PUNT BLANC SOBRE FONS NEGRE

                                                PUNT BLANC SOBRE FONS NEGRE

Recordo un dia a classe, quan jo devia tenir uns 12 anys, el professor ens va dir que tots només tinguéssim damunt el pupitre una quartilla de paper i un llapis per fer una prova ràpida. En aquells temps les classes érem de 40 alumnes, asseguts en pupitres de dos i aquests col·locats en 5 fileres de 4 pupitres d’ample, deixant 3 passadissos entre ells, o sigui 40 companys per 1 sol professor. L’espai físic de l’habitació que s’utilitzava per classe era bastant quadrat, segons s’entrava, a la dreta hi havia una pissarra negra que ocupava quasi tota la paret, amb un esglaó de fusta per accedir-hi, així tothom podia veure el que s’hi apuntava, cap al final i situada a l’extrem, amb un doble esglaó hi havia la taula del professor que des de aquest lloc gaudia de una perfecta visió. A la paret de continuació hi havia les finestres, més altes del normal, el que permetia que entrés molta claror i no distreure’ns. A la paret del fons sobresortien els penjadors per a tots nosaltres i a la de continuació hi havia uns mapes penjats.  

Aquell dia, doncs, desprès d’esborrar conscientment tota la pissarra, va agafar un guix blanc i mirant-nos  ens va dir que escrivíssim en el paper el que veiéssim que posava a la pissarra. Dit això, en el vell mig d’ella va marcar un puntet, molt petitet. Tot seguit el professor va seure’s al seu lloc.

Davant les cares de desconcert per part de tots nosaltres, transcorregut un cert temps, tan sols ens va dir que ens quedaven tres minuts. Que tots miréssim el que veiem i que ho apuntéssim al paper, que desprès ho hauríem de llegir en veu alta davant de tots. Quan ens anava tocant, des de el lloc, ens feia posar drets i llegir el que havíem escrit. Tan sols ho van fer uns quants, ja que tots coincidien en dir que veien un puntet blanc.

A continuació aixecant-se ens fe aquesta pregunta: I ningú no ha vist la pissarra negra, oi?.

Continuant, tot seguit, amb una reflexió en què equiparava la vida de la persona amb la pissarra negra i com una sola equivocació que es tingui al llarg de la vida, el puntet blanc, tothom la recordarà enfront d’una trajectòria inmaculada que hagi tingut. Per això és tant important pensar i reflexionar molt bé el que volem fer, el que diem, amb qui ens ajuntem, ja que se’ns recordarà més pels errors que haguem pogut cometre que pels encerts que se’ns espera que tinguem.

Amb el decurs dels anys, de vegades, ho he pensat i, si bé era certa aquesta exposició, almenys en teoria, no és tan clar en la vida real perquè hi han infinitat de factors que poden incidir en l’elecció que prendrem, no sempre fàcil de decidir entre BLANC o NEGRE. Per molt que creiem que tenim principis sòlids aquests no sempre ens poden servir per a tota la vida, el món i la societat estan canviant i hem d’aprendre a adaptar-los a aquest nou entorn.

Com tampoc és contemplava un altre element essencial que, en molts casos, incideix en la pressa de decisions com són els sentiments. Aquests tant ens poden reafirmar en els nostres principis com fer-nos renegar d’ells, i fins que no hem viscut les conseqüències de la nostra elecció no ens n’adonem d’on hem marcat el puntet blanc de la nostre vida i quines emocions són les que hem fet aflorar.

Els sentiments són com l’aire que ens envolta, no els veiem però no podem viure sense ells.