ENTITATS FINANCERES CENTENÀRIES

QUAN el 2 de gener de 1973 vaig començar a treballar al BANC DE CRÈDIT BALEAR o, utilitzant l'expressió que vaig aprendre d'un mallorquí, "a fer feina a Es Crèdit", no tenia ni idea del fet que es tractava d'una ENTITAT CENTENÀRIA.

La seva constitució va ser a la ciutat de Palma, capital de les illes Balears, el 9 de febrer de 1872 amb el nom inicial de “El Crédito Balear” i no va ser fins a la Junta General extraordinària del 15 de juny de 1967 que es va modificar l’article primer dels estatuts que afectava la denominació social, a l’efecte d’incorporar-hi la paraula “BANCO”.

El capital social era de 2.000.000 d’ESCUDOS, que era la moneda d’aquells temps, la seva equivalència del ESCUDO era MIG DURITO D’OR o DEU REALS DE PLATA o DUES PESSETES I MITJA. No va ser fins al dia 1 de juliol de 1877 que la comptabilitat va passar a ser en pessetes.

En l’escriptura fundacional, que conté 49 articles i tres disposicions transitòries, en el primer paràgraf dels estatuts s’especifica que l’objectiu és: “crear tota classe d’empreses d’obres que es constitueixin en la província, tant públiques com privades...”

Al llarg dels CENT ANYS el Banc ha passat per diferents etapes que les ha anat superant fins a arribar al mes de maig de 1974 que, coincidint en la inauguració de l’edifici de la seva nova seu central a la plaça d’Espanya, la Direcció del Banc va organitzar una gran celebració per commemorar el seu primer segle d’història i va fer un DINAR DE COMPANYONIA DE TOTS ELS EMPLEATS que es va celebrar a Palma de Mallorca el dia 13 de maig de 1974. 

Va haver-hi discursos, bones paraules i millors desitjos al BANC i a tota la plantilla allà concentrada. Però, malauradament, no crec que ningú dels que eren allí presents podria pensar que 34 anys després d’aquell ambient d’eufòria quan el BANC semblava que podria arribar a perpetuar-se durant un altre segle, en esclatar la crisi financera de l’any 2008 el BANC DE CRÈDIT BALEAR, que ja estava controlat pel Banc Popular Espanyol, el 25 de setembre de 2008 va ser absorbit i va deixar inicialment la seva marca comercial només a l’arxipèlag balear.

No obstant això, el Banc Popular Espanyol, l’entitat absorbent, que havia estat fundat l’any 1926, va acabar desapareixent a les mans del Banc de Santander el 7 de juny de 2017. I aquí es va posar el punt final definitiu a l’històric i centenari BANC DE CRÈDIT BALEAR.

QUAN el març de l’any 1981 vaig començar a treballar a la CAIXA D’ESTALVIS I PENSIONS DE CATALUNYA I BALEARS, aquesta entitat ja havia celebrat el 75e. Aniversari. Els seus inicis van ser bastant incerts, el seu projecte va néixer l’any 1902, just acabada una vaga general, amb la idea de crear una CAIXA DE PENSIONS popular. Però la manca de suport econòmic va anar dilatant la iniciativa fins que va arribar la reunió del 26 de gener de 1904 que va permetre obtenir un important donatiu d’Alfons XIII -25.000 pessetes- a més del suport reial. També aquell dia van tenir l’oferiment per part de Foment del Treball d’uns locals gratuïts a la barcelonina plaça Santa Anna. Tot i que la falta de més aportacions voluntàries, com també una resposta elusiva per part dels industrials, feia pensar que el projecte d’una CAIXA DE PENSIONS “hagués mort abans d’haver nascut”.

No va ser fins al 5 d’abril d’aquell any, quan es va anunciar la visita del rei Alfonso XIII que va esperonar als organitzadors a prendre la decisió d’aprovar els estatuts i nomenar el seu Consell Directiu. Quedava així inaugurada la CAIXA DE PENSIONS, però no oberta al públic. Faltava adequar les instal·lacions de les oficines cedides per Foment, contractar personal i començar els llibres de comptabilitat, com tampoc encara no havia reunit el capital de garantia previst.

Els seus promotors seguien treballant per fer viable el projecte de la CAIXA DE PENSIONS, així, amb Francesc Moragas al capdavant, van aprovar uns nous estatuts l’1 d’abril de 1905 que la van convertir en CAIXA DE PENSIONS PER LA VELLESA I D’ESTALVIS i finalment la van obrir al públic el 5 de juliol de 1905.

Un fet molt important per al seu creixement va ser el conveni signat entre la CAIXA i el Instituto Nacional de Previsión (I.N.P.) el 18 de gener de 1910 a Madrid, de manera que la CAIXA DE PENSIONS quedava declarada col·laboradora de l’I.N.P. i s’especificava que les províncies catalanes i les Balears eren el territori d’actuació exclusiva de la CAIXA DE PENSIONS.

Després d’aquests inicis el fet més destacat ha estat la rapidesa en el seu creixement de manera que el volum de dipòsits augmentava a un ritme sense precedents que la situaven ja l’any 1920 com la primera entitat d’estalvi espanyola.

I així fins a arribar al 30 de novembre de 1989 quan les assemblees de la CAIXA DE PENSIONS i la CAIXA DE BARCELONA, van aprovar la seva fusió, tot i que en cercles econòmics es parlava més d’una absorció. Un cop obtingudes totes les autoritzacions per part de la Generalitat de Catalunya i del Ministeri d’Economia i Hisenda, el 27 de juliol de 1990 es va signar l’escriptura de constitució amb el nom de la nova entitat: CAIXA D’ESTALVIS I PENSIONS DE BARCELONA.

Tot i això, el mes d’abril de 2004 va celebrar-se el CENTENARI DE “la Caixa” amb actes institucionals, anuncis i cartes d’agraïment als seus empleats.

Semblava que aquesta fora una entitat financera catalana que restaria amb aquesta denominació i en les terres que l’havien  vist néixer i créixer durant encara molts anys. Però arribat l’1 de juliol de 2011 va convertir-se en Societat Anònima canviant el seu nom a CAIXABANK. El 7 d’octubre de 2017 va anunciar el trasllat de la seva seu legal i domicili fiscal a València.

Vet aquí un petit resum de les dues ENTITATS FINANCERES CENTENÀRIES en què he treballat. Malauradament, 50 i 20 anys desprès d’arribar a ser CENTENÀRIES, cap de les dues resta amb la seva denominació, ni amb el domicili social i fiscal inicial.