1948 - CARRERA DEL “CICLISMO DEPORTIVO VILAFRANCA”

 L’afició per les curses de bicicletes a Vilafranca ve de molt antic, fins al punt que s’hi va construir  “EL VELÒDROM” inaugurat l’any 1935, fet que constata aquesta afició pel ciclisme. 

Aquestes instal·lacions van ser reconegudes i utilitzades en diferents esdeveniments; així durant la segona etapa de la Volta Catalunya de l’any 1942 que acabava al VELÒDROM, va coincidir amb una tempesta molt forta, fet que va motivar que tots els corredors entressin junts a la meta i que no s’assignés cap guanyador. També va ser en aquest indret on va entrenar Guillermo Timoner Obrador (1926-2023), sis cops campió del món en pista rere moto -una modalitat ara ja desapareguda- i vint-i-cinc vegades campió d’Espanya de mig fons. El velòdrom, però va acabar desapareixent l’any 1965 per edificar-hi un bloc de pisos.  

Com a constància d’aquesta afició apleguem les notes de premsa de l’any 1948 quan el CICLISMO CLUB VILAFRANCA va organitzar XI CAMPEONATO SOCIAL FONDO POR CARRETERA gran premi CICLOS JOUNOU. Faig esment, en particular, d’aquesta cursa concreta per la fotografia que reproduïm on es veu l’instant de l’arribada del guanyador, juntament amb la moto conduïda pel meu pare. La línia de meta era situada a la Rambla Sant Francesc de Vilafranca, davant de la botiga del patrocinador, CICLOS JOUNOU, tot i que l’establiment no es veu a la fotografia.  

Anunci publicat al setmanari PANADÉS del 5-06-1948:

Ciclos Jounou, la importante casa ciclista de nuestra villa, es nuevamente patrocinadora del Campeonato social fondo carretera anunciado para el martes, día 29, (San Pedro) con el circuito Vilafranca, Monjos, San Marsal, Almúnia, Monjos, Vilafranca, Las Cabañas, Guardiola, Fontrubí, San Martin Sarroca, Vilafranca. Total, unos 55km.

Nota publicada al setmanari PANADÉS del 12-06-1948:

Reina gran espectación entre los ciclistas para el Campeonato social fondo carretera patrocinado por la casa Ciclos Jounou se organiza para la festividad de San Pedro, con el recorrido ya anunciado y premios iguales al pasado año, destacando la Copa Ciclos Jounou al campeón.

Nota inserta al setmanari PANADÉS del 3-07-1948:

El martes, con 28 participantes, Ciclismo Deportivo Vilafranca, celebró el XI Campeonato carretera, patrocinado por Ciclos Jounou, destacando la pareja de los dos primeros clasificados que, se fugaron a los 10 km. de la salida sin ser alcanzados.                                

 La clasificación fué:

1. Planas (Las Cabañas) 58 km 1 h. 47 m. 30 s.

2. Juan Marin (Villanueva) id.

3. Viyuela (Sitges) 1 h. 50 m. 30 s.

4. Gener (Vendrell) id.

5. Fernández (Gelida) id.

6. Vendrell (San Pablo O.) id.

7. Vidal (Viloví) id.

8. Olivé (S. Quintín M.) 1 h. 53 m. 30 s.

9. Arribas (Monjos) id.

10. Gabriel (Tarragona) id.

11. J. Ribas (Tarragona) 1 h. 55 m.

12. Àlcarraz (Villanueva) 1 h. 55 m. 30 s.

13. J. Sans (Vilafranca) 1 h. 56 m.

14. Luis (Sitges) 2 h.

15. Reinaldo (San Pablo O.) 2 h. 1 m.

16. Gual (Vendrell) 2 h. 4 m. 30 s. 

Hasta 24 clasificados.

 

PENYA MOTORISTA de VILAFRANCA DEL PENEDÈS

EXCURSIÓ A MONTSERRAT DE LA PENYA MOTORISTA dia 4 de JULIOL de 1948. 

La primera notícia que he trobat que fa referència a la creació d’una PENYA MOTORISTA a Vilafranca és aquest article aparegut a la pàgina 2 del  setmanari LES QUATRE BARRES del dia 2 de febrer de 1922 on es llegeix:

                       Penya motorista   –   INAUGURACIÓ                                                           

“Per inaugurar la Penya Motorista H-P, que alguns amants del Sport han fundat en nostra vila a l’escalf de la cursa “Penya Rhin” i de la campanya iniciada per nostre amic el diputat provincial D. Enric Ràfols, a la tarda del dia 22 últim arribaren a Vilafranca el diputat provincial don Josep Massó i Llorens, l’expert motorista D. Josep Casamitjana i D. J. Vidal Ribas, als quals acompanyava l’esmentat senyor.”

