Presentació del llibre "CIRCUIT DE VILAFRANCA" a Santa Margarida i els Monjos. El 7-10-2022

 Aquest lloc històric, que avui ens ha obert les seves portes és on té els Monjos els seus orígens, en aquest molí fariner construït a finals del segle X a la riba del riu Foix, d’on pren el nom. Ben comunicat, a l’estar situat a la mateixa Via Augusta, aquella via construïda pels romans que comunicava Roma amb Cadis, que va ser la precursora de la carretera nacional 340 i on prop d’ella haurà de passar el “corredor del Mediterrani”. Així el fet d’estar a la Via Augusta va significar que aquest barri prengués el relleu en importància demogràfica al nucli inicial de Santa Margarida, no tan ben situat. 

A principis dels anys 20 del segle passat Santa Margarida i els Monjos tenia una població de 1.690 habitants, que vivien del camp i de la incipient fàbrica de ciment instal·lada. No va ser fins a finals d’aquesta dècada que als seus carrers s’hi va instal·lar electricitat, i es van instaurar els serveis de correus i telègraf. Això no va obstaculitzar que vinguessin els millors pilots d’Europa conduint els cotxes més ràpids del moment, aconseguint velocitats impensables en aquells anys. A la cursa de l’any 1923, concretament a la setena volta els dos cotxes TALBOT participants, al seu pas pels Monjos van arribar a la velocitat de 150 quilòmetres per hora. Així figura a la premsa d’aquell dia: “Divo y Resta a 25 metros: ahora empieza la batalla; Divo ataca en la recta de Los Monjos: marchan durante dos kilómetros los dos a 150 por hora”. Això amb els cotxes de fa cent anys, sense cap mesura de seguretat i per carreteres sense asfaltar.

He esmentat CIRCUIT DE VILAFRANCA, però evidentment la raó d’un CIRCUIT és fer possible que hi hagi curses i aquestes van ser organitzades per una PENYA d’amics, amants dels cotxes, la velocitat, les innovacions i que van saber canalitzar aquesta demanda social organitzant, sense cap suport oficial, unes curses que van ser enveja i referent de tot Europa. Aquesta PENYA, estava formada per empresaris, enginyers, fabricants de cotxes, periodistes, etc., tots ells amb gran visió de futur. Es reunien a la cafeteria, avui ja desapareguda, de la plaça Catalunya que es deia RHIN, i d’aquí els hi va venir el seu nom. Van constituir-se en societat l’any 1916, en plena Primera Guerra Mundial, primer fent carreres entre ells i la cosa va anar a més, fins a arribar l’any 1921 de la mà de Joaquim Molins Figueras en organitzar premis internacionals. Per aconseguir-ho van adaptar la reglamentació francesa a la prova, fet que va significar que aquestes curses quedessin incloses al “CALENDARI OFICIAL DEL BUREAU INTERNACIONAL”. D’entre els socis hi havia Enric Ràfols Martí, d’arrels penedesenques, va ser ell qui l’any 1908 ja havia organitzat la COPA CATALUNYA, la primera competició automobilística de l’estat espanyol, de la qual se’n van celebrar tres edicions. Buscar un enclavament per situar-hi el circuit, els va portar al Penedès, escollint el triangle de carreteres que uneix Vilafranca-Monjos-La Munia, de 14’79 quilòmetres. Aquí és on es va córrer la primera carrera internacional de cotxes de l’estat espanyol, que va ser la segona d’Europa després de la de París d’aquell mateix 1921. En aquestes curses es van incorporar noves normatives, algunes vigents avui en dia, com el fet que cada marca de cotxes s’identifiqui amb un color específic, o bé que la sortida de tots els vehicles es fes de manera conjunta, com es va produir per primer cop en la cursa de 1923.

Aquestes curses van ser molt populars, tant era així que la tercera cursa celebrada el 21 d’octubre de l’any 1923, en coincidir la seva data amb la del partit entre el C.F. Barcelona i l’Europa, la Federació de futbol el va ajornar perquè el públic puguis venir a presenciar la carrera del CIRCUIT DE VILAFRANCA. Unes dades del que van representar aquelles carreres pel Penedès: Durant els tres anys que es van celebrar van venir, per un sol dia i al llarg dels tres anys, més de 50.000 persones, a més de 2.000 cotxes, pensem que són xifres de fa cent anys. Aquestes curses comportaven un grau d’incertesa important, ja que es feien per primer cop i ningú podria saber si tindrien èxit o no; tot i això amb molta il·lusió i treball les van portar endavant. Es van projectar unes tribunes desmuntables que tenien una llargada de 135 metres on hi cabien més de 6.000 persones, Vilafranca tenia 7.958 habitants. Tenien un apartat per acollir els corresponsals de premsa arribats a més de Catalunya, Espanya, França, Itàlia, Anglaterra, Àustria, Bèlgica, Alemanya i fins i tot dels EE.UU. On s’havia instal·lat telèfon i telègraf per poder enviar les cròniques quasi en temps real. A la cursa de l’any 1923, es va instal·lar per primer cop, a l’estat espanyol, altaveus perquè el públic pogués estar en tot moment informat de com evolucionava la carrera.   

