILL A LA VEGUERIA PENEDÈS
El dissabte 29 de juny al Centre
Cultural “Calaix de sastre” de Sant Joan Despí va tenir lloc la presentació del
llibre -Hilh Viatge des de La
Gascunya-França a l’Alt Penedès i Garraf-. Editat i escrit per Albert Hill
Giménez. En ell explica com en Tederic Merger, de La Gascunya, el va contactar
per informar-lo que el cognom HILL es d’origen gascó ja que ve de la paraula occitana
HILH que vol dir FILL. Segons les seves recerques, el cognom HILH no és gaire
comú, tot i que en 2 pobles prop de Pau a finals del segle XIX encara hi havia
persones que se’n deien.
Havia conegut Albert Hill l’octubre
del 2014 quan, a més d’editar i escriure un llibre sobre els primers anys de la
Salle Bonanova de Barcelona, va organitzar una exposició amb documentació,
fotografies i objectes històrics de la Salle al primer pis de la Biblioteca de
Sant Gervasi. Anteriorment ja havíem tingut contactes per @ des de maig del
2013 ja que tots dos cercàvem, per camins diferents, possibles orígens del
nostre cognom. Tant és així que el juny del 2013 vaig enviar-li l’article de l’historiador
Ignasi Ma. Muntaner titulat D’on venen els
HILL i publicat l’any 2008 al setmanari “L’Eco de Sitges”, allí dóna una primera
referència del possible origen GASCÓ del cognom HILL, descartant amb tota
certesa els orígens britànics.
Amb en Muntaner ens havíem
conegut al poble de Santa Fe del Penedès en una reunió de la secció de
Toponímia de l’Institut d’Estudis Penedesencs. Allà vaig parlar-li de la meva curiositat
referent als orígens del cognom HILL i ell, a més d’il·lustrar-me sobre
l’origen occità del cognom, em va fer arribar l’article indicat. També em va fer
menció del llibre de Carles Millàs Castellví, titulat Els altres catalans dels segles XVI i XVII on fa un estudi de les
immigracions dels occitans, concretament gascons, que van començar l’any 1490 i
van arribat fins a l’any 1660. Pel que sembla una part d’aquesta immigració
també es va estendre per les terres del Penedès. Aquest fet també ha estat
estudiat per Antoni Massanell Esclassans, i està molt ben explicat en el llibre n. 36 del Institut d’Estudis
Penedesencs, editat l’any 1987 i titulat De
la Vilafranca de 1634. Concretament,
a la pàgina 49 detalla que hi havien 124 caps de casa d’origen francès, com a
mínim, d’un total de 572 cases, venien a representar un 21’67 per cent. A més especifica:
que el percentatge de famílies franceses
o descendents de francesos era un xic més elevat, això ni dubtar-ho.
Perquè considerem tan important
l’estudi d’aquesta immigració francesa a les nostres terres, tot i que no trobem
una sola paraula escrita en aquesta grafia gascona que digui HILF? Tan sols són suposicions sobre
una derivació d’aquesta paraula: que la seva pronunciació és HILL en català tal
qual, sense la H aspirada com es fa en angles, i que hagi derivat en el HILL
actual. El motiu que s’apunta és que en els registres a vegades posava el nom
de pila i a continuació “fill de”, on s’especificava, o el lloc l’origen, o el
cognom del seu pare. No obstant, en l’arxiu de capítols matrimonials de l’any
1634 del llibre d’en Massanell, ja esmentat, tampoc no hi ha cap entrada
específica que digui el nom de procedència i “HILH de..” (que voldria dir fill de..). En canvi, en tots els que
he vist sí que hi ha la paraula en català fill
de.. En el llibre n. 60 del Institut d’Estudis Penedesencs de l’any 1991
titulat De la Vilafranca del 1803, del mateix Antoni Massanell
Esclassans, en les pàgines 20 a la 33 hi ha la relació de cognoms dels
habitants de les cases de Vilafranca, allí hi trobem 3 Esclasans, 1 Esclassans
i cap Hill.
