BEISBOL

Record de la 1ª Sèrie Mundial

                                                             BEISBOL

El beisbol és un esport tan desconegut com poc practicat al nostre país, la qual cosa contrasta amb el que succeeix als Estats Units d’Amèrica, allí és el l’esport nacional.

A Catalunya es va començar a jugar el 1923 (casualment el mateix any que els YANKEES equip de beisbol de la ciutat de Nova York, va guanya la primera de les seves SÈRIES MUNDIALS amb el seu jugador estrella BABE RUTH), quan el periodista Agustí Peris de Vargas el va introduir i es van fundar diferents equips. Encara que mai ha estat un esport de masses, tota vegada que no ha estat patrocinat per ser més popular, com tampoc ha gaudit d’un seguiment important per part dels mitjans de comunicació. Tot plegat ha ajudat a fer que sigui un perfecte desconegut i motiva que no hi hagi jugadors de referència que surtin a les notícies, ni infraestructures adients per poder-lo practicar.

Amb tot, el Barça va tenir una secció de beisbol que es va crear l’any 1941, fins que per motius econòmics l’any 2011 la junta directiva va decidir dissoldre-la. Curiosament, aquella temporada havia guanyat la lliga espanyola per quarta vegada en la seva història. Les anteriors les trobem remuntant-nos als anys 1945, 1947 i 1956.

Placa commemorativa dels Jocs

Explico això perquè el meu fill gran, Víctor, havia jugat a beisbol en el Barça, s’havia iniciat a l’escola de beisbol en un camp que hi havia a les instal·lacions del mateix Camp Nou, era l’any 1994 i va seguir jugant fins l’any 2000 quan, sobretot a causa dels horaris dels entrenaments, llavors ja al camp de beisbol situat a Montjuic: Estadi Carles Pérez de Rozas, ho va deixar. Era molt complicat compaginar horaris d’entrenaments amb horaris universitaris.

Van ser uns anys que recordo amb molt de tendresa ja que, a més de ser un esport desconegut, no en sabia res i tot era nou, començant pels uniformes, l’equipació que utilitzaven, l’espai físic on es jugava, el material que feien servir, el llenguatge propi que s'utilitza: pitcher, catcher, strike, homerun, ... i, per sobre de tot, la quantitat enorme de regles i normes que hi havia. De fet, entre els pares que dos dies per setmana ens trobàvem a l’Estadi esperant que es desenvolupes l’entrenament dels fills, hi havia llargs debats sobre aquestes normes, les jugades i les seves interpretacions, que per cert, no sempre tenien quòrum ni consens. Els dies que havíem de jugar fora de casa ens desplaçàvem amb un autocar que el Barça posava a la nostra disposició ja que a la major part dels desplaçaments hi havia lloc pels familiars, la qual cosa feia que entre tots es fomentés l’esperit de pinya, molta confraternització i bon ambient entre els jugadors.

Quan el meu fill ho va haver de deixar per les causes esmentades, ho vam acceptar ja que esport i carrera universitària no sempre es pot compaginar. Però quan vaig llegir que la secció per causes econòmiques va desaparèixer, em vaig disgustar tot recordant aquells bons moments passats.

Vista actual de l'antic Camp de Beisbol

En els Jocs Olímpics de l’any 1992, celebrats a Barcelona, aquest esport es va convertir en olímpic per primera vegada, fins aquests Jocs tan sols havia participat com esport de demostració. Es van disputar al Camp Municipal de Beisbol de L’Hospitalet, el millor camp del moment que, per causa de ser un esport minoritari, l’any 1999 es va reconvertir en el camp de futbol on juga actualment el Centre d’Esports l’Hospitalet. Si l’anem a veure, a primer cop d’ull podem observar aquesta transformació, de camp de beisbol a camp de futbol, veurem que és l’únic camp de futbol on la llotja està situada en un corner, en comptes d’ocupar el centre del camp.