EL CIRCUIT DE VILAFRANCA que tenim al Penedès podem considerar-lo “EL BRESSOL DE LA FÓRMULA 1 A ESPANYA”.

És un circuit semi permanent o temporal, situat entre carreteres públiques, sent per les seves característiques el primer on es van celebrar TRES PREMIS INTERNACIONALS i que ha arribat a CENTENARI. Aquest va ser un projecte estratègic que va situar el Penedès en el centre mundial de l’automobilisme, que va atreure persones de tot el món, però que, malauradament, ha quedat oblidat.

D’entre els circuits més importants d’Europa inaugurats als anys vint tenim:

-              Circuit de VILAFRANCA DEL PENEDÈS, a Catalunya, de l’any 1921.

-              Circuit de MONZA, a Itàlia, de l’any 1922.                                            

-              Circuit de LE MANS, a França, de l’any 1923.

-              Circuit de LASARTE, al País Basc, de l’any 1924.

-              Circuit de SPA-FRACORCHAMPS, a Bèlgica, de l’any 1925.

-              Circuit de NÜRBURGRING, a Alemanya, de l’any 1927.

-              Circuit de MONTECARLO, a Mònaco, de l’any 1929.

De tots ells els únics que no tenen activitat són els de l’estat espanyol, casualitat o desídia?  Penso que aquest traçat s’hauria de preservar pel que va significar dins la història de les competicions automobilístiques internacionals a Europa, i per coneixement de les generacions futures. Actualment, el traçat del CIRCUIT no consta inclòs dins l’inventari del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura. Per aquesta raó el 16 de febrer de 2022 vaig sol·licitar a la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya que fos declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. En la seva resposta, de 13 pàgines, del 18 de març de 2022 manifesta que: “tot i els valors històrics del CIRCUIT DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS, aquests no s’ajusten a les característiques de les categories de BCIN que estableix la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català. No obstant això, i tenint en compte els valors relacionats amb la memòria històrica d’aquest esdeveniment, es suggereix estudiar la possibilitat d’impulsar la seva difusió incrementant els panells informatius en diferents punts del CIRCUIT, o a través d’actes rememoratius d’aquest esdeveniment esportiu amb implicació social o municipal”.

D’acord amb aquesta resposta i, en veure que estaven implicats 5 ajuntaments diferents i que abastaven dues províncies, el 16 de maig de 2022 vaig fer una instància al Departament de Cultura del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, en que informava del suggeriment fet per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, sol·licitant que organitzessin una trobada amb els Ajuntaments implicats per posar en valor el traçat del CIRCUIT per tal que es preservi, es faci difusió, a més de poder impulsar actes rememoratius d’aquest esdeveniment.

En la resposta del passat 29 de juny exposen: “Creiem fermament que qualsevol iniciativa d’aquest tipus s’ha d’impulsar i liderar des de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès després de valorar-la tècnicament i econòmica. El Consell Comarcal no té competències ni capacitat econòmica per posar en valor el traçat, preservar-lo, senyalitzar-lo o organitzar un acte esportiu amb cotxes d’època. En qualsevol cas, si l’Ajuntament de Vilafranca decideix impulsar alguna d’aquestes iniciatives, des del Consell Comarcal procurarem donar-hi suport en la mesura de les nostres possibilitats”.

Així que el dia 30 de juny vaig enviar una instància a l’ajuntament de Vilafranca en que els hi exposava aquesta ferma creença, manifestada pel Consell Comarcal i demanant lideratge per aquest projecte de posar en valor el traçat, preservar-lo i poder organitzar actes rememoratius d’aquest esdeveniment. En la reunió posterior mantinguda amb el Tinent d’Alcalde va valorar la proposta i, contactaran amb els altres ajuntaments per reunir-se, coordinar i donar resposta als suggeriments fets per la Directora general del Patrimoni Cultural de la Generalitat.

El llibre de Santa Margarida i els Monjos, a la pàgina 17 quan parla de Patrimoni i Identitat, hi ha una cita d’Hanna Arendt: “la nostra memòria i el nostre record necessiten cosses tangibles perquè no morin”. A veure si fem possible que no es mori el record del CIRCUIT DE VILAFRANCA.