No és fins a les revisions dels
padrons d’habitants de Vilafranca, a partir de 1880 que ja apareixen els
primers HILL. Això no vol dir que en pobles de la comarca no n’hi haguessin.
FETS CONTRASTATS
Arxiu del Bisbat de Barcelona (2-12-2013), relació de matrimonis tan
sols una mostra:
14-09-1749 JOAN ILL mariner i
habitant de Sitges, fill de Baldiri ILL pagès i de Maria Gómez....
19-03-1754 JOSEP HILL fill de
pares incògnits habitant de Sitges ....
1-02-1756 MARGARIDA ILL de Sitges
filla de Baldiri ILL i de Maria Gómez....
29-04-1761 MARIA ILL filla de
Francisco ILL pagès i de Casimira Virella de Vilafranca....
24-04-1764 FRANCISCO ILL fill de
Josep ILL d’Avinyó....
Arxiu de matrimonis de Santa Maria de Vilafranca del Penedès, mostra:
30-04-1786 MADRONA ILL filla de
Francisco ILL i Madrona de Sant Miquel D’Olèrdola....
1-12-1798 MIQUEL ILL fill de Joan
ILL i Maria Torres pagès de Sant Miquel d’Olèrdola....
9-01-1798 RAMON ILL fill de Joan
HILL i Paula Ferrer de Santa Margarida i Els Monjos pagès....
28-04-1811 JOAN HILL fill de
Josep HILL i Caterina Bertran de Sant Miquel d’Olèrdola pagès....
Llibre d’òbits de Santa Maria de Vilafranca del Penedès, mostra:
29-09-1719 Es dona sepultura al
cadàver de Josep Hill pagès de Sant Miquel d’Olèrdola....
17-10-1779 Es dona sepultura a
Francisco Hill pagès de l’hort del NIN, (terme d’Olèrdola)...
18-05-1839 Es dona sepultura a Guillermo
Hill soldat del regiment de granaders de 26 anys, solter, nascut el 19-04-1813
a Kent (Anglaterra). Va ser batejat als 21 anys sent els seus padrins Joan de
Santoval, governador militar de Vilafranca i Maria dels Dolors. Va ser sepultat
al cementiri per “amore dei” i va assistir a l’enterrament tota la comunitat de
preveres de manera gratuïta. Aquesta és
la primera i fins ara l’única persona anglesa que he trobat amb cognom HILL i va
morir sense descendència.
Llibre de baptismes de Santa Maria 1896-1907:
26-06-1872 Nieves YLL DURICH.
24-06-1873 Maria HILL DURICH.
15-03-1875 Josefa YLL DURICH
difunta el 29-06-1877.
09-10-1878 Josefa HILL DURICH, se
li posa el mateix nom de la seva germana difunta.
Els quatre són germans, fills de
CRISTOBAL HILL BOADA i JOSEFA DURICH GILI podem constatar com els seus cognoms
són inscrits en una o altre grafia sense cap criteri aparent.
Arxiu comarcal de l’Alt Penedès - FONS NOTARIALS
En els índex consultats dels TESTAMENTS:
- 11 notaris del segle XVI. - 29
notaris del segle XVII. - 8 notaris del segle XVIII.
Tot i que en alguns s’especifica
que l’integrant és francès i, en molts casos, a més de l’ofici també es detalla
la població de procedència. No s’ha trobat cap cognom que fos HILF, ni HILL, ni
ILL, ni YLL.
En els índex consultats dels CAPÍTOLS MATRIMONIALS:
- 1 notari del segle XV. - 15
notaris del segle XVI. - 33 notaris del segle XVII. - 7 notaris del segle XVIII.
En els segle XV i XVI no s’ha
trobat cap grafia HILH, HILL, ILL, YLL.
En el segle XVII el notari
Gabriel Freixas:
-
Protocols 1692-1705: JAUME HIL – MARIA CLARÀ. Amb
una sola “ELE”.
