PIRATES - CORSARIS - BUCANERS - FILIBUSTERS

                                  PIRATES – CORSARIS – BUCANERS – FILIBUSTERS

La denominació PIRATA és una paraula creada per definir la pràctica del robatori i saqueig d’altres embarcacions o poblacions costaners utilitzant l’assalt i si cal l’assassinat. De fet hi ha cròniques que parlen de pirateria ja abans de Jesucrist, es creu que va néixer al mateix temps que es van començar a desenvolupar el comerç marítim i les rutes comercials. Els vaixells eren assaltats per apoderar-se del seu contingut i també capturar les persones que desprès eren venudes com a esclaus. Aquests actuaven pel seu compte, no depenien de ningú ni acceptaven ordres, essent aquesta la seva forma de viure. Desprès revenien el que acabaven de robar utilitzant les mateixes rutes comercials, així que fins a cert punt i parlant de l’antiguitat, el comerç i la pirateria es confonien. Ben aviat però, alguns governs van crear aliances amb ells per tal d’evitar que ataquessin les seves naus, a canvi d’una cobertura “legal” i una remuneració prèviament pactada, això és el que desprès es va conèixer com a “PATENT DE CORS” i els pirates que la practicaven van passar de denominar-se “CORSARIS”, també els podríem denominar PIRATES AMB CONTRACTE.

Va ser sobretot en el mar Carib, durant els segles XVII i XVIII, la que s’ha conegut com edat d’or de la pirateria, que s’hi van afeixí les denominacions BUCANER i FILIBUSTER, que en realitat eren també PIRATES però amb petits matisos. Els BUCANERS inicialment eren persones sense cap arrelament i que es dedicaven a comerciar amb els pirates, sobretot queviures que ells caçaven o robaven per les illes del mar Carib i els oferien a canvi d’or, tot i que també en alguna ocasió s’embarcaven, aquesta no era la seva activitat principal. La paraula FILIBUSTER va aparèixer per denominar els pirates holandesos i significava “botí lliure”, eren mariners que no depenien de ningú i anaven per lliure, així atacaven qualsevol nau o vaixell, sense importar-los sota quina bandera navegaven.

Tot aquest col·lectiu, però tenien la necessitat de disposar d’un lloc on anar a comercialitzar i gastar la seva fortuna, és així que va néixer PORT ROYAL, a l’illa de Jamaica. Aquesta illa, tot i ser del regne de Castella, va patir tot un seguit d’atacs de pirates, corsaris, bucaners i tropes angleses des del 1596, fins que el 1655 Castella la va cedir a Anglaterra. La ciutat de PORT ROYAL era el seu refugi i el lloc on es reunia tot el col·lectiu de PIRATES DEL CARIB. Allà és on es dedicaven a intercanviar i gastar tot el que havien saquejat en el mar, sabent-se protegits de qualsevol persecució que podria haver-hi en contra d’ells i des de qualsevol país o nació del moment. Convertint-se així en una espècie de PARADIS FISCAL reconegut per tot el món.

Tota aquesta introducció és per poder constatar que arribats al segle XXI el que va ser, tal vagada, el primer paradís fiscal -entès en els seus inicis com el lloc on poder gastar lliurement tot el que hom tingués sense haver de justificar la seva procedència ni tampoc haver tributat ni pagat mai absolutament res, cap tipus d’impost a cap autoritat- ha proliferat exponencialment per tot el món i podem trobar molts indrets on hi ha aquets PORTS FRANCS, que ara es coneixen com JURISDICCIONS CONFIDENCIALS, on es poden dipositar els diners sense que s’identifiquin les persones o corporacions que els dipositen, ni calgui justificar la seva procedència, ni la forma com s’han obtingut, tota vegada que aquestes JURISDICCIONS CONFIDENCIALS els asseguren l’anonimat contra possibles inspeccions de qualsevol país o estat i no han pagat cap tributació. A més ofereixen la possibilitat de “reciclatge” dels diners per tornar-los a fer productius de nou i assegurant-se la liquiditat absoluta en qualsevol moment i lloc del món.

Així el que va començar sent el refugi de les fortunes de PIRATES, CORSARIS, BUCANERS I FILIBUSTERS per poder-se gastar els guanys produïts en assalts i robatoris, actualment ha passat a ser el refugi de les grans fortunes mundials de BANQUERS, EMPRESARIS, GOBERNANTS I TRAFICANTS, no per gastar alegrement els guanys generats en pràctiques il·legals i especulatives, sinó per mantenir tota una estructura de poder en què no han de redimir ni donar cap tipus d’explicació a ningú, recorren a argúcies legals per crear lleis fetes a mida que els beneficiïn sols a ells, sense importar-los, si cal, haver de recórrer al suborn per aconseguir-ho i així continuar fent els negocis que fan empobrir, aproximadament, les tres quartes parts de la població mundial. En tot aquest procés està molt present la corrupció que empitjora encara més les desigualtats entre països i afavoreix dictadures que fomenten misèria, desinformació i incultura entre els seus habitants.  

És impossible saber el volum de milions que estan dipositats en aquestes JURISDICCIONS CONFIDENCIALS, popularment conegudes com PARADISOS FISCALS, arreu del món, però les estimacions parlen de més del 30% del tot el capital mundial gestionat en aquests paradisos, el que podríem quantificar en més de 22 bilions de dòlars.