AUTÒDROM TERRAMAR

                                                   

                                                           AUTÒDROM   TERRAMAR

L’AUTÒDROM TERRAMAR, batejat com AUTÒDROM NACIONAL, segons crònica del dia de la seva inauguració escrita a La Vanguardia el 23-10-1923, també va ser conegut erròniament com AUTÒDROM DE SITGES, ja que la seva ubicació pertany al municipi de la veïna població de Sant Pere de Ribes. Està d’actualitat a causa del projecte urbanístic que aquest darrer municipi ha aprovat i que afecta l’espai que ocupen les instal·lacions de l’AUTÒDROM així com l’entorn natural que l’envolta.

Els autòdroms eren unes construccions permanents que van néixer per tal de fer visibles al gran públic els avenços, que en el camp de l’automoció s’estaven experimentant de forma molt accelerada durant els inicis de la dècada dels anys 20 del segle passat. A causa de la seva perillositat per les altes velocitats que prenien aquests vehicles i a les peraltes molt pronunciades de més de 60 graus, van quedar en desús. Quan va ser inaugurat, l’any 1923, n’hi havia tres d'importants a tot el món, dos a Europa i un als Estats Units d’Amèrica. Aquesta és la seva utilització en l’actualitat:

-                   El de BROOKLANDS, a Anglaterra, inaugurat el 17-06-1907, actualment en desús, però tot el seu entorn està protegit pel Govern Britànic pel que ha significat per la història automobilística del Regne Unit, a més hi ha un museu.

-         El de MONZA, a Itàlia, inaugurat el 2-09-1922 i que en l’actualitat, desprès de moltes remodelacions, és reconegut per celebrar-s’hi el Gran Premi d’Itàlia de Formula 1.

-                     El d’INDIANÀPOLIS, a l’estat d’Indiana (USA), inaugurat el 12-08-1909 i que en l’actualitat i desprès de remodelacions celebra cada any el Gran Premi d’Indianàpolis.

Com podem constatar a la vista del present quadre/resum, en cadascun dels tres països on existia un AUTÒDROM els seus govern i les seves administracions, tant d’Anglaterra, d’Itàlia com dels Estats Units, han protegit el que consideren una part de la seva història. No ha passat el mateix al nostre país, ja que ni la Generalitat de Catalunya, ni l’Estat Espanyol, ni tampoc l’administració municipal, s’han preocupat de mantenir i preservar aquest patrimoni al llarg d’aquests 97 anys d’antiguitat.

El dia de la seva inauguració, 28-10-1923, la major part de les marques de cotxes, com els vehicles i els corredors participants venien de disputar el III Cursa Internacional de Voiturettes, Gran Premi de la Penya Rhin celebrat al Circuit de Vilafranca del Penedès el 21-10-1923.

La cursa la va guanyar Alberto Divo a una mitjana de 156 kilòmetres per hora, que també va equivaldre a batre el record en autòdroms del Gran Premi d’Europa i del Gran Premi d’Indianàpolis, segons la transcripció de Maurice Bersons del diari L’Auto que va publicar a la pàgina 10 La Vanguardia el 1-11-1923. No obstant, la volta més ràpida la va fer el comte Louis Zborosky, en 45’8 segons, a una velocitat de 157’2 kilòmetres per hora, amb un cotxe Miller de l’any 1923. Aquest rècord no va ser batut fins l’any 2012 quan Carlos Sainz amb un Audi A-8 va realitzar la volta del circuit en 42’6 segons, a una velocitat de 170 kilòmetres per hora. Això vol dir que, tot i l’abandonament que ha patit l’autòdrom, encara està en condicions de poder-hi córrer i a grans velocitats, com ho va fer Carlos Sainz.

S’ha dit que el poble que no té història està condemnat a desaparèixer. Aquí podem observar que en tenim d’història, el que sembla que no tenim són ganes de conservar-la per a les generacions futures. En aquestes poques línies s'ha posat en relleu dos exemples de patrimoni industrial quasi centenari que per raons inexplicables estan encara en molt bon estat de conservació, malgrat la desídia i oblit de totes les administracions, començant pel Govern de la Generalitat. Encara estem a temps de preservar tant L’AUTÒDROM TERRAMAR com el CIRCUIT DE VILAFRANCA DEL PENEDES, que els anys 1921-1922-1923 va acollir els tres primers premis internacionals de cotxes, el que equivaldria a ser la Formula 1 actual. Són un clar exemple de l’esperit emprenedor del poble català malgrat totes les adversitats i el que cal és procurar que, si ara tenen 97 i 99 anys, que puguin celebrar el seu centenari estrenant una normativa de protecció i preservació del traçat i el seu entorn.