Desconec quants eren els seus components i les activitats dutes a terme per aquesta Penya Motorista al llarg dels 102 anys, guerra i postguerra pel mig, que arriben als nostres dies, a casa nostra. Aquí tan sols vull fer esment de l’excursió i visita que van organitzar pel dia 4 de juliol de 1948 al Monestir de Montserrat. Començant per la convocatòria apareguda a la pàgina 4, dedicada als “DEPORTES”, del setmanari PANADÉS el dia 26 de juny de 1948:

Motorismo                                                                                                                                                “La Peña Motorista de Vilafranca ha fijado el día 4 de julio para celebrar una excursión y visita al Monasterio de Montserrat. La salida será puntual frente al Bar-Sport a las 7 y media de la mañana. Pueden asistir también simpatizantes.”

Una de les persones que va participar d’aquest esdeveniment, era el meu pare, molt aficionat al motorisme, perquè en quedés un record va fer diferents fotografies de tots els integrants i moments d’aquesta excursió, imatges que adjunto. Sigui aquesta entrada un homenatge de reconeixement per totes aquelles persones, ja llavors amants de les motos i de les excursions en moto de fa més de CENT ANYS. 

ENTITATS FINANCERES CENTENÀRIES

QUAN el 2 de gener de 1973 vaig començar a treballar al BANC DE CRÈDIT BALEAR o, utilitzant l'expressió que vaig aprendre d'un mallorquí, "a fer feina a Es Crèdit", no tenia ni idea del fet que es tractava d'una ENTITAT CENTENÀRIA.

La seva constitució va ser a la ciutat de Palma, capital de les illes Balears, el 9 de febrer de 1872 amb el nom inicial de “El Crédito Balear” i no va ser fins a la Junta General extraordinària del 15 de juny de 1967 que es va modificar l’article primer dels estatuts que afectava la denominació social, a l’efecte d’incorporar-hi la paraula “BANCO”.

El capital social era de 2.000.000 d’ESCUDOS, que era la moneda d’aquells temps, la seva equivalència del ESCUDO era MIG DURITO D’OR o DEU REALS DE PLATA o DUES PESSETES I MITJA. No va ser fins al dia 1 de juliol de 1877 que la comptabilitat va passar a ser en pessetes.

En l’escriptura fundacional, que conté 49 articles i tres disposicions transitòries, en el primer paràgraf dels estatuts s’especifica que l’objectiu és: “crear tota classe d’empreses d’obres que es constitueixin en la província, tant públiques com privades...”

Al llarg dels CENT ANYS el Banc ha passat per diferents etapes que les ha anat superant fins a arribar al mes de maig de 1974 que, coincidint en la inauguració de l’edifici de la seva nova seu central a la plaça d’Espanya, la Direcció del Banc va organitzar una gran celebració per commemorar el seu primer segle d’història i va fer un DINAR DE COMPANYONIA DE TOTS ELS EMPLEATS que es va celebrar a Palma de Mallorca el dia 13 de maig de 1974. 

Va haver-hi discursos, bones paraules i millors desitjos al BANC i a tota la plantilla allà concentrada. Però, malauradament, no crec que ningú dels que eren allí presents podria pensar que 34 anys després d’aquell ambient d’eufòria quan el BANC semblava que podria arribar a perpetuar-se durant un altre segle, en esclatar la crisi financera de l’any 2008 el BANC DE CRÈDIT BALEAR, que ja estava controlat pel Banc Popular Espanyol, el 25 de setembre de 2008 va ser absorbit i va deixar inicialment la seva marca comercial només a l’arxipèlag balear.

No obstant això, el Banc Popular Espanyol, l’entitat absorbent, que havia estat fundat l’any 1926, va acabar desapareixent a les mans del Banc de Santander el 7 de juny de 2017. I aquí es va posar el punt final definitiu a l’històric i centenari BANC DE CRÈDIT BALEAR.