En el segle XVIII notari Francesc
Llorens:
-
Protocols 1755-1762: JOAN HIL – PAULA FERRER.
Amb una sola “ELE”.
-
Protocols 1762-1787: JOAN FERRER – TERESA HIL. Amb
una sola “ELE”.
Notari Jaume Mullol Ferrer:
-
Protocol any 1764: JOSEP ILL – EULALIA FONTANALS
-
Protocol any 1780: PAU SURIOL MORA – MADRONA
ROCA HILL
-
Protocol any 1808: JUAN GUASCH MORATÓ – TERESA
CARBONELL HILL
-
Protocol any 1808: FELIX CARBONELL HILL – MARIA
GUASCH MORATÓ
Notari Josep Antón Soler:
-
Protocols 1762-1771: JOSEP ILL – MARIANNA MAS
Notari Pere Soler:
-
Protocols 1716-1752: JOSEP ILL – MAGDALENA SOLER
Notari Francisco Vallés Roca:
-
Protocol 24-01-1789: RAMON ILL ROVIRA – TERESA
RAVENTOS ARRUFAT
A la vista de tot plegat és
sorprenent que a la població de Vilafranca no apareguin els primers HILL fins
ben entrat el segle XIX, a més en la revisió dels arxius notarials no s’ha
trobat cap grafia corresponent a la paraula en gascó o occità HILF. Els primers
ILL, sense H, els he trobat al bisbat de Barcelona i són d’habitants de Sitges.
Tal vegada es van establir en poblacions de les rodalies de Vilafranca i, poc a
poc, van anar venint a viure a la vila. En la recerca dels orígens HILL, la
grafia HIL tan sols l’he trobat a VILOBI, concretament a la parròquia de
Vallformosa. També es pot constatar la poca escrupolositat en el moment de fer
les inscripcions dels cognoms, així apareixen germans inscrits com HILL, YLL o
ILL sense cap lògica.
Tot plegat és per constatar la
dificultat que, al menys fins ara, existeix per dir de forma certa la
procedència de la grafia del cognom HILL. Altre cosa són els possibles orígens
GASCONS.
El fet de que s’hagin anat
unificant els cognoms pot haver estat determinant aquest decret que està en el
registre de naixements de la Basílica de Santa Maria que diu:
“Decreto Vicariato General 31.03.1953: LOS TILDADOS ILL, no se lean,
leanse en su lugar HILL. Firmado: Tomás Pujadas Pío (párroco)”
Hola Lluis. Respecte a Guillermo Hill, soldat del regiment de granaders, m'ha xocat molt perque el personatge que comentes, coincideix completament amb una "llegenda familiar" de la meva dona i el meu fill.
ResponEliminaA la seva familia parlen que provenen (entre altres) d'un soldat anglès, que va venir a ajudar als catalans a una guerra (no saben quina) i es va establir a Vilafranca del Penedés abans del 1860 (época en que va nèixer aproximadament Isidro Hill Boada, possiblement germà de Cristobal Hill Boada -que també surt al teu article-, i potser aquestos dos germans eren els nets de l'anglès Guillermo Hill per part de pare).
Però dius que no va tenir descendència!... i ara estic en un atzucac! jajaja
Estàs segur que no va tenir descendència? per casualitat no et recordaràs la font que indica que realment va morir sense cap fill?
P.D. Gràcies per aquest article, és genial! :)
Hola "Sòcrates", gràcies pel teu comentari. Tens raó amb el dius ja que eren 6 germans: JUAN, PEDRO, FELIX, CRISTOBAL, ISIDRO i MANUELA Hill Boada. La procedència dels seus pares i avis, eren de Sant Miquel d'Olèrdola, cap d'ells era anglès. La font, tal com especifico a l'entrada i que també pots consultar-la tu mateix, és el llibre d'òbits de Santa Maria de Vilafranca del Penedès, concretament del dia 18 de maig de 1839.
ResponEliminaEspero sigui del teu interès. Salutacions.