QUAN el març de l’any 1981 vaig començar a treballar a la CAIXA D’ESTALVIS I PENSIONS DE CATALUNYA I BALEARS, aquesta entitat ja havia celebrat el 75e. Aniversari. Els seus inicis van ser bastant incerts, el seu projecte va néixer l’any 1902, just acabada una vaga general, amb la idea de crear una CAIXA DE PENSIONS popular. Però la manca de suport econòmic va anar dilatant la iniciativa fins que va arribar la reunió del 26 de gener de 1904 que va permetre obtenir un important donatiu d’Alfons XIII -25.000 pessetes- a més del suport reial. També aquell dia van tenir l’oferiment per part de Foment del Treball d’uns locals gratuïts a la barcelonina plaça Santa Anna. Tot i que la falta de més aportacions voluntàries, com també una resposta elusiva per part dels industrials, feia pensar que el projecte d’una CAIXA DE PENSIONS “hagués mort abans d’haver nascut”.

No va ser fins al 5 d’abril d’aquell any, quan es va anunciar la visita del rei Alfonso XIII que va esperonar als organitzadors a prendre la decisió d’aprovar els estatuts i nomenar el seu Consell Directiu. Quedava així inaugurada la CAIXA DE PENSIONS, però no oberta al públic. Faltava adequar les instal·lacions de les oficines cedides per Foment, contractar personal i començar els llibres de comptabilitat, com tampoc encara no havia reunit el capital de garantia previst.

Els seus promotors seguien treballant per fer viable el projecte de la CAIXA DE PENSIONS, així, amb Francesc Moragas al capdavant, van aprovar uns nous estatuts l’1 d’abril de 1905 que la van convertir en CAIXA DE PENSIONS PER LA VELLESA I D’ESTALVIS i finalment la van obrir al públic el 5 de juliol de 1905.

Un fet molt important per al seu creixement va ser el conveni signat entre la CAIXA i el Instituto Nacional de Previsión (I.N.P.) el 18 de gener de 1910 a Madrid, de manera que la CAIXA DE PENSIONS quedava declarada col·laboradora de l’I.N.P. i s’especificava que les províncies catalanes i les Balears eren el territori d’actuació exclusiva de la CAIXA DE PENSIONS.

Després d’aquests inicis el fet més destacat ha estat la rapidesa en el seu creixement de manera que el volum de dipòsits augmentava a un ritme sense precedents que la situaven ja l’any 1920 com la primera entitat d’estalvi espanyola.

I així fins a arribar al 30 de novembre de 1989 quan les assemblees de la CAIXA DE PENSIONS i la CAIXA DE BARCELONA, van aprovar la seva fusió, tot i que en cercles econòmics es parlava més d’una absorció. Un cop obtingudes totes les autoritzacions per part de la Generalitat de Catalunya i del Ministeri d’Economia i Hisenda, el 27 de juliol de 1990 es va signar l’escriptura de constitució amb el nom de la nova entitat: CAIXA D’ESTALVIS I PENSIONS DE BARCELONA.

Tot i això, el mes d’abril de 2004 va celebrar-se el CENTENARI DE “la Caixa” amb actes institucionals, anuncis i cartes d’agraïment als seus empleats.

Semblava que aquesta fora una entitat financera catalana que restaria amb aquesta denominació i en les terres que l’havien  vist néixer i créixer durant encara molts anys. Però arribat l’1 de juliol de 2011 va convertir-se en Societat Anònima canviant el seu nom a CAIXABANK. El 7 d’octubre de 2017 va anunciar el trasllat de la seva seu legal i domicili fiscal a València.

Vet aquí un petit resum de les dues ENTITATS FINANCERES CENTENÀRIES en què he treballat. Malauradament, 50 i 20 anys desprès d’arribar a ser CENTENÀRIES, cap de les dues resta amb la seva denominació, ni amb el domicili social i fiscal inicial.

  

QUEIXA ACTUAL DEL SERVEI DEL TREN IGUAL COM FA 52 ANYS

 

El redactat d’aquesta carta al Director publicada al setmanari PANADES de fa 52 anys, podria ser el mateix que les persones de Vilafranca i comarca subscriuríem en l’actualitat.

Davant d’aquesta constatació, tan sols ens queda reflexionar, en paraules de fa 52 anys,  “Tots els vilafranquins estaríem molt agraïts si les Autoritats, que han vetllat pel benestar dels ciutadans, s’haguessin preocupat a posar fi a una situació tan descuidada i desagradable”. Malauradament, encara ens trobem igual i, per les queixes recents dels usuaris, sembla sense possibilitats de millora.